Arxiu d'etiquetes: Teatre La Gleva

– 353 –  GREC2019 – Teatre – RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2019.07.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 273)

GREC2019 – RICHARD III  And They’ve Never Heard Of Love (temp. 18/19 – espectacle  nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 8 vam poder veure una de les propostes que agrupades com a ”Companyies Catalanes” ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat 31 de maig.

Es tracta de “RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love”, un projecte desenvolupat en residència a La MaMa Theatre de Nova York per Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (The Mamzelles) i Jason Trucco. I l’hem pogut veure a l’acollidor espai del Teatre la Gleva.

Ara fa més d’un any que vam conèixer teatralment a The Mamzelles a la proposta “Mafia” (vegeu ressenya) en el seu pas per la Sala Atrium. The Mamzelles és un grup musical català nascut l’any 2010, amb Paula Malia, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, un grup que va crear la companyia teatral en 2012.

La MaMa Experimental Theatre Club és un teatre del Off-Off-Broadway fundat l’any 1961 pel dissenyador de moda Ellen Stewart,  i  ubicat a l’East Village de Manhattan. En els seus inicis, de dia boutique, de nit teatre. Un espai dedicat a nous dramaturgs i a totes aquelles persones que “fan art” oferint un espai d’assaig amb tots els elements necessaris per aixecar una proposta.

Bàrbara Mestanza i Paula Ribó van      arribar a Nova York l’octubre de 2017 deixa’n enrere Barcelona i la situació política d’aquell moment. Allà constaten l’abisme entre el que elles havien viscut i el que explicava la premsa oficial i això els hi dóna la idea per construir, a partir de Richard III de Shakespeare, un assaig a la recerca de la veritat, qüestionant les versions oficials.

Dues actrius deixen enrere una Barcelona immersa en una turbulenta situació política. Entre música i cançons, buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà, però acabaran pensant que és un bé tan escàs als diaris com als llibres d’història.

Es tracta d’una reflexió sobre la veritat de la història mundial, la veritat intrínseca en els fets i personatges que han marcat, marquen i marcaran la història. Partint d’un clàssic volen parlar de somnis i inseguretats a la recerca de la veritat.

En la seva recerca, estan acompanyades de guitarres, de música electrònica i dels llums de neó que són la metàfora eloqüent del somni americà que ambdues persegueixen.

Continua llegint

– 233 – Teatre – DOLÇ (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2019.04.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 171)

DOLÇ (temp. 18/19 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’endemà de la nostra tornada a Barcelona, després del nostre viatge pel sud de la península, tornem al teatre i aquesta vegada fem cap al Teatre la Gleva per tal de veure DOLÇ, l’obra de Roger Peña, que també dirigeix,  i que està interpretada per Ivet Zamora, Malcom McCarthy i Neus Pàmies (en algunes funcions Laia Alberch).

Una proposta estrenada el passat dia 3 i que tracta del tema de la immigració i del comportament de dues dones aparentment molt implicades en els moviments a favor de donar una llar i una feina als immigrants que arriben al nostre país.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Donem diners a les ONGs i ens apuntem a les manifestacions a favor de la immigració i en contra del crim que Europa està cometent amb les dones, homes i nens que moren al mar buscant un lloc millor o més segur per viure.

De cara a la galeria tot és d’un color, però és tan senzill, som tan guais, quan el problema se’ns fica dins de casa? Com els rebem? Com els tractem? Quins perjudicis ens afecten?

La Cristina (Ivet Zamora) torna a casa després de la feina i es troba a l’Abdú (Malcom McCarthey) que ha entrat forçant el pany de la porta. Ell és un immigrant senegalès, sense papers, que ha fugit d’un CIE on estava internat a l’espera de ser deportat. Fa tres anys que malviu a Barcelona, atrapat en un cercle viciós, no treballa perquè no té papers i no té papers perquè no treballa. És una persona educada i amb formació, com ell diu, el paper que em van donar al meu país deia que era delineant….

Superat l’ensurt inicial en trobar-lo a casa seva, decideix donar-li acollida temporalment i buscar una solució a través de la seva mare que és advocada. Però ha de lluitar davant la resistència de l’Anna (Neus Pàmies). La Cristina i l’Anna són parella i a l’Abdú li costa acceptar aquesta relació contrària a la seva religió.

