Arxiu d'etiquetes: Teatre Grec

– Festival GREC 2018 – Teatre – FILOCTETES (🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.31 (temp. 17/18 – espect. nº 372)

FILOCTETES (temp. 17/18 – espectacle nº 372)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És 31 de juliol i el Festival Grec tanca portes. Arribem d’hora al Teatre Grec per tal d’ocupar una taula i sopar una miqueta abans d’enfrontar-nos amb FILOCTETES de Sòfocles, l’últim espectacle.

Hem de reconèixer que potser aquesta proposta era la que ens feia més “por” de tota la programació, ja que no som gaire de teatre clàssic i tampoc coneixíem el text de Sòfocles; tot i això, la vàrem escollir a l’hora de comprar les nostres entrades, per dues raons, perquè vàrem veure que era una versió de Jordi Casanovas i sobretot perquè era la proposta escollida per fer la cloenda del Festival.

A aquesta peça l’anomenen els erudits, “la tragèdia oblidada de Sòfocles“, una tragèdia que va ser representada per primera vegada en el Festival de les Dionísies de l’any 409 aC. i on va aconseguir el primer premi. Sòfocles tenia aleshores més de vuitanta anys i aquesta va ser la darrera obra escrita pel dramaturg grec. Enguany, versionada per Jordi Casanovas i Antonio Simón, qui també la dirigeix, ha estat presentada en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.

Una nova lectura d’aquesta peça que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques.

FILOCTETES va ser escrita en el transcurs de la Guerra del Pelopones (431-404 aC) i té com a fons la guerra de Troia. Ens mostra un conflicte entre tres personatges, Ulisses (Pepe Viyuela), l’home polític que farà el que sigui per aconseguir els seus objectius, manipulant la voluntat dels que li poden ser útils.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect. nº 370)

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL  havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández)  enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Circ – TABARNAK-CIRQUE ALFONSE – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.07.24 (temp. 17/18 – espect. nº 364)

TABARNAK-CIRQUE ALFONSE (temp. 17/18 – espectacle nº 364)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir de nou al magnífic espai del Teatre Grec per veure l’últim espectacle de la companyia canadenca Cirque AlfonseTABARNAK.

Cirque Alfonse està format per les famílies Carabinier i Lépine i alguns dels seus amics i pren el nom de Saint-Alphones-Rodríguez, el municipi de la regió de Lanaudière, al Quebec, d’on són originaries les famílies.

Van iniciar el seu recorregut artístic amb l’espectacle “Timber” l’any 2011 inspirat en el món dels llenyataires del Quebec. “Barbu” en 2014 s’inspirava en els carnavals quebequesos del segle XIX, i ara a TABARNAK s’inspiren en la vida comunitària centrada en la parròquia del seu poble, que era un lloc de trobada.

Una companyia que basa totes les seves propostes en la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà, en el folklore quebequès. Però sempre oferint una visió contemporània del circ. I ara ens han convidat a entrar a la seva església on han preparat una autèntica festa de circ i música.

Una companyia que ens ofereix un espectacle on el que més importa és el treball del cos, i la interrelació amb la resta de membres a través del treball físic. I ho fan ajudats d’elements simples com els fuets, les cordes, una politja, uns bancs … en un treball d’equilibri i força.

Mostren una gran empatia amb el públic, ja que des del minut zero ens conviden a participar de la festa on els números s’aniran succeint sense pausa i on la música, també arrelada a les tradicions, juga un paper fonamental. Una transmissió de positivisme i alegria constant, amb una frescor i vitalitat envejables.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sis artistes, Antoine Carabinier Lèpine, Julie Carabinier Lépine, Jonathan Casaubon, Jean-Philippe Cuerrier, Genevieve Morin i Nikolas Pulka, i tres músics, Josianne Laporte, David Simard i Guillaume Turcotte omplen l’escenari amb una festa de circ i música que pren la forma d’una celebració del cel i l’infern, una mena de Via Crucis musical en el que l’orgue de l’església esdevé el centre de la festa.

La percussió potent i les veus han fet la resta. Les acrobàcies capgiren l’església de cap a peus. Els Alfonse ens donen la seva visió del sagrat i del profà i ens mostren la seva versió desenfrenada d’una missa solemne.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Dansa – PINE SMOKE – CLOUD GATE DANCE THEATRE OF TAIWAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.12 (temp. 17/18 – espect.  nº 348 i RdP 111)

PINE SMOKE – CLOUD GATE DANCE (temp. 17/18 – espectacle nº 348 i RdP 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat vaig poder assistir a la Roda de premsa o es va presentar, entre altres espectacles, aquesta magnífica proposta de dansa de la cia. taiwanesa Cloud Gate Dance. L’acumulació de les diferents publicacions que hem volgut fer, corresponents als diversos espectacles que hem vist al llarg de la setmana, ens han impedit fer la crònica d’aquella RdP, amb una nota resum de tots els espectacles que es van presentar aquell dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara en el moment de fer la valoració de PINE SMOKE, aprofito per deixar l’àudio del que va dir el coreograf Lin Hwai-min sobre aquest espectacle …

Dijous per fi, va arribar el dia de poder veure aquest meravellós espectacle, malgrat que vàrem patir moltíssim per poder arribar a temps al Teatre Grec, ja que veníem de la Seca i ens vam trobar atrapats al Passeig de Colom dins del cotxe durant 3/4 d’hora.

PINE SMOKE l’espectacle de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, és la segona part de Cursive: A Trilogy, una creació que té com a protagonistes el paper d’arròs i la tinta. L’estrena d’aquesta peça es va produir el 30 d’agost de 2003, al National Theater, de Taipei (Taiwan). El nom de l’espectacle fa referència al fum que produeix la fusta de pi en cremar-se, del sutge que sorgia d’aquesta crema es feia una tinta negra.

