Arxiu d'etiquetes: Teatre Gaudí

– 359 – Roda de premsa – TANCATS – Teatre Gaudí – 2019.07.04 (temp. 18/19 – RdP 074)

TANCATS (temp. 18/19 – RdP nº 074)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

El dijous de la setmana passada, dia 4, va tenir lloc, al Teatre Gaudí, la roda de premsa de presentació de TANCATS, l’espectacle amb dramatúrgia de Gal Soler, dirigit per Óscar Molina i interpretat per Silvia Aranda, Àngela Jové, Marieta Sánchez, Ruben Serrano i Gal Soler.

D’entrada, una clara aposta per mantenir obertes les sales al mes d’agost, TANCATS es va estrenar el dia 10 de juliol i estarà en cartell en principi fins al dia 11 d’agost.

Aquesta proposta, juntament amb “Karen” (vegeu la ressenya), forma part del cicle “Valors familiars en escena“. Dues reflexions sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània. La pèrdua de valors ètics a Karen, i la pèrdua d’escrúpols per arribar a obtenir la major part dels drets hereditaris de la família, a Tancats.

L’inici de TANCATS va ser un micro teatre que Gal Soler va escriure fa cinc anys, una petita proposta que passava en un ascensor tancat. Ara, els primers quatre actes són com quatre microrelats que tenen lloc en quatre “ascensors diferents” en quatre espais que l’espai sonor identifica. A cada ascensor un membre de la mateixa família i un altre personatge.

En el cinquè acte fa coincidir a tots els membres de la família i el punt de trobada de tots plegats és una notaria.

Aquesta és la seva primera obra, i Gal Soler, diu que fa quatre anys que està acabada i  que fins ara no havia trobat productor.

TANCATS és una obra d’un humor àcid on veiem els components d’una família abocada a unes situacions extremes, gairebé còmiques, en les que descobrirem  els secrets, les misèries i els caràcters reals dels personatges.

Un text que volia parlar de les diferents famílies que s’estan formant ara, dels problemes en què es troben aquestes noves formes de família i d’altra banda, de com s’integren els emigrants en aquestes famílies. Un text que volia parlar de les diferents opcions de vida i de relacions sexuals.

This slideshow requires JavaScript.

Comenta l’Oscar Molina, director de la proposta, que el Teatre Gaudi és una sala que potencia la creativitat i que no permet fer res que no estigui a favor de l’actor. Una sala que obliga a fomentar el text i que és per això que aquí funcionen els musicals de petit format. Una sala on actor i acció és l’únic binomi possible.

Daniel Cuello-Esparrell, és l’ajudant de direcció, i tots estan d’acord en comentar, que és la persona més “pencaire” de l’equip.

El repte de la posada en escena és justament fugir de mostrar els actors tancats en un ascensor, estarem tancats en una sala de teatre i és la llum de Daniel Gener i la feina dels actors qui dóna les diferents lectures del terme tancats, de com estem tancats d’una manera mental, tancats al futur, tancats a les diferents formes de família, tancats a l’entrada de nova sang a la família, tancats a acceptar altres formes d’estimar……

Quatre dels cinc actors doblen personatges tret de la Sra. Fuster, l’Elsa que interpreta Àngela Jové. L’obra ja va estar pensada amb cinc actors i nou personatges. Els altres intèrprets són: Silvia Aranda (Pilar i Irina), Marieta Sánchez (Vanessa i Clara), Ruben Serrano (Joan i Fernández) i Gai Soler (Narcís i Pere).

TANCATS es presenta embolcallat de comèdia, però finalment és un drama dur, sec, sense concessions, i que reparteix a tort i a dret.

En paraules del seu autor:

TANCATS és una obra que tracta amb un humor àcid la història d’una família benestant de Barcelona. La història d’uns personatges que sense esforçar-nos massa, podem identificar fàcilment amb milers d’homes i dones del nostre voltant, que, de cara enfora, no tenen res d’especial, però que, tan aviat els posem en una situació extrema, comprovem que estan plens de secrets i racons obscurs, alhora que descobrim els seus veritables caràcters i interessos.