Continua llegint

– 124 – Teatre – EL PERCEBEIRO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.12.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 094)

EL PERCEBEIRO (temp. 18/19 – espec. nº 094)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge a la tarda vam gaudir de valent amb “EL PERCEBEIRO y otros relatos sobre el no me voy a caer” que David Menéndez presenta al Teatre La Gleva.

Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, un projecte personal de David Menéndez al voltant de la filosofia del “no em cauré”.

Una obra que parla de la resistència que oferim per no caure ni física ni espiritualment, un pensament contracultural que s’oposa a la llei de la gravetat. Un monòleg sobre aquesta filosofia, que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. Una busca constant de les maneres possibles per mantenir-se en peu, costi el que costi.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, les primeres passes d’aquesta creació es van poder veure fa un parell d’anys a “Croquis BCN” de l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett.

Una proposta que comença parlant dels percebeiros, els homes que arrisquen la seva vida, penjats a les roques per caçar percebes. Uns homes que mai contemplen la possibilitat de caure. Uns homes que confien plenament en ells mateixos i creuen que els cops de mar que reben contra els seus cossos, mai els podran fer caure.

Continua llegint

– 113 – Roda de premsa EL PERCEBEIRO – Teatre La Gleva – 2018.12.11 (temp. 18/19 – RdP 024)

RdP – EL PERCEBEIRO (temp. 18/19 – RdP nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat a primera hora de la tarda vaig poder assistir a la Roda de premsa de presentació de “EL PERCEBEIRO“, a La Gleva Teatre.

Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, però també de la resistència que posem per no caure, referint-se a la caiguda física però també de la metafòrica.

El Percebeiro y otros relatos sobre el no me voy a caer” és la primera peça teatral ideada, interpretada i escrita en la seva totalitat per l’actor David Menéndez; les primeres passes d’aquesta creació es van poder veure fa un parell d’anys a “Croquis BCN” de l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett. Posteriorment es va oferir una lectura dramatitzada a la Universitat de Bogotà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

David Menéndez va pensar en els “percebeiros” els homes que arrisquen cada dia la seva vida, penjats a les roques a terres gallegues, per poder subsistir. Ells necessiten la confiança plena i la creença que no cauran mai, a causa dels cops de mar que reben directament sobre els seus cossos.

La filosofia del “no em cauré” és un moviment filosòfic-espiritual que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. És un pensament que s’oposa a la de la llei de la gravetat. Una decisió vital, un acte polític que determina que la caiguda no és possible. Ja ha pres la decisió: “No em cauré”.

Aquells que creuen en aquesta filosofia busquen totes les maneres possibles per no acabar cedint l’inevitable, per aconseguir mantenir-se a peu.

Continua llegint

– 007 – Teatre – QUE FUE DE PAVLOVSKY ?  (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.09.05   (temp. 18/19 – espect. nº 002)

QUE FUE DE PAVLOVSKY ? (temp. 18/19 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem sigut seguidors d’Angel Pavlovsky des de sempre; hem vist molts espectacles protagonitzats per ell, però ara feia més de 7 anys que no el veiem dalt l’escenari, de fet va ser amb “Angelhada“, el seu particular homenatge a Pepe Rubianes en juny del 2011, que malauradament ens va decebre molt.

Un temps després havíem llegit que hi havia suspès la seva participació en el Festival de Màlaga 2012 per malaltia, i la veritat és que no havíem sentit res més … bé si, notícies falses que havien parlat inclús de la seva mort.

I ara, ens hem trobat de nou a aquest artista, brillant com sempre amb llum pròpia, al petit escenari del Teatre La Gleva. Una nit històrica que recordarem per sempre més.

Únicament cinc funcions on acompanyat per Bárbara Granados, divertida apuntadora i mestra de cerimònies, i excel·lent pianista, d’un espectacle que s’hi ha caracteritzat per la improvisació. Ella va ser la seva pianista durant molts anys i és la “mare adoptada” d’Angel Pavlovsky.

