Arxiu d'etiquetes: Teatre Tantarantana

– 202 –  Teatre – ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana.

El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un espectacle sobre l’educació que va més enllà de l’educació: “Abarca la família, la memòria històrica i també el context social actual”.  Sílvia Ferrando, directora i dramaturga de l’obra, apuntava precisament que l’espectacle pren la paraula educació en el sentit més ampli del terme. “Parlem de l’Educació com a construcció de relat, com tot el que ens fa llegir el món d’una manera i no d’una altra, i el que ens condiciona per habitar-lo també d’una manera concreta”.

Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.

Continua llegint

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

– 069 – Teatre – NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 050)

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS (temp. 18/19 – esp. nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de l’Àtic22 als Baixos22 del Tantarantana per veure la proposta NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS que forma part de l’Itinerari “Tria Plats amb D.O.” que ens ofereix espectacles de diferents orígens que ens aporten una mirada sobre el teatre de creació fora de Catalunya.

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS es tracta d’una producció de les companyies valencianes Tabula Rasa i Wichita Co, del dramaturg Víctor Sánchez Rodríguez que també s’encarrega de la direcció de la peça. Un text que el va fer guanyar el Premi a la Millor Autoria Revelació als Premis Max 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El text es va estrenar l’any 2012 al Teatre Lliure en format d’Assaig Obert, i reflexiona sobre la generació dels 80, els anomenats “millennials”. Una generació educada en l’individualisme amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit professional, generació en la qual es van dipositar moltes expectatives, i que avui lluita per sortir del sot de la precarietat i la incertesa.

L’acció està situada en un petit poble al costat del mar, és el 16 de juliol, dia de la Verge del Carme, i el poble sencer es prepara per a la processó. Un grup de vells amics, que fa temps que no es veien, han estat convidats a dinar.

Blanca (Laura Romero) que acaba de tornar de Londres és l’amfitriona i vol compartir amb els vells amics una notícia. Marina (extraordinària Lara Salvador) està embarassada i es pregunta constantment que ha de fer amb el seu fill, ja que no té parella ni feina. Arriben Elena (Silvia Valero) l’aparent triomfadora del grup que ha pogut aixecar una empresa pròpia, Miguel (Bruno Tamarit), és escriptor i homosexual i diu que està escrivint un altre llibre, i Sigfrido (Román Méndez de Hevia) al que van acomiadar de la feina i ara treballa de “pollastre” els caps de setmana. Està casat, però la seva dona no forma part del grup. Ja hi són tots. Feia temps que no es veien tot i que no saben per què van deixar-se de veure.

Continua llegint

– 068 – Teatre – OBLIVION (🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 049)

OBLIVION (temp. 18/19 – espectacle nº 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres vàrem poder fer “doblet” al Teatre Tantarantana, aprofitant que la durada del primer espectacle OBLIVION a la Sala Àtic22, permetia poder veure immediatament després una segona proposta a la Sala Baixos22.

OBLIVION O CISNES QUE SE REFLEJAN COMO ELEFANTES de la companyia andalusa “Teatro Xtremo“, vol reflexionar sobre la cara fosca del món de l’òpera, especialment enfocat a l’assetjament sexual. Així almenys ho va afirmar el seu creador Ricardo Campelo, el dia de la seva estrena, tot dient que “els cantants d’òpera pateixen pressions, per la pròpia autoexigència, es veuen avocades a dopar-se, a assistir a audicions abusives … i fins i tot també a vegades pateixen assetjament sexual“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És molt trist veure que els favors sexuals per aconseguir papers o mantenir-los afecta un món tan brillant en aparença com el de l’òpera

Malgrat tot creiem que no és un problema exclusiu del món dels artistes, sinó que s’estén a molts altres treballs que no tenen res a veure amb les Arts Escèniques.

Susana toca el piano Spiegel im Spiegel d’Arvo Pärt. Ruth es prepara per entrar a escena. Ricardo, amb la seva càmera, comparteix en temps real la seva mirada amb el públic. El retrobament dels tres a l’escenari ens portarà, a través de confessions molt íntimes, imatges, accions performatives i àries d’òpera per descobrir una necessitat compartida: Oblivion.

Oblivion o cisnes que se reflejan como elefantes és una investigació entorn a la lírica, el teatre i la performance que tracta sobre el somni, l’oblit i la mort.

Els tres actors que surten a escena utilitzen la lírica per cridar l’atenció sobre aquests problemes, en un format en el que han buscat la inspiració en el compositor Monteverdi, que va compondre l’òpera “Oblivion” segles abans que aquest gènere és poses de moda al segle XIX. Però també ho han fet d’una forma molt plàstica, pensant en la genialitat de la pintura “surrealista” de Salvador Dali, concretament amb el quadre ‘Cisnes que se reflejan como elefantes‘.