Amb TANCATS intento exposar com es comporten i com són, avui, aquests personatges, però, i en el dia de demà? Ens conformarem a què segueixin sent sempre així? Amb aquesta manca de respecte als que ells creuen inferiors, fent servir uns privilegis que no han fet res per merèixer? És aquest el món que ens agrada i el que volem deixar que sigui en un futur? Un món on el que l’únic que importa és el lloc on, per un atzar, has nascut? On l’economia és el que ho mou tot i, en el que, si tan tens, tant vals? O potser caldria fer net, donar pas a una altra gent nova, sense privilegis immerescuts, ni complexos ni supersticions, on la igualtat i els drets siguin reals per tothom, sense distincions de sexe, religió, raça, o parlin l’idioma que parlin.

Una obra que pensem que paga la pena veure i que intentarem encabir a la nostra agenda quan el Grec ens ho permeti i sinó en tot cas, al mes d’agost.

Us deixem aquí l’àudio de la presentació …

– 318 – Teatre – COSMÈTICA DE L’ENEMIC (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.14 temp. 18/19 – espectacle  nº 241)

COSMÈTICA DE L’ENEMIC (temp. 18/19 – espectacle nº 241)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 14 de juny, vam veure la versió de COSMÈTICA DE L’ENEMIC que la companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí. Un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro.

La companyia Kadiram Teatre va néixer l’any 2012 impulsada per Francesc Amaro, i està formada per alumnes dels cursos d’interpretació que imparteix. L’any 2017 van aixecar Cosmètica de l’enemic, que  va suposar un repte interpretatiu per a dos actors que durant 70 minuts ens condueixen per un viatge sorprenent.

Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció.

This slideshow requires JavaScript.

COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos protagonistes, Jêrome Angust i Textor Textel van construint un relat d’intriga, que Pablo Ley dosifica en aquesta adaptació.

Cosmètica de l’enemic és una petita joia en què dos actors han de defensar, en un espai petit, gairebé asfixiant, un diàleg brillant, boig, en què la contenció i la mesura interpretativa és clau per no desvetllar abans d’hora el sorprenent desenllaç

L’any 2013, nosaltres ja vam poder veure una posada en escena d’aquesta adaptació a la ara desapareguda Sala Muntaner (veure en aquest enllaç), dirigida per Magda Puyo i interpretada per Lluís Soler i Xavier Ripoll.

Continua llegint

– 300 – Teatre – KAREN (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.02 (temp. 18/19 – esp. nº 220)

KAREN (temp. 18/19 – espectacle nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 2 de juny vam fer cap al Teatre Gaudí per veure KAREN la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo.   

KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escenaamb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània.

KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets.

This slideshow requires JavaScript.

L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu fill que viu a Colòmbia i es pare de dues filles.

El Mario (Pep Planas) és metge i viu a Austràlia amb el seu fill Marc. Està separat de la seva dona, la Carla (Isabelle Bres) que viu a Barcelona amb l’Abel (Carles Pulido) un noi lleidatà, d’ascendència marroquina, a qui ha afillat.

La Carme (Isa Mateu) és infermera i amiga de les dues famílies.

Com veieu un argument força embolicat, que a nosaltres ens va semblar massa irreal i sobretot a la primera part de la representació ens va fer perdre l’oremus, perquè no enteníem gairebé res, però …

Continua llegint

– 255 – Teatre – BARTLEBY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.04.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 187)

BARTLEBY (temp. 18/19 – espectacle nº 187)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 25 d’abril, vam poder veure al Teatre Gaudí un espectacle que únicament s’ha representat dos dies. Es tracta de BARTLEBY un relat de l’escriptor estatunidenc Herman Melville, considerat una de les seves millors obres.

Aquesta proposta està dirigida pel director croat Ivor Martinić (Split, 1984) i interpretada per l’actor uruguaià Gerardo Begérez (Montevideo, 1981), tots dos residents a Barcelona.

This slideshow requires JavaScript.

Explica la història de Bartleby, l’escrivent, narrada per l’advocat que l’ha contractat. Un advocat, del que no sabrem el seu nom, que té el seu despatx a Nova York, a Wall Street i ens el descriu en començar la funció. Ell és un advocat que defensa que la millor forma de vida és la més còmoda.

Inicialment queda sorprès per l’excel·lent comportament del nou empleat, fins que comença a negar-se a realitzar qualsevol tasca contestant amb un “Preferiria no fer-ho“.