Aquestes representacions formen part d’un documental (llargmetratge segons Pavlovsky) dirigit per Albert de la Torre. Un projecte que ja porta un recorregut de tres anys i que vol mostrar a l’artista i la seva forma de treballar, però també vol mostrar a la persona i tota la seva evolució vital. Ahir, a la Gleva les càmeres enregistraven tot, ja que segons ens diuen, fragments de l’espectacle  formaran part d’aquest documental.

I com una bona “diva” ens va fer esperar mes d’un hora al carrer … i suar … varem suar molt, dins i fora de la sala. Una sala plena a vessar de gent coneguda i on vam encabir una vuitantena de persones en un aforament que habitualment, és un pèl més reduït. Segons comenten, la llista d’espera supera les 500 persones, la qual cosa donaria per fer sis o set funcions més ….

Continua llegint

– Teatre – EL CAS DE MARINA PRADOS. ES TRACTA DEL PENTINAT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.07.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 341)

EL CAS DE MARINA PRADOS. ES TRACTA DEL PENTINAT (temp. 17/18 – espectacle nº 341)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I de Porta 4 a La Gleva per veure aquesta proposta de docu-teatre amb direcció i dramatúrgia de la mateixa Marina Prados i de la seva companya Paula Knüpling. Tal com ens van explicar a la roda de premsa del passat 4 de juny, han volgut portar a l’escenari fets que van passar realment sense ficcionar-los i fent servir mitjans audiovisuals per tal de mostrar la realitat que no veiem en els mitjans de comunicació convencionals. El text final de la proposta és de Carlos Perelló.

Amb el públic assegut de cara a la porta d’entrada de la sala, una taula amb papers i dos ordinadors, uns “nerviosos” Oriol Guanyabens i Adrià Botella, ens expliquen que han dut a terme una investigació seriosa sobre l’anomenat cas Marina Prados. A dalt la taula de so i la Paula Knüpling.

El matí del 23 d’abril del 2018, Barcelona es desperta amb una pintada a la plaça de la Virreina, Gràcia. Un grafiti on apareixen Puigdemont, Merkel i Rajoy. La Marina Prados passa una nit a comissaria com a possible culpable material. Per falta d’evidències la deixen lliure fins a la pròxima citació, a l’octubre. Alguns estan molt orgullosos d’ella, altres fan burles de la seva imatge. Ella nega haver fet aquest grafiti.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça que es vesteix de documental i on es parla de llei mordassa, de llibertat d’expressió, de democràcia, de monarquia, de princeses, de Sant Esteve de les Roures, de l’1 d’octubre, de pentinats, de fake news, de vestuari antisistema, de tests de drogues, d’art, de grafitis, …..

Oriol i Adrià, tots dos, ens expliquen com han construït el relat de què va passar realment aquell 23 d’abril i com és de fàcil confondre la realitat i la ficció, el que és real i el que no ho és, el que és veritat o el que és mentida. I ho fan tan bé que quan surts de la sala tot són dubtes i preguntes, i ens anem a casa sense saber bé on està la veritat i on la mentida.

Continua llegint

– Teatre – ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.06.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam anar al Teatre La Gleva per veure ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA, una creació de la Laia Alberch i l’Eduard Tudela, (Cia. La Chacha del Rey), que la passada setmana ens van presentar en roda de premsa.

Es tracta d’una peça fragmentada que se situa en un ring de boxa. I dins del ring una lluita que no és nova, una lluita per avançar i treure’ns de sobre tots els llasts que formen part de nosaltres i que arrosseguem en el nostre dia a dia. Una lluita per deixar-los enrere.

La Laia Alberch puja al ring mentre l’Eduard Tudela l’ajuda en la seva lluita. Ella ens explica els moments que han marcat la seva vida, parla sense aturador, ha de deixar anar tot allò que porta dins. Accions íntimes o moments concrets de la seva existència que per a ella representen un conflicte o sofriment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens parla de coses que tots hem viscut però que per a ella són cadenes que l’han lligada i l’impedeixen avançar i gaudir de la vida.

L’Eduard Tudela, hieràtic, amb un somriure permanent a la cara, l’ajuda en el que necessita, a canviar-se de roba i a parar la taula pel banquet de noces. A nosaltres ens ha vingut a rebre i en acabar “el combat” ens acomiadarà.

Continua llegint