Arxiu d'etiquetes: Teatre Condal

– Teatre (203) – HOMES, el Musical (🐌🐌) – Teatre Condal – 06.03.2017

HOMES, el Musical

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El problema que poden tenir les readaptacions d’obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d’HOMES.

Segons van comentar a la roda de premsaHem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“. Doncs a nosaltres no ens ho ha semblat, ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual.

Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l’any 1994. Una comèdia “musical” sobre els rols de gènere en la societat actual.

Sergi Belbel repeteix aventura en l’apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l’any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és autora i directora d’escena especialitzada en l’art de la comèdia.

La música original és de Marc Parrot que afirma que amb aquest muntatge ha ampliat el seu registre transitant per diferents estils, tango, pop, rock … amb la intenció de presentar un musical en format de cabaret contemporani, creant una banda sonora original amb lletres plenes d’humor, que anessin més enllà del fet purament musical i il·lustressin les escenes que formen la trama de l’obra.

La proposta manté l’estructura d’esquetxos amb cinc dones vestides d’home. Les actrius escollides han participat en el procés de creació, són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent parlarem d’homes i de dones des de la comicitat i amb molta complicitat“. Més que personatges concrets presenten  una reconstrucció d’escenes quotidianes portades a l’extrem i elles van interpretant papers femenins o masculins alternativament.

Continua llegint

– Roda de premsa – HOMES, La comèdia Musical – Teatre Condal – 23.02.2017 (rp71)

HOMES, La comèdia Musical – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir dijous em vaig poder apropar al Teatre Condal per assistir a la presentació d’una nova comèdia Musical …. es tracta de HOMES, un muntatge de nova creació i autoria catalana signat per Carol López i Sergi Belbel, que treballen junts per primera vegada.

Es tracta d’una coproducció de Focus i Misògines inspirada en el fenomen teatral Homes!, de la companyia T de Teatre (1994) i que, com ha declarat la coautora i directora de l’espectacle, adapta el text original “a l’extinció del mascle ibèric dels últims 20 anys“…. i ha afegit “Hem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“.

Sergi Belbel, que ja va dirigir el muntatge de T de Teatre, comenta que “Per a mi ha estat un plaer fer les lletres per aquesta música“. Una comèdia musical sobre els rols de gènere de la societat actual que posa una pregunta sobre l’escenari: què significa ser un home al segle XXI? Les protagonistes del muntatge afirmen que en cap cas es tracta d’un espectacle feminista i que pretenen donar canya als dos sexes per igual;  també pretenen carregar-se el fals rol de la “superdona”.

L’estrena serà el dilluns 6 de març, malgrat que des del 28 de febrer es podrà veure unes quantes sessions prèvies i en Jordi González (Vicepresident d’Art i Continguts de Focus) ens comenta que ja s’han venut més de 10.000 entrades.

homes-roda-de-premsa-teatre-condal-voltar-i-voltar-1

La música original és de Marc Parrot, que afirma que en aquest muntatge he ampliat el seu registre, ja que transita per diferents estils, com poden ser el tango, el pop, el rock o l’electrònica. “He hagut de ser molt femení i lluitar contra la meva masculinitat per fer algunes cançons“, ha declarat Parrot.

Continua llegint

– Teatre (153) – GERONIMO STILTON Gran retorn a Fantasia – Teatre Condal (🐌🐌🐌) – 13.01.2017

GERONIMO STILTON

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

GERONIMO STILTON va néixer l’any 2000 de la mà de l’escriptora italiana Elisabetta Dami per a nens de 6 a 12 anys. Des d’aquella data s’han publicat més de 200 títols entre les diferents col·leccions de llibres i han estat traduïts a 35 idiomes. Còmics, sèries de televisió, club de fans, concursos i un munt d’activitats al voltant d’aquest personatge nascut a Ratalonia. Una gran part del èxit d’aquests llibres radica en què contenen diferents olors segons els personatges que van apareixent i una cal·ligrafia i estètica d’acord amb el que va succeint. També presenten jocs i jeroglífics que els petits lectors han de resoldre.

