No teníem previst veure aquesta producció, però ens va sobtar la unanimitat de bones critiques de diferents mitjans, començant per Blogs amics i per la pròpia premsa comercial.

La majoria d’ells gairebé estaven entusiasmats amb aquesta representació teatral. A mes a mes, sembla que ha estat un gran èxit tant a Madrid com a la gira que han fet per algunes ciutats de l’estat espanyol.

Nosaltres fins ahir érem desconeixedors de qui era el protagonista de tot plegat, en JUAN DIEGO BOTTO, la qual cosa demostra l’enorme distancia que existeix entre las diferents cultures teatrals de l’estat i lo compartimentades que estan.

Un cop acabada la representació m’informo per la wikipedia i molt resumida aquesta és la seva biografia….

Nascut a Buenos Aires a l’agost de 1975, fill d’actors; el seu pare, Diego Fernando Botto desapareix en 1977 durant la campanya de terror de la dictadura argentina de Videla i passa a engrossir la llista dels 30.000 desapareguts. La seva mare, Cristina Rota, abandona Argentina al 1978 per protegir al seus fills. Juan Diego Botto als 3 anys ja és un exiliat, que adopta la nacionalitat espanyola, sense renunciar a l’argentina.

La seva carrera artística s’ha decantat mes pel cinema i evidentment l’ha fet casi tota a l’estat espanyol. Als 5 anys va fer la primera aparició al cinema però és conegut per films com: “Martín Hache”, “Silencio Roto”,”Plenilunio”, “Asfalto”, “Vete de mí”, “Todo lo que tú quieras”, “The Dancer Upstairs” (Pasos de baile), “Bordertown” (Ciudad del Silencio), “La mujer del anarquista”, o “El Greco”, per la que va obtindrà al 2008 el premi al millor actor al Festival del Cairo. Ha estat nominat en 3 ocasions als Premis Goya.

Ha compaginat el cinema últimament amb el Teatre i l’any 2005 va escriure i dirigir “El privilegio de ser perro”. També és l’ autor de “Despertares y celebraciones” i “La última  de la peste”. L’any passat escriu “Un trozo invisible de este mundo” un text sobre l’exili i la immigració, que ell mateix protagonitza, i aquesta vegada es posa en mans del director Sergio Peris Mencheta.

Continua llegint →