Arxiu d'etiquetes: Teatre Romea

– 224 – Teatre – L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 18 i amb motiu del dia internacional dels boscos, la Fundació Romea va presentar l’espectacle musical “L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES” d’Enric Llort.

Un espectacle basat en el llibre de contes breu “L’homme qui plantait des arbres” escrit per Jean Giono el 1954.

La veu en off de Mireia Cirera ens fa escoltar el paràgraf inicial del llibre:

“Perquè el caràcter d’un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant d’un caràcter inoblidable.”

A l’escenari del Teatre Romea,  seu públic que envolta per darrere un piano i una capsa de fusta. Fulles d’arbre a terra. Comencen a sonar les notes del piano amb Carles Viarnès, i des del fons de la sala escoltem la magnifica i profunda veu d’Enric Llort que s’apropa a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle musical de petit format que va ser estrenat a la sala Petita del Teatre Kursaal el passat 9 de febrer. Un espectacle que en paraules del seu autor, Enric Llort, neix de les ganes de fer arribar als escenaris un projecte que, a partir d’una història inventada, exposa una manera d’entendre i de viure la vida.

Continua llegint

– 208 – Teatre – EL DESGUACE DE LAS MUSAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per un tema d’agenda divendres vam anar a una prèvia d’aquest espectacle que s’ha estrenat al Teatre Romea el dia 12 de març.

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.

fotografia de Victor Iglesias

En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.

L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.

Continua llegint

– 207 – Roda de premsa – EL DESGUACE DE LAS MUSAS – Teatre  Romea – 2019.03.06 (temp. 18/19 – RdP 037)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – RdP nº 037)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres passat vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació d’aquest nou espectacle de la companyia “La Zaranda“, EL DESGUACE DE LAS MUSAS, basat en l’entranyable sala “La Bodega Bohemia” que malauradament va desaparèixer ja fa molts anys.

Una obra escrita per Eusebio Calonge i dirigida per Paco de La Zaranda que rescata la poètica perduda de les varietés. El text, que es va estrenar l’1 de febrer al Teatro Principal de Zaragoza, parteix del llenguatge i simbolisme de l’emblemàtica companyia per reflexionar sobre el sentit del món teatral i el rol de l’art en la societat actual.

Aquesta producció de La Zaranda, el Teatre Romea i el Teatro Español serà la tercera obra de la històrica companyia que es representa al Teatre Romea.

Calonge, l’autor del text, ha explicat que la idea d’escriure El Desguace de las Musas va néixer durant les seves últimes visites al Romea, en contemplar la cartelleria sobre la història del teatre català que està exposada a les parets del teatre.

Abans de la roda de premsa se’ns va oferir en primícia, una escena de l’espectacle, de la que ara us puc deixar el vídeo que vaig gravar …

Per la seva banda, el director del muntatge, Paco de La Zaranda, va agrair la possibilitat de tornar a trepitjar el Romea amb aquest text “sorgit de les entranyes” de la companyia. Segons va explicar Francisco Sánchez, “La Zaranda vol que el públic senti l’art, percebi el fet inexplicable, i combregui amb la nostra bogeria.” “El teatre abans que res és veritat, és la mentida més veritable que hi ha“.

Continua llegint

– 193 –  Homenatge a CARLES CANUT – Teatre Romea – 2019.01.25

Homenatge a CARLES CANUT 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 25 va tenir lloc al Teatre Romea un acte d’homenatge a Carles Canut que va comptar amb la presència de familiars, amics, companys de professió i un bon grapat d’espectadors admiradors d’en Carles Canut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carles Canut (1944-2018) va morir el passat mes de setembre després de més de 50 anys dedicats al teatre, al cinema, a la televisió i en general amb tot el que estava relacionat amb la interpretació als escenaris o darrere els micròfons. Natural de Gerri de la Sal, al Pallars, sempre es va considerar “pallarès” i “perico”.

Una gran pantalla amb la imatge somrient d’en Carles Canut, el seu germà dalt de l’escenari i la cançó d’Elvis Presley “Are you lonesome tonight” va donar pas a Joaquim Maria Puyal que ens va recordar el pas d’en Carles com a Rafeques en el programa “Vostè jutja”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ell va donar pas a Joan Pera, company d’estudis i de professió que ens va explicar un parell d’anècdotes i a Mari Pau Huguet amb qui en Carles Canut havia compartit projectes solidaris i ens va recitar un poema d’en Màrius Torres “Molt lluny d’aquí”.

Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

Continua llegint

– 104 – Teatre – JOSE K. TORTURADO (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.12.05  (temp. 18/19 – espectacle. nº 080)

JOSE K. TORTURADO (temp. 18/19 – espec. nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dimecres, després de “Llueven vacas” que ens havia deixat amb el cor encongit, ens vam dirigir al Off Romea per veure aquesta proposta de Javier Ortiz amb dramatúrgia i direcció de Carles Alfaro i interpretada per Iván Hermes : JOSÉ K, TORTURADO.

I com era de preveure, ens va acabar de trasbalsar ….

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme.

Aquest text, “José K, torturado” està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant sis mesos per donar forma a aquest muntatge teatral, recuperant molts dels esborranys de la conferència d’Ortiz.

En paraules del mateix Carles Alfaro, No vull saber gens de demagògies ni de moralines, m’interessen els problemes que implica tenir consciència. Es tracta de donar veu a tots: als morts, al botxí, als torturadors i al torturat de la manera més nua, per plasmar totes les contradiccions sense cap mena de rubor‘.

És més que evident que José K. és un “monstre” carregat de raons, encara que per nosaltres esdevinguin inacceptables.

Continua llegint

– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Continua llegint

– 080 – Roda de premsa – Neix el 1er FESTIVAL CLÀSSICS a Barcelona – 2018.11.21 – Teatre Romea (temp. 18/19 – RdP 016)

RdP – 1er FESTIVAL CLÀSSICS a Barcelona (temp. 18/19 – RdP nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí al Teatre Romea s’ha fet la presentació del naixement del FESTIVAL CLÀSSICS, impulsat per “La Casa dels Clàssics” i coorganitzat pel “Grup Focus“.

Barcelona es convertirà la tardor del 2019 en la primera ciutat que acull un Festival multidisciplinari dedicat a la cultura clàssica. Serà una cita anual per reivindicar la importància dels clàssics, per vincular-los amb les energies creatives d’avui i reflexionar sobre temes que han preocupat des de sempre la humanitat.

A la taula que ha presidit aquesta presentació han parlat i per aquest ordre: Oriol Soler (director general del Grup Som), Raül Garrigasait (president de la Casa dels Clàssics), Sira Abenoza (directora de la Casa dels Clàssics) i Daniel Martínez (president del Grup Focus).

El Festival arrenca amb la conferència inaugural a càrrec d’Alessandro Baricco, aquest diumenge 25 de novembre a la seu de l’IAAC (carrer de Pujades, 102). L’escriptor italià he estat l’encarregat de crear el manifest que guiarà aquest 1r Festival, base sobre la qual treballaran durant 1 any els diferents artistes cridats a participar. Alessandro Baricco és un conegut dramaturg, novel·lista i periodista, un dels màxims exponents de la narrativa contemporània, amb obres com Seda o Homer, o la traducció de la Ilíada per la qual ha estat guardonat arreu del món.

Continua llegint