Arxiu d'etiquetes: Teatre Municipal de Girona

– Teatre (103) – Temporada Alta – BATTLEFIELD (Camp de Batalla) – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 25.11.2016 … i (rp41)

BATTLEFIELD (Camp de Batalla)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat divendres 25, vàrem tornar a viatjar a Girona per tercera vegada en una setmana, per tal de poder assistir a l’estrena de la producció BATTLEFIELD signada per Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, el que vol ser una versió abreujada del mil·lenari poema èpic indi Mahabharata.

Únicament han estat tres representacions a les quals hem pogut assistir en aquesta edició de Temporada Alta, però de ben segur que la temporada vinent ens podrem implicar més, perquè segurament l’Imma també estarà jubilada i tindrem molta més llibertat per poder viatjar, sense dependre dels horaris laborals.

battlefield-roda-de-premsa-temporada-alta-voltar-i-voltar-6

Però aquesta vegada un dia abans, vaig tenir la sort de poder assistir a la roda de premsa d’aquest espectacle, que es va celebrar a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelones. És la desena vegada que Peter Brook presenta un espectacle a Temporada Alta. En la presentació estan presents tres dels actors, Jared McNeill, Carole Karemera i Ery Nzaramba, així com el compositor i intèrpret de la música de l’espectacle, el japonès Toshi Tsuchitori; únicament ha fallat Sean O’Callagham, que no ha pogut assistir per una indisposició sobtada.

Fa trenta anys Peter Brook ja va presentar una primera versió del poema, en una producció de nou hores, que també es va poder veure a Barcelona al Mercat de les Flors. Ara, presenta un muntatge més essencial i intens de 70 minuts, per respondre, amb l’esperit d’avui en dia, a les preguntes que planteja la nostra existència. Perquè, com diuen els indis, tot està contingut al Mahabharata i si no hi apareix és que no existeix.

Com indica l’autor, El Mahabharata no és un simple llibre, ni una gran sèrie de llibres, és una immensa tela que cobreix tots els aspectes de l’existència humana. Hi trobem totes les nostres qüestions vitals, d’una manera que és alhora contemporània i urgent. Fa molts mil·lennis que el Mahabharata ens ensenya, sempre inesperadament, com obrir els ulls al que la realitat exigeix.”  Peter Brook, amb més de 60 anys sobre els escenaris, és sens dubte un dels directors més prolífics i amb més èxit del panorama teatral europeu.

battlefield-temporada-alta-2016-2

Un espectacle amb el què hem pogut connectar des del primer moment, malgrat que s’ha representat en llengua anglesa, sobretitulada en català. Una proposta escènica que aconsegueix condensar el llibre indi del Mahabharata, a partir de uns pocs personatges en el transcurs de 33 anys, després d’una guerra en el que han perdut la vida milers o milions de persones, com acostuma a passar al llarg de tota la història de la humanitat….. i ara mateix mentre estic escrivint aquest apunt.

Continua llegint

– Teatre (99) – Temporada Alta – DE WELWILLENDEN (Les Benignes) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 20.11.2016

DE WELWILLENDEN (Les Benignes)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El Festival Temporada Alta va estrenar aquest dissabte passat DE WELWILLENDEN (Les Benignes), muntatge que posa en escena l’obra del mateix títol de l’escriptor Jonathan Littell, estatunidenc que escriu en francès i viu a Barcelona i que va guanyar el premi Goncourt amb aquesta obra l’any 2006. Nosaltres vam assistir a la segona i última representació que va tenir lloc diumenge al Teatre Municipal de Girona.

Sens dubte estem davant de l’adaptació d’una novel·la que ha marcat una època, per la controvèrsia que va generar la seva publicació, en presentar un narrador que no es penedeix de res. Max Aue és un home corrent que va presenciar l’horror i en va formar part. La història d’un oficial nazi que, com si escrivís les seves memòries, relata el que va fer i el que va veure durant la Segona Guerra Mundial. Un personatge de ficció que era un oficial de les SS.

les-benignes-temporada-alta-1

Guy Cassiers ha adaptat les més de 1.000 pàgines del llibre amb la col·laboració de dues companyies europees de gran prestigi, l’holandesa Tonnelgroep d’Ivo van Hove i la flamenca Toneelhuis. Segons diu vol acostar al públic les parts més fosques del passat col·lectiu amb l’objectiu de continuar vigilant el present.