L’advocat ens explica que no sap com reaccionar davant aquesta actitud, fet que s’agreuja quan descobreix que s’ha instal·lat a viure al despatx. El vol fer fora però Bartleby contesta amb un “Preferiria no marxar“, li ofereix casa seva, per viure, però contesta amb el seu “Preferiria no fer-ho“.

Continua llegint

– 198 – Teatre Musical – BED & BREAKFAST, El Musical – Teatre Gaudi (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.02.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 145)

BED & BREAKFAST, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 145)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa poc menys d’un mes ens van presentar el musical BED & BREAKFAST en roda de premsa, i nosaltres no hem pogut anar a veure’l fins aquest dijous, dia en què vam fer “doblet” al Teatre Gaudi. Aquesta segona proposta, representada a la sala gran.

Una proposta basada en les cançons d’Amics de les Arts, tot i que, tal com indiquen arreu, aquest grup no té cap mena de vinculació amb aquest espectacle; una dramatúrgia bastida per Laia Fort, que s’estrena amb aquest muntatge. La proposta està codirigida pel nostre amic Jaume Viñas i la mateixa Laia Fort.

This slideshow requires JavaScript.

La dramatúrgia presenta alguns dalts i baixos, suposem que derivats de la dificultat d’adequar les lletres de les cançons a la història.

En Jordi (Joan Olivé) i la Patricia (Aida Llop) tenen una relació oberta, en Joan (Joan Sáez) li és infidel a la Sofía (Mireia Lorente-Picó) i la Marta (Marta Borràs) i el Pere (Pol Fernández) són amics. Només amics. Però el Pere està enamorat de la Marta.

Els tres nois comparteixen pis. Quan les trajectòries d’aquestes tres parelles es troben, esclata un temporal de tensions, recels i desigs entrecreuats.

Continua llegint

– 197 – Teatre – EL DRAGON VERDE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.02.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 144)

EL DRAGON VERDE (temp. 18/19 – espectacle nº 144)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam fer cap al Teatre Gaudí per veure, a la sala petita, la nova proposta de Carlos Garrido Escènic anomenada EL DRAGON VERDE i amb el subtítol d’un viaje al inconsciente.

Una proposta basada en les teories de Carl Gustav Jung (1875-1961) metge psiquiatre, psicòleg i assagista suís, figura clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi i fundador de l’escola de psicologia analítica. Alumne de Sigmund Freud, de qui es va acabar distanciant, Jung va donar a la humanitat conceptes tan fonamentals com persona, introvertit – extravertit, complex, culpa, ….. També vol ser un homenatge a Richard Francis Carrington Hull (1913-1974), traductor al angles de l’obra de Jung que va residir molts anys a Mallorca.

Segons ens explica Carlos Garrido, autor i director del text i que actua com a conductor, la idea base és presentar una proposta en format mixt, que no és del tot teatre però tampoc és del tot una conferència, és una representació divulgativa d’alguns dels nostres processos mentals més profunds. Ell ho defineix com a Psicoformat.

Es tracta d’explicar conceptes fonamentals de la psicologia “junguiana”, l’ombra, l’ànima, la culpa, els somnis, els mites i arquetips, la individuació. Explicar en què consisteixen. Representar-los a través d’una història concreta. Ajudar a reconèixer aquests altres personatges que viuen en nosaltres. Les personalitats múltiples.

Existeix en la nostra ment una part que desconeixem? 
Expliquen les profunditats de l’Inconscient la nostra vida?
Viu algú desconegut dins de nosaltres?
Aquestes són les preguntes que planteja ‘El Drac Verd. Viatge a l’Inconscient’.

This slideshow requires JavaScript.

Xavi Núñez, interpreta esplèndidament la història d’un psicòleg, que a causa d’un canvi en la seva situació de parella, abandona el seu paper de psicòleg impertorbable capaç de controlar totes les situacions dels seus pacients, i entra en la mateixa dinàmica que alguns d’ells.

Continua llegint

– 178 – Roda de premsa – BED & BREAKFAST – Teatre Gaudí – 2019. 02.04 (temp. 18/19 – RdP 034)

RdP – BED & BREAKFAST (temp. 18/19 – RdP nº 034)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

El Teatre Gaudi, ahir al matí va convocar una roda de premsa per presentar un nou Musical d’autoria catalana i en català. Es tracta d’una proposta basada en les cançons d’Amics de les Arts, amb dramatúrgia de Laia Fort.

