Arxiu d'etiquetes: Teatre Gaudi Barcelona

– Dansa – LULÚ, primera nit (****) – Teatre Gaudí Barcelona (08/09/2012)

Avui fa dues setmanes que hem tornat d’Africa, i ens ha costat força assimilar-ho de nou; sobretot tornar a la feina i a la rutina del dia a dia.   Però els que ja ens coneixeu una mica, això de no “voltar” encara que sigui per la nostra estimada Barcelona, no podia durar gaire.  Ahir a la nit, per tant varem acudir a la “nostra” particular inauguració de temporada cultural i per sort va començar molt bé.

Aquestes fotos han estat cedides “voluntariament” per els nostre amics Antonio i Lorenzo. Diuen que les fotos son seves…. nosaltres aquets “bitxos” no els varem veure pas.

A partir d’ara intentarem compaginar en el nostre Bloc, la continuació de les cròniques viatgeres pel Sud d’Africa, amb les nostres cròniques culturals a las que tenim la sort d’assistir-hi.

La nostra AGENDA com veureu ja no apareixerà a la dreta del Bloc com era costum i a partir d’aquesta temporada les nostres properes activitats (de les que ja tenim assegurada la nostra presencia, per tenir ja comprades les entrades), les podreu veure a la capçalera si cliqueu “AGENDA”.  Una altra novetat és que hem decidit no posar la data exacta de cada espectacle a l’agenda, encara que si que estaran dins del mes que correspon i sempre per ordre d’assistència (això és degut a causa de què el nostre Bloc ja comença a tenir una certa ressonància amb 84.000 visites, i no volem donar facilitats als “lladres”, encara que tenim a casa la perfecta vigilant… la nostra estimada NEU).

*****************************************************************************

– Dansa – LULÚ, primera nit (****) – Teatre Gaudí Barcelona (08/09/2012)

La companyia de dansa i teatre Roberto G. Alonso ha recuperat a partir de mitjans d’agost passat i fins al 30 de setembre l’espectacle “Lulú, Primera nit” al Teatre Gaudí Barcelona, una obra amb la pretensió d’indagar en els secrets inconfessables d’una societat hipòcrita a través del personatge creat al segle XIX per Frank Wedekind.

L’obra, que va néixer com una representació de 30 minuts l’any 2000, ara ja dura una mica mes d’una hora, és un espectacle “a quatre bandes”, ja que el públic se situa a manera de quadrilàter.

L’important de l’espectacle és la dansa contemporània, que assoleix sota el meu punt de vista graus de perfecció entre els quatre ballarins, però val a dir que la sensualitat no manca en aquest espectacle i posa a l’espectador en posició d’un autentic voyer.

El director, Roberto G. Alonso abans de l’estrena actual en el Teatre Gaudí, va assenyalar que la distribució del públic ha precisat una revisió de la coreografia i requereix de l’espectador una immersió total en l’acció, que de vegades es passa de forma simultània; va assenyalar també que l’obra podria arribar a ferir alguna sensibilitat a causa de les escenes que es produeixen.

Els 10 primers minuts em van fer pensar el pitjor, però a partir que el personatge de Jack l’esbudellador, interpretat pel propi director de l’obra Roberto G. Alonso, va començar a dansar, vaig poder canviar el “xip” de sobte i entrar de ple en la interpretació de la dansa absolutament extraordinària, per part dels 4 ballarins.


Cal remarcar el caràcter “transgressor” del personatge protagonista (interpretat per Cristina Martí) i com aquest se serveix de la sensualitat i les emocions-sense remordiments-per obtenir beneficis.  Se’ns apareix radical, sense ideals, abocada al desig, a la sensualitat, al plaer. Embolicada en un halo de misteri, amb gran poder aniquil·lador, Lulú ens acosta a la destrucció, a la vulnerable frontera que separa la vida i la mort.

La seva interpretació és molt creïble a nivell teatral, però la seva manera magnifica de ballar acompanyat també per la perfecció del seu cos, fa que realitzi escenes per recordar, com aquella on bellugant-se nua i sense deixar veure gairebé res, enmig d’un vestidor, es passeja d’una punta a l’altre de l’escenari.