Continua llegint

– Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – Teatre Tantarantana – 2018.04.17 (temp. 17/18 – RdP 077)

Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – (temp. 17/18 – RdP nº 77)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Fa un parell de dies que hem arribat a Palma de Mallorca a passar un parell de setmanes a l’illa i fer un canvi d’aires durant uns dies. Aquesta ha estat la causa que ens ha fet endarrerir la publicació de les nostres habituals ressenyes …. i en tenim unes quantes de pendents.

Dimarts passat al matí vaig voler assistir a la Presentació de la nova proposta del Cicló en el Tantarantana Teatre. Es tracta de DANTE 56. PELL I CIMENT de la Cia Casa Real, que serà l’última que puguin presentar dins d’aquest cicle, ja que una de les seves normes és que la residència únicament dura 3 anys. Abans d’aquesta ja vàrem poder veure VEN A FRAGUEL ROCK (2017) i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME (2016).

El director del Tantarantana, Julio Alvarez, ens comenta que està molt satisfet de la participació de la Cia Casa Real, perquè s’ha integrat plenament al Tantarantana i inclús dos dels seus membres formen part de l’administració del Teatre, Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez (responsables de Premsa). A més a més la companyia és la que organitza “Assajar de covards” un cop al mes.

Julio està feliç de veure l’evolució de la companyia, perquè creu que han anat afinant les seves propostes i s’han atrevit amb nous llenguatges, que per altra part no són gaire convencionals. Aquesta que ara ens presenten té un caire més dramàtic que les anteriors i creu que han arriscat força més.

Continua llegint

– Teatre – EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.02.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 199)

EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES (temp. 17/18 – espec.  nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts vam anar a veure EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, tercer espectacle de la companyia El Martell i primera aportació dins del CICLÓ (cicle de companyies independents en residència), que organitza el Tantarantana Teatre.

Fa uns dies a la ressenya de la roda de premsa d’aquest espectacle, ja vàrem comentar que ells mateixos es defineixen com una companyia de teatre polític, que fugen del teatre exclusivament d’entreteniment i recerquen quelcom mes. Nosaltres els “voltaires”, som prou coneixedors d’aquesta companyia perquè hem vist i valorat els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES és un espectacle que se submergeix en la infància de tota una generació (la dels membres de la companyia) per fer-ne una revisió crítica ….

…. i el text de Laia Alsina Ferrer ho aconsegueix novament. Un text que arrisca molt, perquè té moltes capes, no és fàcil i tampoc és massa comercial, malgrat que està tractat des de la comèdia.

Un text que no te l’estructura clàssica de “presentació, nus i desenllaç”, perquè únicament s’endinsa en una classe on uns nens de primària han estat castigats pel món adult i analitza les seves relacions, també les de poder, també les de gènere. Una aposta realment valenta perquè ni nosaltres mateixos no veiem massa clara la seva fàcil comercialització, ja que no es tracta d’una història d’amor, no hi ha sexe ni tampoc té format de thriller.

Continua llegint

– Roda de premsa EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Teatre Tantarantana – 2018.02.15 (temp. 17/18 – RdP 060)

Roda de premsa  EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – (temp. 17/18 – RdP nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous al matí es va fer la presentació d’una nova proposta dins de la quarta temporada del CICLÓ. Es tracta de EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, de la Companyia “El Martell“, la seva primera aportació dins d’aquest cicle de “companyies independents en residència” que organitza el Teatre Tantarantana.

El Martell es defineix com una companyia de teatre polític i es va fundar l’any 2014 amb l’estrena de “Z” a Can Gassol de Mataró, malgrat que fins al 2015 no adopta la configuració actual. Des de llavors ha estrenat dues propostes escèniques, Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 … i AH ! (JUDIT) el 2017. Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, no es decanten per un teatre que sigui simplement d’oci.

Ferran Murillo ( Tantarantana) –  Andrea Artero – Toni Guillemat – Laia Alsina – Cristina Arenas – Martí Salvat

Amb EL MAR NO CAP …. pretenen submergir-se en la infància de tota una generació (la que a ells els va tocar viure…. anys 70 a 90), per fer-ne una revisió crítica, perquè mentre jugaven, al mateix temps integraven una determinada manera d’entendre el món. Potser l’espai de llibertat que ells veien al pati de l’escola, ara no el veuen tan ampli com llavors els semblava.

Vist des del món adult dels intèrprets, els nens no són pas tan espontanis i tan lliures com podria semblar. Pretenen amb aquesta proposta, donar als espectadors una visió crítica d’aquella infantesa, però sense arribar al pamflet.

Continua llegint