La cal·ligrafia realitzada amb tinta de fum de pi ofereix una gran diversitat de matisos que creen la il·lusió que la llum flueix entre els traços.

Els vint ballarins de la companyia, la principal companyia de dansa de Taiwan, es mouen a l’escenari amb la mateixa delicadesa que la tinta ho fa sobre el delicat paper d’arròs.

La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del núvol”), dona nom aquesta companyia taiwanesa nascuda el 1973 que ha estat la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa.

Lin Hwai-min (1947), és el coreògraf fundador de  la companyia, i autor de la peça, un artista que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (mentals o espirituals), del txikung (tècniques relacionades amb la medicina tradicional) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa. El coreògraf ha anunciat la seva retirada com a director artístic de la companyia per a la fi del 2019.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Dansa / Circ – CUCULAND SOUVENIR  – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 339)

CUCULAND SOUVENIR (temp. 17/18 – espectacle nº 339)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Teatre Grec va tenir lloc l’única representació que de CUCULAND SOUVENIR s’ofereix en el Festival Grec. El nou espectacle del coreògraf Roberto Olivan, va ser estrenat el passat 20 d’abril, al Festival Sismògraf d’Olot i ja ha ofert representacions en diferents teatres del territori. Al mes de novembre està programat dins de la temporada del TNC.

Roberto Olivan, nascut a les terres de l’Ebre es va interessar, de ben jove, per la dansa, i, va haver de lluitar dins de l’entorn familiar per fer realitat el seu somni.

Actualment és el director de R.O.P.A. – Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, dirigeix el Festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004 i del qual també n’és el fundador.

Nosaltres el recordem ballant a “LONELY TOGETHER” (2014) al Mercat de les Flors.

CUCULAND SOUVENIR és una producció on la dansa i el circ contemporani es fusionen amb la tecnologia per explorar l’impacte que l’evolució tecnològica té en la nostra vida quotidiana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

fotos d’Albert Vidal

Aquest espectacle de gran format compta amb la participació de diversos ballarins i artistes de circ internacionals: Manuel Tiger/Héctor Plaza “Buba”, Delia Ceruti, Luis García Fruta, Dunya Narli, Chey Jurado, Akira Yoshida, Tina Afiyan Breiova.

Qui ens salvarà de nosaltres mateixos?  Aquesta és la pregunta a què s’enfronta Roberto Olivan amb Cuculand Souvenir, una investigació sobre els moments caòtics i de confusió actuals, que semblen haver-nos portat cap a una frenètica monotonia en què ara només depenem de l’esperança.

Set artistes sobre l’escenari mostren petits fragments de les nostres vides diàries. Històries aïllades i independents, però amb sentit propi, tal com passa amb les publicacions diàries que trobem als murs del nostre entorn digital.

Històries d’una mena de terra de bojos o cuculand, on, irònicament, la nostra genialitat ens fa alhora amos i esclaus de l’avenç tecnològic.Històries que ens evocaran un souvenir d’un temps passat i que ens recorden que mai sabrem de què estarà fet l’ahir.

La peça és el resultat d’un procés d’investigació i convida a l’espectador a reflexionar sobre com hem passat de fer servir la tecnologia per passar a viure en, i, per la tecnologia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos de Asier Goikoetxea

Un espectacle que conjuga l’espectacularitat del circ, amb aparells com la corda o el gran balancí, i la gran fisicalitat dels seus artistes, amb el virtuosisme dels ballarins. Complementat amb la música electroacústica de Laurent Delforge i la il·luminació de Romain Tardy, un dels artistes més destacats de l’escena digital actual.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit …  Avui toca Teatre Grec, en la que serà la darrera representació de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. Vàrem escollir aquest dia, perquè en el moment de la compra, és la sessió que ens permetia estar més a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies i un munt de disciplines més …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representació de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK – Palau de la Virreina – 2018.06.19 (temp. 17/18 – RdP 093)

RdP – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK – (temp. 17/18 – RdP nº 93)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí ha començat la marató de presentacions del Festival Grec i evidentment la primera RdP ha estat per presentar l’espectacle inaugural que es podrà veure al Teatre Grec en 3 úniques sessions, del 2 al 4 de juliol.

Francesc Casadesús, és el director artístic del Festival Grec, en el seu segon any de mandat; ha estat ell qui ha dirigit les primeres paraules per presentar aquesta proposta, afirmant que està molt satisfet d’estar rodejat d’un equip tan nombrós que s’ha deixat “enredar” per aixecar aquesta aventura, dirigida per Oriol Broggi.

El director de La Perla29, a la vegada ha confessat que està molt il·lusionat per poder estrenar en un espai tan emblemàtic com és el Teatre Grec (on ell va actuar com a actor fa 24 anys, en un dels primers papers com a professional); ho fa rodejat d’amics que no han dubtat en fer-li costat; són ni més ni menys que 30 actors de renom a sobre de l’escenari, malgrat que únicament 5 d’ells estan sempre a escena i entre ells es van repartint el protagonisme, ja que no interpreten el mateix personatge durant la funció.

Ells són: Màrcia Cisterò, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas ….. però també donen pas a actors tan i tan coneguts com poden ser Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler, Ramon Vila i altres actors (fins a 30), que intervenen en moments puntuals.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, del tercer mil·lenni a.C., inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang. Aquestes, han estat trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive i en altres paisatges del que coneixem avui com el Pròxim Orient Antic.

Continua llegint