Arxiu d'etiquetes: Teatre Nacional de Catalunya

– 140 – Teatre – LA NIÑA GORDA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 107)

LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – espec. nº 107)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya vam poder gaudir de l’adaptació teatral de LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol (publicada en 1917), que ha fet Jordi Oriol. Un monòleg interpretat per ell mateix i dirigit per Xavier Albertí.

En aquesta proposta, que ens van presentar en roda de premsa el passat 14 , Jordi Oriol es vesteix de narrador i es converteix en la veu del mateix Santiago Rusiñol. Amb un magistral domini de la narratòria dota el text de vida pròpia. Els seus gestos, la seva modulació, i la seva capacitat de transmetre, ens fa arribar la història de La Niña Gorda.

fotografia de May Zircus

Una història que explica la vida de la filla d’un lliurepensador alcohòlic, una criatura que en néixer pesa més de set quilos, que creix de forma desproporcionada llegint els fulletons sentimentals que el seu pare distribueix per entregues, i que acaba sent exhibida en un teatre de barraca. Totes les persones que l’envolten s’aprofiten de la seva gran ingenuïtat i de les seves grans mides, per treure’n un rendiment econòmic.

La Niña és mercaderia als ulls de tothom: del pare, de la mare, del domador, un objecte fascinant que atrau i repugna.

La novel·la gira al voltant d’un dels temes més antics de Rusiñol: el de la dona “domada”, sotmesa i explotada per un home.

Amb aquesta obra, Rusiñol va voler fer una àcida paròdia de La Ben Plantada (una dona símbol que s’exhibia com una representació de totes les virtuts catalanes) d’Eugeni d’Ors enfrontant-se cruament a l’idealisme noucentista.

Continua llegint

– 134 –  Teatre Musical – TROIA, UNA VERITABLE ODISSEA ! – Teatre Nacional de Catalunya (🐌🐌🐌🐌) – 2018.12.22  (temp. 18/19 – espectacle nº 102)

TROIA, UNA VERITABLE ODISSEA ! (temp. 18/19 – espectacle nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes després del tastet que ens van oferir a la roda de premsa, ens vam dirigir ahir a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

TROIA, UNA VERITABLE ODISSEA!  és un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens han fet viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea.

Una proposta que és un recorregut a cappella a través dels grans cors de la història de la música.

Després d’Operetta i d’Allegro, els intèrprets de Cor de Teatre ens han fet reviure la història d’Ulisses, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, el viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca, i ens han presentat a alguns dels déus de l’Olimp.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Com ells mateixos diuen, Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, sinó les dues coses alhora. Format actualment per trenta-dos cantants que interpreten a cappella tots tipus de peces, des del renaixement al pop-rock, i amb unes interpretacions marcades per un punt d’humor.

Continua llegint

– 119 – Roda de premsa LA NIÑA GORDA – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.14 (temp. 18/19 – RdP 026)

RdP – LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – RdP nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Divendres passat vaig poder assistir a la presentació del pròxim espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol, adaptada i interpretada per Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí.

A l’inici de la roda de premsa, els directors del TNC i de “Teatres en xarxa” es van felicitar mútuament per haver col·laborat a què algunes de les obres que es poden veure al TNC (com és el cas d’aquesta LA NIÑA GORDA) es puguin veure a diferents teatres de tot Catalunya. En cinc anys s’han pogut fer 141 funcions amb gran èxit de públic.

Diuen que LA NIÑA GORDA, es tracta d’una de les millors novel·les de la literatura catalana, i ara per primera vegada ha estat adaptada al teatre. Segons comenta Xavier Albertí, és una novel·la “botifarra” perquè dins la tripa compte un excel·lent farcit d’elements heterogenis.

Filla d’un lliurepensador alcohòlic que viu al carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, LA NIÑA GORDA és una càndida adolescent que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.

Descriu amb gran fidelitat i esplèndidament el teatre de “barraca”. També és un al·legat a descriure com la societat és molt reticent a acceptar persones que són “diferents” i no solament com en aquest cas de “gegantisme”, sinó “diferents” en qualsevol altre aspecte. Ens mostra com arribem a ser de cruels quan mirem al “diferent”. També fa una crítica ferotge a la societat masclista en què vivim.

Continua llegint

– 102 – Roda de premsa TROIA, una veritable odissea – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.05 (temp. 18/19 – RdP 022)

RdP – TROIA, una veritable odissea (temp. 18/19 – RdP nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Liceu al Teatre Nacional de Catalunya, per poder assistir a la roda de premsa de presentació del nou espectacle de Cor de Teatre, TROIA, una veritable odissea.

Una roda de premsa que s’inicia d’una manera molt especial, amb la interpretació d’una escena de l’espectacle, en un racó del vestíbul de la Sala Gran …

Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea.

Viurem en directe la famosa Guerra de Troia i les aventures d’Ulisses de retorn a Ítaca.

Aquesta odissea musical és alhora un recorregut a cappella a través de grans cors de la història de la música, amb peces de Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner.