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres vam fer cap al Teatre Condal convidats a veure aquest musical dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort.

Molts nens expectants que anaven parlant del personatge i del que veurien i un silenci total en començar, únicament reaccionant a les preguntes que els hi feien des de l’escenari.

Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat.

Continua llegint

– Teatre (22) – AVUI NO SOPEM – (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 13.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

AVUI NO SOPEM – 

Certament els cartells promocionals de les obres no són sempre encertats, i crec que aquest és el cas d’aquesta producció, on el cartell et fa pensar en una comèdia d’embolics, de les que provoquen el riure fàcil.Web sistribucio 162x231

Aquest cartell ens va fer creure que no era una proposta per nosaltres i en principi no teníem previst veure-la. Els comentaris en el grup de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors“, ens va fer decidir a comprar les entrades. I podem dir que ha estat una sorpresa i una confirmació dels comentaris positius que havíem llegit. Pensem que no es tracta d’una comèdia si bé és cert que el text conté gags que ens han fet riure, però creiem que són uns gags molt encertats i en el moment just per tal d’anar suavitzant el drama que en realitat estem veient.

AVUI NO SOPEM, és un text escrit a quatre mans per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez i dirigit pel primer. Segons ens explica l’autor/director en el programa de mà aquest text és una reescriptura d’un text anterior que no va funcionar i que van decidir refer de dalt a baix:

“AVUI NO SOPEM, és el fruit d’aquella decisió, d’aquella necessitat. La necessitat no tant d’explicar una història com d’explicar uns personatges. I ara, pensant-hi, m’adono que la majoria de vegades ha estat així, que tant al Jordi com a mi sempre ens ha tirat més el qui que no pas el què. I potser per això, després de tots aquests anys, ja comptem amb un petit catàleg de personatges, que ens estimem amb un “carinyo” molt especial i que, curiosament, semblen tallats pel mateix patró. Perquè són petits, i porucs, i detestables, i mesquins, i tendres, i vulgars … i normals. I com nosaltres, em temo.”

Continua llegint

– Teatre – NUESTRAS MUJERES (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 14/05/2016

Dissabte vàrem fer doblet, i la primera de les propostes que anem a veure és aquesta coproducció al Teatre Condal, malgrat que es tracta d’una sala a la què no acostumem a anar-hi, si no és que ens asseguren que el que representen, paga realment la pena veure, com ha estat el cas.

Nuestras Mujeres - Teatre Condal

NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d’Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l’escena madrilenya que a l’inici d’aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell.

Tres amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, un d’ells s’endarrereix inexplicablement. Té una raó de pes, ha matat la seva dona.

Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest punt on comença realment l’obra.

Continua llegint

– Teatre – CAIGUTS DEL CEL (🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 09/09/2015

Sabem que la culpa és nostre pel fet d’haver escollit veure una comèdia en el Teatre CONDAL, tot i saber que el que es representa normalment en aquesta sala és un tipus de Teatre que no ens agrada per què acostuma a ser un tipus de Teatre molt comercial, que creiem recerca simplement fer passar una bona estona (que ja és molt) a un tipus de públic no acostumat a trepitjar sovint els Teatres.

Observem que el grup FOCUS distribueix les produccions que representa, entre les 4 sales que gestiona, segons al públic al qual va dirigit …. Romea, La Villarroel, Goya i Condal i aquesta ultima li pertoca representar comèdies i obres de Teatre en la que el text és potser el menys important. Segurament aquesta ha estat la causa de què no trepitjàvem el Teatre CONDAL des de fa molts anys, com a mínim els 5 anys que fa que publiquem les nostres opinions teatraires en aquest Blog “Voltar i Voltar”.

Caiguts del Cel 1

Malgrat això, fa uns mesos que en veure les primeres promocions de l’obra, CAIGUTS DEL CEL, ens va cridar l’atenció que la dirigia Sergi Belbel i que els principals protagonistes eren Emma Vilarasau i Jordi Bosch, i per tant ens vàrem arriscar a comprar les entrades.

Continua llegint