Malgrat tot, Amics de les Arts no tenen cap vinculació amb aquest espectacle, que està pensant com una mena d’homenatge a aquest grup musical, per part de l’autora, que s’estrena amb aquesta proposta.

La codirigeixen Jaume Viñas, mà a mà amb la mateixa dramaturga Laia Fort i està protagonitzada per 6 joves actors, Marta Borràs, Pol Fernández, Aida llop, Joan Olivé, Mireia Lorente-Picó i Joan Sáez (membres de la companyia Epidèmia Teatre). La música com de costum al Teatre Gaudí serà interpretada en directe per 4 músics: Joel Riu (que és al mateix temps l’autor dels arranjaments i director musical), Ferran JaumiraDani Aragües i Manel Priego.

Davant nostre el director del Teatre Gaudí,  Ever Blanchet i bona part de l’equip d’aquest Musical …

BED & BREAKFAST és una obra jove, d’autora jove, d’intèrprets joves, que parla de joves i que canta cançons amb lletres amb les que els joves es poden sentir plenament identificats.

Continua llegint

– 097 i 121 – Teatre Musical – CARRIE, El Musical (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.12.02 i 15 (temp. 18/19 – espectacle. nº 076 i 091)

CARRIE, El Musical (temp. 18/19 – espec. nº 076 i 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE,  basat en la novel·la d’Stephen King.

Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean PitchfordCARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres.

Carrie White és una jove marginada pels seus companys d’institut i sobreprotegida per la seva religiosa i fanàtica mare Margaret. Una jove que acaba deslligant el terror amb el seu poder telequinètic al petit poble on viu quan és portada al límit en el ball de graduació.

La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió i deixant de banda tot el que no sigui això. Ella és una noia adolescent que no sap res de les transformacions del seu cos i viu realment terroritzada, la seva primera regla, provocant la burla de les seves companyes d’institut. Pateix un constant assetjament per part dels companys, i quan és convidada per un d’ells al ball de graduació acaba rebel·lant-se contra la seva mare. Però una de les companyes no ho pot acceptar i la seva actuació provocarà la resposta de Carrie.

Hem de dir que l’adaptació de Marc Gómez Domènech que hem vist al Teatre Gaudí, al que tornem a felicitar per la seva clara aposta pels musicals de petit format, (en català i amb música en directe), és excel·lent.

Continua llegint

– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12  (temp. 17/18 – espect.  nº 381)

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) – Teatre Gaudí – 2018.07.31 (temp. 17/18 – RdP 117)

RdP – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – RdP nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig assistir potser a una de les darreres Rodes de premsa de la temporada. El Teatre Gaudí és una de les poques sales de teatre a Barcelona, que no tancarà durant el mes d’agost; la ciutat de Barcelona es queda amb un trist panorama gairebé desèrtic pel que fa al món de les Arts Escèniques.

El Teatre Gaudí a més a més continua apostant i arriscant pels Musicals de petit format. Precisament ahir es va presentar un de nou, amb el provocador títol de “EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai)“, una producció de “Generació de merda”, que s’estrenarà demà dia 2 d’agost i es podrà veure fins al 2 de setembre.

This slideshow requires JavaScript.

Va començar la presentació amb unes paraules del director artístic d’aquest teatre, Ever Blanchet, que va voler reivindicar un millor suport a la cultura, principalment l’econòmic, per part de la Generalitat i de l’ajuntament de Barcelona; “es trist que no es recolzin propostes escèniques amb texts en català o musicals creats totalment a casa nostra i en català“.

Pel que fa a aquest nou espectacle, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), segons els seus creadors “és una comèdia esbojarrada però construïda des de la veritat“.

A la lliga espanyola hi juguen uns sis-cents futbolistes, però no hi ha cap jugador que s’hagi declarat públicament homosexual, un fet que, estadísticament, és impossible que no es doni entre els esportistes d’elit. “Evidentment que hi ha jugadors gais, però el problema és que s’amaguen”, diuen els seus directors, Xavier Morató i Gerard Sesé. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol ha estat la raó per la qual han decidit estrenar aquesta proposta.

Cal recordar, per posar un exemple, que fa pocs anys un jugador de futbol de la selecció nacional de Nigèria, va sortir de l’armari i va fer saber que ell era gai… el buit que se li va arribar a fer va set tan gran, que va provocar que l’any següent acabes per provocar el seu suïcidi.

Continua llegint