La seva necessitat d’estimular i completar la seva sexualitat la durà a iniciar una relació a tres bandes on el sadisme, la brutalitat i el lesbianisme seran els camins que li permetran explorar els seus desitjos i pensaments més íntims, i serà, també l’esquer que la conduiran a un final tenebrós a les punyents mans de Jack l’esbudellador.

Beatriz Torralvo, Toni Luque, Cristina Martí i Roberto G. Alonso

Hi ha imatges boníssimes, com la del mariner amb el tors nu ( Toni Luque ) engolint nata per seduir una dona que encara ha d’aprendre moltes coses.  També recordo l’escena de les dues dones com tot jugant un paper lèsbic s’apropen arrossegant-se cap el “mascle” i aquest espera sense bellugar ni una cella.  Cal remarcar també quant el mariner és despullat íntegrament i travestit amb una mitja negre i un tutú del mateix color, i a continuació balla fent el paper de cigne negre…. magnific!!!

La dansa contemporània enèrgica, exigent amb l’expressivitat i físicament difícil d’executar que arriba a tenir fins punt acrobàtic (que molt particularment Beatriz Torralvo i Toni Luque executen, en els papers respectius de prostituta i el seu client mariner).

Us la recomanem de debò.

Coreografia i Direcciò: Roberto G. Alonso

Direcciòn escènica: Toni Vives
Intèrprets: Cristina Martí, Toni Luque, Beatriz Torralvo i Roberto G. Alonso
Escenografía: Paco Azorín
Diseny de so: Josep M. Portavella
Diseny d’il.luminació: Toni Murchland
Coproducció: Cia. Roberto G. Alonso i Teatre Bartrina

Horaris: divendres i dissabtes a las 22:30 i diumenges a les 20:00.

——————————————————————————————————

– Teatre Gaudí Barcelona – Preu 18 €  – ( preu pagat  13,50 € –  TresC )

—————————————————————————————————–

– Teatre – TENNESSEE (W) (****) – Teatre Gaudi Barcelona

Deixem el Festival Grec per un dia, però no deixem d’anar al Teatre. El nostre amic Xavier i la seva parella Cristina, potser una de les parelles mes Teatraires que coneixem, ens varen enviar per missatger un regal pel meu aniversari…. el regal no podia fallar… eren unes entrades de Teatre per aquest dijous passat 12 de juliol….. una obra de teatre que ens recomanaven molt i que amb tota seguretat , sense la seva empenta nosaltres no haguéssim ni tan sols pensat.

Encara que no us ho cregueu, em fa vergonya reconeixer que encara no havíem trepitjat mai el Teatre Gaudí i de fet varem haver de buscar la seva adreça per veure per on quedava mes o menys. Molta gent que em coneix em comenta invariablement que no entenen pas com és que anem a veure tot el Teatre que es representa a Barcelona i quan els hi dic que estan equivocats em miren com incrèduls i es somriuen sarcàsticament.

De totes maneres, penso que tenen part de raó, quant faig un repàs de tot el que hem arribat a veure en aquesta temporada 2011/2012, des de Setembre fins ara portem vistes mes d’un centenar de representacions d’art escènic, entre Teatre, Òpera i dansa… i el que és més greu…. desprès les hem analitzat, hem escrit i publicat una crònica per cada una d’elles en aquest Bloc…. que és on realment es veu el nostre esforç i el nostre recolzament al món del TEATRE.

És veritat que ens agrada la cultura i que no parem, però també és veritat que la gent que no es mou en aquest món teatraire, no s’arriba a imaginar la quantitat de bon Teatre que es representa a Barcelona i de fet nosaltres no coneixem mes d’una Sala de Teatre alternatiu o de petit format, de la nostra ciutat. Ens deixem segurament convéncer massa per les grans representacions teatrals dels teatres públics i deixem de banda “petites joies” de bon teatre, que moltes vegades superen en qualitat a les produccions de gran format…. i aquest és el cas de l’obra de la que avui fem la nostra crònica.

Es tracta de TENNESSEE (W), que ens ha deixat molt sorpresos per la seva altíssima qualitat i ara potser comprenem molt mes a la gent professional del Teatre que te que lluitar per fer-se un petit forat en el mercat teatral “conegut” de Barcelona, sense gaire èxit, ja que la majoria d’actors formen “famílies” on és difícil accedir o be triomfant molt mes pel sol fet d’haver treballat a Televisió de Catalunya…. i la gent va a veure aquell actor i no aquella obra.

Continua llegint