Arxiu d'etiquetes: Teatre Gaudí

– 178 – Roda de premsa – BED & BREAKFAST – Teatre Gaudí – 2019. 02.04 (temp. 18/19 – RdP 034)

RdP – BED & BREAKFAST (temp. 18/19 – RdP nº 034)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

El Teatre Gaudi, ahir al matí va convocar una roda de premsa per presentar un nou Musical d’autoria catalana i en català. Es tracta d’una proposta basada en les cançons d’Amics de les Arts, amb dramatúrgia de Laia Fort.

Malgrat tot, Amics de les Arts no tenen cap vinculació amb aquest espectacle, que està pensant com una mena d’homenatge a aquest grup musical, per part de l’autora, que s’estrena amb aquesta proposta.

La codirigeixen Jaume Viñas, mà a mà amb la mateixa dramaturga Laia Fort i està protagonitzada per 6 joves actors, Marta Borràs, Pol Fernández, Aida llop, Joan Olivé, Mireia Lorente-Picó i Joan Sáez (membres de la companyia Epidèmia Teatre). La música com de costum al Teatre Gaudí serà interpretada en directe per 4 músics: Joel Riu (que és al mateix temps l’autor dels arranjaments i director musical), Ferran JaumiraDani Aragües i Manel Priego.

Davant nostre el director del Teatre Gaudí,  Ever Blanchet i bona part de l’equip d’aquest Musical …

BED & BREAKFAST és una obra jove, d’autora jove, d’intèrprets joves, que parla de joves i que canta cançons amb lletres amb les que els joves es poden sentir plenament identificats.

Continua llegint

– 097 i 121 – Teatre Musical – CARRIE, El Musical (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.12.02 i 15 (temp. 18/19 – espectacle. nº 076 i 091)

CARRIE, El Musical (temp. 18/19 – espec. nº 076 i 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE,  basat en la novel·la d’Stephen King.

Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean PitchfordCARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres.

Carrie White és una jove marginada pels seus companys d’institut i sobreprotegida per la seva religiosa i fanàtica mare Margaret. Una jove que acaba deslligant el terror amb el seu poder telequinètic al petit poble on viu quan és portada al límit en el ball de graduació.

La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió i deixant de banda tot el que no sigui això. Ella és una noia adolescent que no sap res de les transformacions del seu cos i viu realment terroritzada, la seva primera regla, provocant la burla de les seves companyes d’institut. Pateix un constant assetjament per part dels companys, i quan és convidada per un d’ells al ball de graduació acaba rebel·lant-se contra la seva mare. Però una de les companyes no ho pot acceptar i la seva actuació provocarà la resposta de Carrie.

Hem de dir que l’adaptació de Marc Gómez Domènech que hem vist al Teatre Gaudí, al que tornem a felicitar per la seva clara aposta pels musicals de petit format, (en català i amb música en directe), és excel·lent.

Continua llegint

– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12  (temp. 17/18 – espect. nº 381)

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) – Teatre Gaudí – 2018.07.31 (temp. 17/18 – RdP 117)

RdP – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – RdP nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig assistir potser a una de les darreres Rodes de premsa de la temporada. El Teatre Gaudí és una de les poques sales de teatre a Barcelona, que no tancarà durant el mes d’agost; la ciutat de Barcelona es queda amb un trist panorama gairebé desèrtic pel que fa al món de les Arts Escèniques.

El Teatre Gaudí a més a més continua apostant i arriscant pels Musicals de petit format. Precisament ahir es va presentar un de nou, amb el provocador títol de “EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai)“, una producció de “Generació de merda”, que s’estrenarà demà dia 2 d’agost i es podrà veure fins al 2 de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va començar la presentació amb unes paraules del director artístic d’aquest teatre, Ever Blanchet, que va voler reivindicar un millor suport a la cultura, principalment l’econòmic, per part de la Generalitat i de l’ajuntament de Barcelona; “es trist que no es recolzin propostes escèniques amb texts en català o musicals creats totalment a casa nostra i en català“.

Pel que fa a aquest nou espectacle, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), segons els seus creadors “és una comèdia esbojarrada però construïda des de la veritat“.

A la lliga espanyola hi juguen uns sis-cents futbolistes, però no hi ha cap jugador que s’hagi declarat públicament homosexual, un fet que, estadísticament, és impossible que no es doni entre els esportistes d’elit. “Evidentment que hi ha jugadors gais, però el problema és que s’amaguen”, diuen els seus directors, Xavier Morató i Gerard Sesé. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol ha estat la raó per la qual han decidit estrenar aquesta proposta.

Cal recordar, per posar un exemple, que fa pocs anys un jugador de futbol de la selecció nacional de Nigèria, va sortir de l’armari i va fer saber que ell era gai… el buit que se li va arribar a fer va set tan gran, que va provocar que l’any següent acabes per provocar el seu suïcidi.