La Ilíada i L’Odissea com mai te les han explicat. Un espectacle sense text i per a tots els públics, una fusió escènica i musical potent, expressiva i molt plàstica des de la mirada de Cor de Teatre.

Els integrants de Cor de Teatre (Operetta, Allegro…) ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics, fundacionals de la cultura europea. Reviurem l’Olimp i els seus déus, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, acompanyarem Ulisses en el seu perillós viatge de retorn a Ítaca, ple d’aventures.

Continua llegint

– 093 – Teatre – YOUTH#4 (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 2018.11.29 (temp. 18/19 – espectacle. nº 072 i RdP 019)

YOUTH#4 (temp. 18/19 – espec. nº 072 i RdP nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous al matí va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle YOUTH#4, i prèviament vam tenir l’oportunitat d’assistir a una representació que va tenir lloc a l’escenari de la Sala Gran del TNC.

Aquest és un projecte teatral creat i dirigit per Didier Ruiz impulsat pel programa CaixaEscena, que promou les pràctiques teatrals en els centres educatius.

YOUTH#4 és el primer dels tres espectacles que el TNC ha programat en el Cicle de Teatre per a joves, amb la voluntat d’acostar al fet escènic als joves de 12 a 18 anys, amb temàtiques més properes a les seves realitats.

Quinze joves d’entre 16 i 20 anys, l’Alba Martín, l’Ares Llucià, el Daniel Tulloch, el Diego Valiente, l’Enrique Ruiz, la Jana Serra, el Jaume Llagostera, el Joshua Segarra, el Kilian Fernández, la Malena Domènech, el Marc Pineda, el Miguel Ángel López, el Nef Blázquez, la Sara Viñals i l’Unai Zorraquino.

Quinze rostres i quinze veus. Joves que ens parlen dels seus somnis, dels seus desitjos, de les seves pors, i ho fan mirant-nos als ulls, a menys d’un metre de distància nostre.

Quinze joves que ens impressionen per la seva valentia, la seva noblesa, la seva insolència. El món els pertany. Són els constructors del futur…. i potser també del Teatre.

Estem davant d’un altre tipus de teatre. Una ficció sobre la realitat dels joves.

Continua llegint

– 092 – Teatre – ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) – Teatre Nacional de Catalunya –  Sala Petita (🐌🐌🐌🐌) – 2018.11.28  (temp. 18/19 – espectacle. nº 071)

ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) (temp. 18/19 – espec. nº 071)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya s’ha estrenat “ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES), de Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta.

El Premi Quim Masó impulsa la producció i exhibició de muntatges de teatre en llengua catalana que combinin professionalitat, qualitat i creativitat.

ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l’era digital i com es viuran en el futur aspectes com l’amor, el sexe o l’amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?

Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l’art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, “El jardí de les delícies”. Alba ha adquirit un sistema d’intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l’ajudi en les tasques domèstiques. Ha decidit que sigui una rèplica d’ella mateixa quan tenia 23 anys.

Claudia Riera és J. la seva acompanyant que ha de guardar els records de l’Alba. És un robot capaç de tenir empatia i que pot fer qualsevol cosa que se li demani, tan física com mentalment i pot ser amiga, amant, serventa i alhora ser magatzem de records i coneixements.

Lluís Marco, és l’home, al que l’autor no ha donat nom. És professor de literatura i havia estat company sentimental de l’Alba. Ara són amics. Queda astorat quan coneix a J. Està veient a l’Alba quan la va conèixer i se’n va enamorar. Aquesta similitud el pertorba profundament.

Continua llegint

– 082 – Teatre familiar – AMOUR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 2018.11.22  (temp. 18/19 – espectacle. nº 062 – 067 i RdP 017)

AMOUR (temp. 18/19 – espectacle nº 062 i 067)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí els mitjans que parlem sovint de Teatre, estàvem convocats a la Sala Tallers del TNC, per presentar en roda de premsa el primer espectacle de la programació “familiar” d’aquesta temporada. Vaig assistir sense cap informació prèvia i abans de la xerrada amb els actors de la companyia basca “Marie de Jong”, vàrem poder veure una representació escolar d’aquest espectacle … AMOUR.

La sorpresa que em vaig portar va ser majúscula, perquè es tracta d’un espectacle meravellós i ple de sensibilitat; una proposta escènica sense paraules, totalment gestual i amb la utilització de màscares, que la companyia utilitza per primera vegada en un espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar els vaig voler felicitar personalment i llavors em vaig assabentar que es tracta d’un espectacle creat ja fa 3 anys, en el 2015, que està girant des de llavors i que ha estat super premiat; per exemple va rebre el Premi Max al millor espectacle infantil i familiar en 2017 i el Premi Feten 2016 al millor espectacle; també em vaig assabentar que aquest “AMOUR” ja s’havia pogut veure a Barcelona, en el Festival Grec de fa 2 anys i també a la Mostra d’Igualada.

Una obra que reflexiona sobre la finíssima línia que de vegades separa l’amor i el desamor, entre la desafecció i l’amor incondicional.

