Per MIQUEL GASCÓN …
Aquest dijous passat tornem a la Pedrera de Barcelona per assistir a l’ultima jornada del cicle de “Noves escenes, Noves mirades”; aquesta vegada en sessió doble, encara que a la primera representació únicament havíem aconseguit una entrada i l’Imma hem va cedir el lloc.
MI GRAN OBRA de David Espinosa.
Es tracta d’una peça curta de 40 minuts, on el mateix David Espinosa ens introdueix una mica en el que anem a veure… ens diu que no li agrada que en Teatre és malgastin els recursos en Grans Teatres i que a vegades grans produccions amb grans decorats resulten fluixos de creativitat.
Ens explica que ha parlat amb grans arquitectes per construir el seu propi Teatre però que el volia que es pugues traslladar fàcilment per fer “bolos” i al final sembla que ho ha aconseguit…. ens ensenya una maleta on uns ninotets moooolt petits intenten entrar. Ens diu que intentem, quan entrem a la sala, imaginar-nos que entrem en aquell petit teatre….. i entrem definitivament al Teatre.
Una taula de reduïdes dimensions i molt a la bora 3 fileres de seients que envolten la taula… a les cadires de la fila 2 i 3 uns binocles per veure l’espectacle….. som en total uns 20 espectadors i l’escenari resulta ser una petita part de la taula, que te la mida potser uns centímetres mes que un foli de paper.
La meva Gran Obra és el que jo faria si tingués un pressupost il·limitat, el teatre més gran del planeta, 300 actors en escena, una orquestra militar, una banda de rock, animals, cotxes i un helicòpter.
MI GRAN OBRA és una utopia. La realitat en què sempre ens hem mogut com artistes es caracteritza per la precarietat i l’escassetat de mitjans, i precisament aquí ha estat sempre l’accent dels nostres treballs: enginyar mecanismes per resoldre la manca de recursos, convertir la necessitat en virtut, subratllant les mancances per potenciar el fracàs com interès i motor de la creació.