Continua llegint

– Teatre Musical – 9 TO 5, EL Musical (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.06.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 330)

 9 TO 5, EL Musical (temp. 17/18 – espectacle nº 330)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i d’un musical de petit format, a un altre també de petit format, d’un musical intimista a un musical còmic amb escenes portades a l’extrem. Tot sense gairebé moure’ns de la mateixa sala del Teatre Gaudí.

9 TO 5, El Musical, amb guió de la Patricia Resnick i música de la Dolly Parton, va ser estrenat a Broadway el 2008 adaptant la pel·lícula del 1980 “Nine to five”, en castellà “Como matar a su Jefe”, dirigida per Colin Higgins amb Jane Fonda, Lily Tomlin, Dabney Coleman i la mateixa Dolly Parton. Una de les primeres pel·lícules que tractava obertament les desigualtats de gènere en el món laboral, en clau de comèdia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El projecte va néixer de l’interès de la jove companyia “Epidèmia Teatre” per professionalitzar-se i amb la intenció d’aportar una mirada nova del gènere musical. I ho han fet amb aquesta proposta perquè vivim un moment candent pel que fa a la reivindicació dels drets de la dona i de la igualtat de gènere.

Ho han finançat mitjançant un Verkami.

Són 5 intèrprets, Marta Borràs (Judy),  Aida Llop (Violet), Mireia Lorente-Picó (Doralee), Anna Marqués (Roz) i David O’Malley (Sr. Hart),  i 4 músics en directe, Ignacio Sabadell al baix, Laura Andrés al piano, Xavi Casanueva a la guitarra i Serginho Moreria a la bateria.

La traducció i la adaptació dramatúrgica de l’obra l’ha realitzat Mireia Lorente-Picó. La direcció escènica és de Jaime A. Herrera i la direcció musical d’Ignacio Sabadell.

Continua llegint

– Teatre Musical – JOHN & JEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

JOHN & JEN (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer doblet al Teatre Gaudí veient els dos musicals que s’estan representant aquests dies. El primer dels dos va ser JOHN & JEN amb música d’Andrew Lippa i lletra de Tom Greenwald, un musical de petit format.

Un musical ambientat en la canviant societat nord-americana, entre els anys 1950 i 1990, centrant-se en la complexitat de les relacions entre germans i entre pares i fills.

JOHN & JEN està adaptada al català per David Pintó, dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, “Guapos & pobres” …), i sota la direcció musical de Filippo Fanò. La producció porta el segell de La Factory Produccions (Vocal Factory).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Basada en el llibre de Tom Greenwald Andrew Lippa, el musical va ser estrenat a l’off-Broadway al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015.

Amb només dos intèrprets a escena, un gran esforç actoral i una gran càrrega de dificultat vocal, Marc Pociello i Anna Valldeneu ens ho han donat tot, ens han emocionat, i ens han fet viure la seva història mostrant entre ells una gran complicitat.

Marc Pociello, actor cantant al que també hem tingut l’oportunitat de veure treballar en nombrosos musicals “Generació de merda“, “Molt soroll per no res” o “El petit príncep” entre d’altres, i que ens va sorprendre molt gratament en la seva faceta “només d’actor” a la proposta “Abans” que vam poder veure al Maldà en 2016.

Continua llegint

– Teatre – HIPOPÓTAMOS (🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

HIPOPÓTAMOS (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya.

Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya.

Un interrogatori policial a un participant en el referèndum, la policia pretén identificar a les persones que van col·laborar per dur a terme les votacions de l’1-O. Però sota aquesta premissa inicial, el muntatge fa un repàs a tota la història del nostre país, fets que s’entrecreuen constantment, el franquisme, la transició, els GAL, ETA, el 23-F, els socialistes i l’OTAN, Gibraltar, la monarquia ….

Un detingut, Ferran Terraza, que es mostra segur de si mateix i respon a les preguntes amb un llenguatge que situa el verb al final de les frases, donant a la conversa una pàtina d’absurditat. La seva gestualitat, repetitiva, mostra la seva fixació en l’ordre. No perd la calma. Tot plegat dibuixant un personatge delirant.

Un policia, Jordi Cadellans, que es mou entre les dues figures clàssiques del policia bo i el dolent, que es queda descol·locat davant de l’eloqüència i seguretat del detingut i que a estones el fa perdre la seva suposada seguretat.

Una proposta singular, on s’acaben barrejant el teatre de l’absurd amb el teatre polític. Un diàleg fluid i constant on es van intercalant les idees que el text pretén transmetre amb els fets policials que ens volen mostrar i que passen pels episodis violents cap al detingut i la manipulació de proves.

Continua llegint