Uns nens juguen al país on tot comença. S’afanyen a descobrir el món transformant el seu univers. Imiten la gent gran, amb audàcia i desimboltura. S’atreveixen a estimar sense saber quin és el seu veritable significat. No dubten a enemistar-se abans, fins i tot, de conèixer què vol dir la paraula odi.

I de sobte, han transcorregut més de seixanta anys. Ara, envellits, treuen de les butxaques multitud de paraules que cauen com fulles marcides i no dubten a enemistar-se quan ja coneixen el veritable significat d’estimar. El que no saben és que l’amor sempre ens dóna una oportunitat. Un cant al retrobament entre els qui són diferents, una crida a alliberar-nos dels prejudicis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que el pas del temps de fins a 60 anys pugui semblar considerable, aquest fet  precisament arrodoneix la narració que gesten els personatges durant la seva etapa infantil.

Un espectacle mil·limètricament pensat i executat, tant pel que fa als moviments sincronitzats amb l’espai sonor i com amb la música de Pascal Gaigne, que és de vital importància, ja que ha estat creada al mateix temps que s’han pensat els moviments coreografiats dels actors. També cal destacar una molt correcta il·luminació i una encertada escenografia en la que es representen dues cases movibles on viuen els protagonistes de la història.

La companyia Marie de Jongh, porta 10 anys treballant en aquest tipus de teatre “sense paraules” i fa pocs dies va ser informada que per premiar la seva trajectòria teatral, havia guanyat el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malauradament aquest tipus d’espectacles en estar programats com a espectacles “familiars”, molts adults com nosaltres ni tan sols s’assabenten que es tracta d’un espectacle “imperdible”, totalment apte per adults, perquè almenys en aquest cas l’obra no entén de distincions generacionals, i estic convençut que agradaria i molt al públic adult que sovinteja els teatres del nostre país. El dramaturg i director, Jokin Oregi, afirma que la companyia sempre ha tingut “la voluntat de veure gaudir d’una mateixa actuació teatral tant a adults com petits junts“.

És una història d’amor entre dues nenes que neix a partir de la innocència del joc infantil i l’absència de la pulsió sexual; es coneixen l’una a l’altra. Després en la vellesa s’observarà com aquest amor es torna més complex; ambdues fa anys s’han casat amb els bessons amb el que jugaven de petites, i d’aquesta forma els llaços entre ells evolucionen amb una exquisida tolerància.

Es tracta d’una història integradora i sobretot tolerant, amb els diferents “amors” que poden sorgir en el transcurs de la vida de les persones. Perquè en realitat l’amor no distingeix entre sexes i pot aparèixer en qualsevol moment.

L’amor no necessita diàlegs. Ni paraules. Són únicament situacions. De fet, el no-diàleg és una de les singularitats d’aquesta companyia. Comenten que prescindir de l’eina de la paraula és un risc, però la no-paraula té una característica molt interessant: teatralitza més les històries i l’emoció que t’arriba és molt més primària.

En acabar la representació, una companya de premsa, va fer una petita entrevista a alguns dels nens que havien vist l’espectacle; uns nens que calculo tindrien entre 7 a 9 anys i les respostes que vaig escoltar eren realment al·lucinants … “l’amor no té pas edat” “l’amor entre homes o dones dona igual, perquè l’important és l’amor” “a vegades quan un s’enfada, el millor que es pot fer és parar, reflexionar i no esperar tant de temps en tornar a ser amics” … van ser algunes de les respostes.

Fa 9 mesos que han estrenat el seu darrer espectacle ESTRELLA i han optat per repetir l’experiència d’utilitzar mascares novament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Imma no va poder assistir ahir a aquesta representació i a com em sap greu que es perdi una proposta que m’ha fascinat, aquest diumenge al matí tornarem de nou al TNC per veure-la novament.

Un consell d’amic … NO US LA PERDEU per res del món!!!

Us deixo l’àudio de la xerrada amb la companyia …

Autoria: Cia Marie de Jongh
Dramatúrgia i direcció: Jokin Oregi
Amb: Javier Renobales, Ana Martínez, Ana Meabe, Pablo Ibarluzea, Quique Gago i Anduriña Zurutuza
Direcció artística, escenografia i vestuari: Elisa Sanz (AAPEE) // Música: Pascal Gaigne // Il·luminació: Xabier Lozano // Màscares i attrezzo: Javier Tirado // Espai sonor: Edu ZalioProducció executiva: TARTEAN Teatroa
                                                        _______________

Diumenge 25 de novembre – Tal com teníem previst, hem tornat al TNC per veure aquesta meravellosa proposta, i novament a mi m’ha captivat i l’Imma m’ho ha agraït, perquè també l’ha emocional, per la seva delicadesa a l’hora de plantejar que l’amor pot aparèixer en qualsevol moment, sense tenir en compte el sexe de les persones que s’enamoren.

Ara a esperar que portin el seu nou espectacle a Barcelona. Un ocellet ens ha comentat que és molt possible que puguem veure ESTRELLA en la pròxima edició del Festival Grec. Tant de bo sigui cert !!!