Arxiu d'etiquetes: Teatre Romea

– 193 –  Homenatge a CARLES CANUT – Teatre Romea – 2019.01.25

Homenatge a CARLES CANUT 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 25 va tenir lloc al Teatre Romea un acte d’homenatge a Carles Canut que va comptar amb la presència de familiars, amics, companys de professió i un bon grapat d’espectadors admiradors d’en Carles Canut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carles Canut (1944-2018) va morir el passat mes de setembre després de més de 50 anys dedicats al teatre, al cinema, a la televisió i en general amb tot el que estava relacionat amb la interpretació als escenaris o darrere els micròfons. Natural de Gerri de la Sal, al Pallars, sempre es va considerar “pallarès” i “perico”.

Una gran pantalla amb la imatge somrient d’en Carles Canut, el seu germà dalt de l’escenari i la cançó d’Elvis Presley “Are you lonesome tonight” va donar pas a Joaquim Maria Puyal que ens va recordar el pas d’en Carles com a Rafeques en el programa “Vostè jutja”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ell va donar pas a Joan Pera, company d’estudis i de professió que ens va explicar un parell d’anècdotes i a Mari Pau Huguet amb qui en Carles Canut havia compartit projectes solidaris i ens va recitar un poema d’en Màrius Torres “Molt lluny d’aquí”.

Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

Continua llegint

– 104 – Teatre – JOSE K. TORTURADO (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.12.05  (temp. 18/19 – espectacle. nº 080)

JOSE K. TORTURADO (temp. 18/19 – espec. nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dimecres, després de “Llueven vacas” que ens havia deixat amb el cor encongit, ens vam dirigir al Off Romea per veure aquesta proposta de Javier Ortiz amb dramatúrgia i direcció de Carles Alfaro i interpretada per Iván Hermes : JOSÉ K, TORTURADO.

I com era de preveure, ens va acabar de trasbalsar ….

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme.

Aquest text, “José K, torturado” està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant sis mesos per donar forma a aquest muntatge teatral, recuperant molts dels esborranys de la conferència d’Ortiz.

En paraules del mateix Carles Alfaro, No vull saber gens de demagògies ni de moralines, m’interessen els problemes que implica tenir consciència. Es tracta de donar veu a tots: als morts, al botxí, als torturadors i al torturat de la manera més nua, per plasmar totes les contradiccions sense cap mena de rubor‘.

És més que evident que José K. és un “monstre” carregat de raons, encara que per nosaltres esdevinguin inacceptables.

Continua llegint

– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Continua llegint

– 080 – Roda de premsa – Neix el 1er FESTIVAL CLÀSSICS a Barcelona – 2018.11.21 – Teatre Romea (temp. 18/19 – RdP 016)

RdP – 1er FESTIVAL CLÀSSICS a Barcelona (temp. 18/19 – RdP nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí al Teatre Romea s’ha fet la presentació del naixement del FESTIVAL CLÀSSICS, impulsat per “La Casa dels Clàssics” i coorganitzat pel “Grup Focus“.

Barcelona es convertirà la tardor del 2019 en la primera ciutat que acull un Festival multidisciplinari dedicat a la cultura clàssica. Serà una cita anual per reivindicar la importància dels clàssics, per vincular-los amb les energies creatives d’avui i reflexionar sobre temes que han preocupat des de sempre la humanitat.

A la taula que ha presidit aquesta presentació han parlat i per aquest ordre: Oriol Soler (director general del Grup Som), Raül Garrigasait (president de la Casa dels Clàssics), Sira Abenoza (directora de la Casa dels Clàssics) i Daniel Martínez (president del Grup Focus).

El Festival arrenca amb la conferència inaugural a càrrec d’Alessandro Baricco, aquest diumenge 25 de novembre a la seu de l’IAAC (carrer de Pujades, 102). L’escriptor italià he estat l’encarregat de crear el manifest que guiarà aquest 1r Festival, base sobre la qual treballaran durant 1 any els diferents artistes cridats a participar. Alessandro Baricco és un conegut dramaturg, novel·lista i periodista, un dels màxims exponents de la narrativa contemporània, amb obres com Seda o Homer, o la traducció de la Ilíada per la qual ha estat guardonat arreu del món.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – HUMANS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.07.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

HUMANS (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam.

Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra.

Segons va comentar el seu director, Mario Gas, a la roda de premsa, Humans es pot relacionar amb els conflictes familiars que van protagonitzar bona part del teatre europeu de finals del segle XIX, i amb el teatre de l’absurd de Beckett pel que fa a la configuració dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial i no hi hagi de passar res en el transcurs de la vetllada. Però de mica en mica surten a la llum petits problemes i rancúnies amagades.

