Arxiu d'etiquetes: Teatre Nacional de Catalunya

– 082 – Teatre familiar – AMOUR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 2018.11.22  (temp. 18/19 – espectacle. nº 062 – 067 i RdP 017)

AMOUR (temp. 18/19 – espectacle nº 062 i 067)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí els mitjans que parlem sovint de Teatre, estàvem convocats a la Sala Tallers del TNC, per presentar en roda de premsa el primer espectacle de la programació “familiar” d’aquesta temporada. Vaig assistir sense cap informació prèvia i abans de la xerrada amb els actors de la companyia basca “Marie de Jong”, vàrem poder veure una representació escolar d’aquest espectacle … AMOUR.

La sorpresa que em vaig portar va ser majúscula, perquè es tracta d’un espectacle meravellós i ple de sensibilitat; una proposta escènica sense paraules, totalment gestual i amb la utilització de màscares, que la companyia utilitza per primera vegada en un espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar els vaig voler felicitar personalment i llavors em vaig assabentar que es tracta d’un espectacle creat ja fa 3 anys, en el 2015, que està girant des de llavors i que ha estat super premiat; per exemple va rebre el Premi Max al millor espectacle infantil i familiar en 2017 i el Premi Feten 2016 al millor espectacle; també em vaig assabentar que aquest “AMOUR” ja s’havia pogut veure a Barcelona, en el Festival Grec de fa 2 anys i també a la Mostra d’Igualada.

Una obra que reflexiona sobre la finíssima línia que de vegades separa l’amor i el desamor, entre la desafecció i l’amor incondicional.

Uns nens juguen al país on tot comença. S’afanyen a descobrir el món transformant el seu univers. Imiten la gent gran, amb audàcia i desimboltura. S’atreveixen a estimar sense saber quin és el seu veritable significat. No dubten a enemistar-se abans, fins i tot, de conèixer què vol dir la paraula odi.

I de sobte, han transcorregut més de seixanta anys. Ara, envellits, treuen de les butxaques multitud de paraules que cauen com fulles marcides i no dubten a enemistar-se quan ja coneixen el veritable significat d’estimar. El que no saben és que l’amor sempre ens dóna una oportunitat. Un cant al retrobament entre els qui són diferents, una crida a alliberar-nos dels prejudicis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que el pas del temps de fins a 60 anys pugui semblar considerable, aquest fet  precisament arrodoneix la narració que gesten els personatges durant la seva etapa infantil.

Un espectacle mil·limètricament pensat i executat, tant pel que fa als moviments sincronitzats amb l’espai sonor i com amb la música de Pascal Gaigne, que és de vital importància, ja que ha estat creada al mateix temps que s’han pensat els moviments coreografiats dels actors. També cal destacar una molt correcta il·luminació i una encertada escenografia en la que es representen dues cases movibles on viuen els protagonistes de la història.

La companyia Marie de Jongh, porta 10 anys treballant en aquest tipus de teatre “sense paraules” i fa pocs dies va ser informada que per premiar la seva trajectòria teatral, havia guanyat el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malauradament aquest tipus d’espectacles en estar programats com a espectacles “familiars”, molts adults com nosaltres ni tan sols s’assabenten que es tracta d’un espectacle “imperdible”, totalment apte per adults, perquè almenys en aquest cas l’obra no entén de distincions generacionals, i estic convençut que agradaria i molt al públic adult que sovinteja els teatres del nostre país. El dramaturg i director, Jokin Oregi, afirma que la companyia sempre ha tingut “la voluntat de veure gaudir d’una mateixa actuació teatral tant a adults com petits junts“.

És una història d’amor entre dues nenes que neix a partir de la innocència del joc infantil i l’absència de la pulsió sexual; es coneixen l’una a l’altra. Després en la vellesa s’observarà com aquest amor es torna més complex; ambdues fa anys s’han casat amb els bessons amb el que jugaven de petites, i d’aquesta forma els llaços entre ells evolucionen amb una exquisida tolerància.

Es tracta d’una història integradora i sobretot tolerant, amb els diferents “amors” que poden sorgir en el transcurs de la vida de les persones. Perquè en realitat l’amor no distingeix entre sexes i pot aparèixer en qualsevol moment.

L’amor no necessita diàlegs. Ni paraules. Són únicament situacions. De fet, el no-diàleg és una de les singularitats d’aquesta companyia. Comenten que prescindir de l’eina de la paraula és un risc, però la no-paraula té una característica molt interessant: teatralitza més les històries i l’emoció que t’arriba és molt més primària.

En acabar la representació, una companya de premsa, va fer una petita entrevista a alguns dels nens que havien vist l’espectacle; uns nens que calculo tindrien entre 7 a 9 anys i les respostes que vaig escoltar eren realment al·lucinants … “l’amor no té pas edat” “l’amor entre homes o dones dona igual, perquè l’important és l’amor” “a vegades quan un s’enfada, el millor que es pot fer és parar, reflexionar i no esperar tant de temps en tornar a ser amics” … van ser algunes de les respostes.