Hans Kesting és Max Aue que es reivindica com un ésser tan normal com nosaltres, i en el seu llarg monòleg inicial ens vol explicar el perquè de la seva intervenció en aquesta guerra. Ell, és un oficial de les SS membre d’un grup encarregat d’exterminar jueus i comunistes. Ha ascendit amb esforç fins al rang més alt de les SS. És llicenciat universitari i qüestiona la solució final adoptada pel règim nazi no pas per la crueltat emprada, ni per l’aberració implícita en voler exterminar un poble per la seva religió, sinó per la seva conveniència o racionalitat en ares a aconseguir una major productivitat a les fàbriques alemanyes i per la possible “utilitat” d’algunes de les persones que eren eliminades.

Continua llegint

– Teatre – SUSN – Thomas Ostermeier (***) – Teatre Municipal de Girona – 30/11/2013

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornem a Girona a veure un espectacle teatral…. i van dos… dins de “Temporada  Alta“, aquesta vegada per tal de veure de nou Teatre internacional (espectacle en alemany sobretitulat en Català), ja que a Barcelona últimament és gairebé impossible poder conèixer el que es fa fora de les nostres fronteres.

susn 1

El director alemany reconegut a mig mon, Thomas Ostermeier, ha estrenat a “Temporada Alta” de Girona aquesta obra que va ser escrit per Herbert Achternbusch fa mes de 30 anys i que mai s’ha representat a l’estat espanyol.  Es tracta de SUSN una obra dramàtica que ens explica la destrucció d’una dona en cinc actes, en un viatge a traves del temps amb  reiteratius salts de 10 anys i que comencen quant ella d’adolescent lluita contra els prejudicis d’una església opressora, almenys en el mon rural on viu i fuig a la metròpoli a la recerca d’un mon mes obert…. fins que ja convertida en una dona vella acaba borratxa asseguda en un banc d’església amb una ampolla d’aiguardent a la mà.

Continua llegint

– Dansa – 4D – SIDI LARBI CHERKAOUI (****) – Teatre Municipal de Girona – 16/11/2013

Les nostres petites vacances de tardor van ser per Castella La Manxa i l’Aragó, però varem començar la nostra ruta per Girona i es que era inexcusable la nostra assistència a l’estrena del nou espectacle del extraordinari coreògraf  SIDI LARBI CHERKAOUI, dels que som uns fidels seguidors.

El Teatre Municipal de Girona ple de gom a gom amb totes les entrades exhaurides demostra que aquest coreògraf aixeca passions al voltant de la dansa a tot el país.

4D - Teatre Municipal de Girona 1-imp4D - Teatre Municipal de Girona 2-imp

Quatre duets de dansa amb la firma de Sidi Larbi Cherkaoui

Sidi Larbi Cherkaoui té un talent únic per modelar els cossos. Els que ja l’heu vist sabeu molt bé què vol dir emocionar-se amb el moviment. I els que no conegueu encara el coreògraf més requerit del moment torneu a tenir una oportunitat d’or. 4D condensa la màgia de la seva dansa en els duets, en aquesta batalla perfecta que és l’empènyer, el tibar-se, l’apartar-se, i finalment el fusionar-se del joc a dos que ja vam veure-li a Play amb Shantala Shivalingappa o a Dunas amb Maria Pagés. Els dos cossos, la música i el moviment són les regles, les quatre dimensions d’aquests quatre duets. Cherkaoui ha destil·lat aquests fragments de peces anteriors per engendrar un nou i intens muntatge: quatre versions de l’estira i arronsa entre dos éssers plens de l’energia i la mística que han marcat amb foc la seva dansa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Poques hores abans de començar em vaig adonar de que el títol 4D es referia a quatre duets… i vaig pensar que no seria un espectacle per recordar com va ser PUZZLE o DUNAS… però gracies als Deus, em vaig equivocar, ja que varem gaudir d’allò mes. Es increïble com aquest home aconsegueix tallar la respiració dels espectadors tan sols amb la dansa de dos cossos i amb una coreografia senzilla però molt efectiva.

Continua llegint