Tres generacions d’una família d’origen irlandès resident als Estats Units es reuneixen per celebrar el dia d’Acció de Gràcies a l’apartament de Chinatown d’una de les filles, trencant la tradició de sopar a la casa familiar de Pennsilvània. Els membres de la família Blake començaran a airejar els seus secrets més ben guardats tot just quan comenci el sopar, es barallaran a l’hora de les postres i al final del dia, estaran cansats de la batalla.

Els sis actors protagonistes són: Jordi Bosch (Erik Blake, el patriarca de la família), Lluïsa Castell (Deirdre, la dona de l’Erik), Maife Gil (Fiona, l’àvia), Miranda Gas (Brigid, la filla), Candela Serrat (Aimée, l’altra filla) i Jordi Andújar (el xicot de la Brigid). Totes les interpretacions han estat molt acurades, destacant el perfecte tàndem del “matrimoni” Blake i els silencis, més que significatius, de l’àvia.

Continua llegint

– Roda de premsa – HUMANS – Teatre Romea – 2018.06.20 (temp. 17/18 – RdP 096)

RdP – HUMANS – (temp. 17/18 – RdP nº 96)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona RdP d’ahir dimecres; aquesta al Teatre Romea per presentar HUMANS una altra proposta que forma part de la programació del Festival Grec de Barcelona i que dirigeix en Mario Gas.

El vicepresident del Grup Focus, Jordi González, i el director del Festival Grec de Barcelona Francesc Casadesús, han iniciat la roda de premsa. Casadesús ha destacat que per ell és un goig tornar a tenir el Mario dirigint un espectacle dins del festival.

Es tracta d’un text del dramaturg Stephen Karam, que ha estat guardonat amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi la de millor obra. Es presenta aquí en versió de llengua catalana. Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015 que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent.

Tres generacions d’una família d’origen irlandès resident als Estats Units es reuneixen
per celebrar el dia d’Acció de Gràcies a l’apartament de Chinatown d’una de les filles,
trencant la tradició de sopar a la casa familiar de Pennsilvània. Els membres de la família Blake començaran a airejar els seus secrets més ben guardats tot just quan comenci el sopar, es barallaran a l’hora de les postres i al final del dia, estaran cansats de la batalla.

Mario Gas el primer que ha comentat, és que està molt satisfet de poder col·laborar per quarta vegada amb el Grup Focus. Afirma que el text de HUMANS està inscrit dins del Teatre realista nord-americà, malgrat que creu que potser també beu del Teatre europeu contemporani.

En l’argument de l’obra no surten pas grans problemes, ja que sembla d’entrada que no passa res, però ben aviat ens adonarem que van apareixent problemes familiars que poden acabant explotant; uns personatges d’una família vinguda a menys, que s’estimen, però que com tothom guarden amagades les seves misèries.

Malgrat que l’acció transcorre a Nova York i no s’ha volgut fer una versió adaptada a la nostra cultura, segurament ens veurem reflectits en les actituds i problemes d’aquestes persones, reunides per celebrar el dia d’acció de gràcies, però que nosaltres el podríem extrapolar a qualsevol de les nostres festivitats importants.

Continua llegint

– Teatre – INCONSOLABLE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.06.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

INCONSOLABLE (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts d’aquesta mateixa setmana, va tenir lloc la roda de premsa on ens van presentar aquesta producció del Centro Dramático Nacional, que el Teatre Romea ha volgut portar a Barcelona, encara que sigui per només cinc representacions.

Un text escrit per Javier Gomá (Bilbao, 1965), filòsof, escriptor i assagista, que va decidir explicar la dolorosa experiència de la pèrdua del seu pare i, de retruc parlar d’una part de la seva pròpia història, la seva primera infantesa de la qual ell no té massa records i els que té, és a través del seu pare. El mateix autor ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Aquest és el seu primer text dramàtic o millor dit un assaig portat al teatre.

Fernando Cayo és l’actor que transforma en paraula el seu discurs, que es converteix en el fill que a cinquanta anys perd al seu pare i queda tan trasbalsat, que ni ell mateix compren perquè l’ha afectat tant un fet que tots sabem inevitable i associat a la mateixa vida. Morir és el destí final.

Un monòleg, sota la direcció d’Ernesto Caballero, que comença abans de pujar a l’escenari, quan l’actor es dirigeix al públic i agraeix el temps que dedicarem a escoltar el seu raonament, la vivència del seu dol.

Un muntatge molt cuidat i absolutament brillant, amb una posada en escena espectacular. L’escenografia de Paco Azorin, una rampa de fusta, que pren vida pròpia i que inicialment està una mica inclinada; a sobre com a únics elements, una cadira “Barcelona” (Mies van der Rohe) i uns quants llibres.

Continua llegint