Fa 9 mesos que han estrenat el seu darrer espectacle ESTRELLA i han optat per repetir l’experiència d’utilitzar mascares novament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Imma no va poder assistir ahir a aquesta representació i a com em sap greu que es perdi una proposta que m’ha fascinat, aquest diumenge al matí tornarem de nou al TNC per veure-la novament.

Un consell d’amic … NO US LA PERDEU per res del món!!!

Us deixo l’àudio de la xerrada amb la companyia …

Autoria: Cia Marie de Jongh
Dramatúrgia i direcció: Jokin Oregi
Amb: Javier Renobales, Ana Martínez, Ana Meabe, Pablo Ibarluzea, Quique Gago i Anduriña Zurutuza
Direcció artística, escenografia i vestuari: Elisa Sanz (AAPEE) // Música: Pascal Gaigne // Il·luminació: Xabier Lozano // Màscares i attrezzo: Javier Tirado // Espai sonor: Edu ZalioProducció executiva: TARTEAN Teatroa
                                                        _______________

Diumenge 25 de novembre – Tal com teníem previst, hem tornat al TNC per veure aquesta meravellosa proposta, i novament a mi m’ha captivat i l’Imma m’ho ha agraït, perquè també l’ha emocional, per la seva delicadesa a l’hora de plantejar que l’amor pot aparèixer en qualsevol moment, sense tenir en compte el sexe de les persones que s’enamoren.

Ara a esperar que portin el seu nou espectacle a Barcelona. Un ocellet ens ha comentat que és molt possible que puguem veure ESTRELLA en la pròxima edició del Festival Grec. Tant de bo sigui cert !!!

– 078 – Teatre – TEBAS LAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.10.11 (temp. 18/19 – espectacle. nº 059)

TEBAS LAND (temp. 18/19 – espectacle nº 059)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, a la Sala Petita del Nacional vam poder veure TEBAS LAND del dramaturg franc-uruguaià Sergio Blanco del que ja vam poder veure “La ira de Narciso” la setmana passada a la Badabadoc.

En aquesta proposta l’autor pren com a tema central un parricidi, i construeix la peça al voltant del llegendari mite d’Èdip, de la vida de Sant Martí de Tours i de les seves trobades amb el jove assassí Martín Santos.

Pablo-Gomez Pando és “S”, l’alter ego de Sergio Blanco, el dramaturg que ens explica el procés de creació del text a partir de les xerrades amb el jove Martín,  i amb Fede, l’actor que interpretarà el paper de Martín als escenaris.

Pablo Espinosa es desdobla en els dos personatges, Martín i Fede, un actor que ha debutat amb aquesta obra als escenaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Vanesa Rábade

Totes les trobades tenen lloc en una pista de bàsquet de la presó on el jove parricida passa l’estona quan no està tancat a la cel·la. Se’ns fa dues preguntes: Com es comença a escriure un text? Com es comença a gestar un parricidi?

TEBAS LAND, es va representar  fa quatre anys al “Temporada Alta” dirigida pel mateix autor, i en 2017 sota la direcció de Natalia Menéndez, (que ha estat vuit temporades dirigint el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro)  es va representar al Teatro Palacio Valdés d’Avilès, després al Pavon Teatro Kamikaze de Madrid i ara ofereix cinc representacions al TNC.

“Es la tragedia más inquietante que he leído en este inicio del siglo XXI, me pasa algo físico cuando lo leo”

Es tracta d’una peça escrita en 2012 dissenyada especialment pel Teatro San Martin de Buenos Aires. TEBAS LAND va ser declarada Obra d’Interès Cultural al Uruguay i va guanyar el premi Award Off West End de Londres l’any 2017.

Continua llegint

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – FALSESTUFF. LA MUERTE DE LAS MUSAS (🐌🐌+🐚) – TNC – Sala Petita – 2018.06.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 328)

FALSESTUFF. LA MUERTE DE LAS MUSAS (temp. 17/18 – espectacle nº 328)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb aquest espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs, hem estrenat el nostre recorregut pel GREC 2018, i la veritat és que esperàvem molt més.

FALSESTUFF la muerte de las musas, és una proposta esbojarrada que va de falsificacions. Ja vam poder intuir a la roda de premsa que tot plegat seria una mica peculiar. Nou artistes a escena que parlen diferents idiomes i pertanyen a nacionalitats diferents, tots provenen de tendències culturals molt diverses.

Un full annex al programa de mà ja dóna també pistes abans d’entrar a la sala de què estem davant de quelcom diferent. I esperem molt dels 190 minuts d’espectacle.

Un espectacle creat a partir de Falstaff, el personatge de Shakespeare, convertit aquí en un falsificador d’art. Falstaff és un cavaller anglès que, en “Enric IV”, on apareix per primera vegada, és un covard que presumeix d’unes victòries que no ha aconseguit. És pura falsedat.

Nao Albet i  Marcel Borràs s’inspiren en aquest personatge per explicar la història d’André Féikiévich, un falsificador d’art obsessionat a captar a la perfecció l’essència de les obres que falsifica. Aquesta obsessió el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que en l’intent d’atrapar-lo, s’adonarà que les pistes que segueix han estat falsificades fins al punt que resultarà impossible distingir entre la realitat i la farsa.

Porten el tema de les falsificacions del món de l’art al món del teatre, imaginant falsificacions de muntatges i aprofitant per mostrar els diferents estils de teatre per tal de copsar quin és més “verdader” …. dansa-teatre,teatre d’objectes, teatre documental, teatre musical, teatre més contemplatiu, post dramàtic, postmodern ….

Una proposta on Nao Albet i Marcel Borràs destil·len energia a dojo, i es desinhibeixen totalment dalt l’escenari. Engany sobre engany i canvi de línia interpretativa constant, en una primera part que no ens dóna treva i on es van succeint situacions i canvis d’escenografia de manera continuada.

Continua llegint

– Roda de premsa – FALSESTUFF – TNC – 2018.06.22 (temp. 17/18 – RdP 100)

RdP – FALSESTUFF – (temp. 17/18 – RdP nº 100)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona RdP d’ahir divendres …. i de La Villarroel al Teatre Nacional de Catalunya, traient el fetge per la boca per poder arribar a temps.

Pot una falsificació acabar superant l’original? S’ho pregunten dos dels valors més joves i desacomplexadament innovadors de l’escena catalana actual, Nao Albet i Marcel Borràs acompanyats d’un repartiment molt jove i inesperat; ells tenen una edat similar a Nao i Marcel, però parlen idiomes diferents i pertanyen també a nacionalitats diferents.

Una RdP una mica peculiar, ja que comença tot amb una falsificació, on Francesc Casadesús  i Xavier Albertí es fan passar de sobte per en Nao i Marcel.

Suposem que els membres de l’equip de joves artistes en el moment de treballar s’entenen en anglès, malgrat que la RdP, Nao i Marcel (els autèntics), ens transmeten les seves idees en un perfecte català. Ens expliquen que el títol de FALSSESTUFF l’han agafat de prestat falsejant-lo, ja que la proposta que presenten té molt poc a veure amb el personatge de Sir John Falstaff que apareix en tres drames de William Shakespeare. Malgrat tot, es tracta d’una proposta que des de l’inici a la seva fi parla de TEATRE.

L’espectacle va de falsificacions en l’art i sobretot vol fer reflexionar sobre l’originalitat, sobre les còpies, de com es pot ser original avui en dia en Teatre, quan sembla que vivim en una societat on tot és saturació.

Continua llegint

– Teatre – LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.05.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 284)

LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (temp. 17/18 – espec. nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l’hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l’última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força.

Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d’abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.

“The Importance of Being Earnest” va ser l’última comèdia que va escriure Oscar Wilde i és considerada com un dels seus millors treballs. Va ser estrenada el 14 de febrer de 1895 en el St.James’ Theatre de Londres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde (1854-1900) va quedar arruïnada sobtadament en sortir a la llum la seva condició homosexual, que havia mantingut amagada, amb la condemna a dos anys de presó, acusat d’indecència per la seva relació amb Lord Alfred Douglas, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

Recobrada la llibertat, va canviar de nom i cognom (va adoptar els de Sebastian Melmoth) i va emigrar a París, on va romandre fins a la seva mort. Els seus últims anys de vida es van caracteritzar per la fragilitat econòmica, els problemes de salut derivats de la seva afició a la beguda i un acostament d’última hora al catolicisme.

David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets. Paula Jornet és la responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten set temes musicals.

Continua llegint

– Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 268)

TEMPS SALVATGE (temp. 17/18 – espec. nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres, 8 dies després de l’operació, per fi l’Imma es va atrevir a sortir de casa i amb el cotxe i l’ajut de les crosses ens vàrem apropar al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir d’aquesta magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC.

Un gran muntatge que parteix d’un text excel·lent.

Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”.

Fotografia de May Zircus

Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns vers els altres.

TEMPS SALVATGE ens situa en una comunitat de veïns que viu atemorida per unes pintades amenaçadores. La Ivana, extraordinària Laia Manzanares, una jove de 17 anys que acaba d’arribar a la comunitat, enrareix la convivència d’unes persones que necessiten fabricar un enemic exterior per enfrontar-se a les seves pors més intimes.

Una noia que els hi pregunta una vegada i una altra Aquest és un lloc bonic per viure ?

Com indica el mateix autor en el programa de mà, els protagonistes creuen haver conquerit un espai bonic per viure, i només l’arribada d’algú nou o els immigrants que travessen el bosc amb la voluntat de quedar-s’hi, pot qüestionar si aquesta és una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida.

Continua llegint