Arxiu d'etiquetes: Teatre Borràs

– Òpera (98) – ÒPERA FOR KIDS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 20.11.2016

ÒPERA FOR KIDS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vàrem tenir sessió doble, al matí l’estrena d’ÒPERA FOR KIDS una proposta familiar … i tot just acabar, escapada a Girona per veure una proposta a Temporada Alta.

La platea plena de nens, acompanyats dels seus familiars, que va obligar a vendre també les butaques l’amfiteatre que normalment no s’ocupa mai. Ens venia molt de gust veure com plantejarien el tema de l’òpera, per fer-lo comprensible per nanos a partir de 6 anys i a més a més fer un espectacle divertit per la seva edat; la veritat és que veient les cares dels infants, les seves reaccions i la seva participació, ens traiem el barret per felicitar sincerament als promotors d’aquesta iniciativa.

opera-for-kids

Es tracta d’un espectacle divertit i al mateix temps molt didàctic, perquè introdueix termes que en principi semblarien incomprensibles per aquesta edat i que pel que vàrem comprovar els nens van comprendre ràpidament, com la diferència entre els tons de les veus dels éssers humans…. baix, baríton, tenor, contratenor….. o mezzosoprano, soprano, contralt, fent participar els nens amb la seva veu.

A l’escenari una actriu, Gemma Martínez, que interpreta el paper d’una nena que entra en un profund son, provocat per assistir a un espectacle d’òpera, que l’interessa més aviat poc o gens, perquè en principi a ella el que li agrada són les comèdies Musicals.

Comença llavors a patir una mena de malson, en el que se li apareixen una sèrie de personatges lligats al món de l’òpera, interpretats en clau d’humor pel baríton Ulises Ordúñez, el tenor Albert Gràcia i la soprano Anna Belén Gómez (la diva), que a més d’actuar en els seus papers còmics, tipus clown, intercalen diverses àries molt conegudes, interpretades amb la seva pròpia veu en directe, i que curiosament, algunes d’elles són tatarejades amb facilitat pels nanos des de les butaques on estan asseguts.

Continua llegint

– Teatre (69) – SOTA TERÀPIA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 27.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SOTA TERÀPIA – 

Fa un parell de setmanes en Miquel va poder assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta comèdia escrita per Matías de Federico, proposta que havia estat guanyadora del concurs CONTAR1 tal com va explicar en el post.

Daniel Veronese va dirigir-la en la seva estrena a Buenos Aires i en la seva representació a Madrid i ha decidit dirigir també aquesta versió en català adaptada i traduïda per Edu Pericas.

En paraules de l’autor “Sota teràpia” sorgeix de la necessitat d’aprofundir  sobre l’univers de la parella, aprofitant la teràpia com a camp ideal per al joc teatral.

Tres parelles entren desordenadament en una sala de la consulta de la seva psiquiatra, ja que han estat convocats a una sessió de teràpia col·lectiva. No es coneixen entre ells i la primera sorpresa és que aquesta sessió es desenvoluparà sense l’assistència i tutela de la professional. És nit de divendres i per tant no hi ha pressa en acabar la sessió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres parelles que tenen conflictes diferents i que es troben en moments diferents en les seves relacions, la formada per Esteve i Carla una parella relativament recent i que encara mostren signes del seu enamorament, la formada per Laura i Daniel que fa 19 anys que estan casats i tenen dos fills en comú, un d’ells adolescent, i la parella d’en Ferran i la Carme amb 9 anys de matrimoni i un fill encara petit.

Sota l’aparença d’un joc, la teràpia persegueix l’intercanvi d’experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. De mica en mica van agafant confiança i parlaran més obertament dels seus conflictes, i sortiran les veritats i les mentides.

Continua llegint

– Roda de premsa – SOTA TERÀPIA – Teatre Borràs – (rp22) – 10.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Ahir de nou vaig ser convocat a una roda de premsa; aquest cop al Teatre Borràs, per presentar SOTA TERÀPIA, la nova producció que s’estrenarà aquest mateix divendres 14 d’octubre al Teatre-Auditori de Sant Cugat i que es podrà veure al Teatre Borràs a partir del 19 d’octubre.

Es tracta d’una comèdia escrita per Matías del Federico, text que va guanyar el concurs CONTAR1, convocat per l’associació Argentina d’actors de Buenos Aires, amb el propòsit d’estimular la presència d’autors argentins en el circuit comercial; molts autors argentins únicament escrivien fins llavors, per un tipus de teatre més compromès o de denúncia, però havien deixat una mica de banda el teatre comercial.

roda-de-premsa-sota-terapia-teatre-borras-voltar-i-voltar-1

És en aquest context que Daniel Veronese, té l’oportunitat de descobrir aquest text, com a membre del jurat i es va entusiasmar de seguida amb el projecte, que va ser produït ni més ni menys que per 6 productors teatrals; ell mateix la va dirigir a Buenos Aires, amb un enorme èxit i encara actualment continua en cartell  Per altra banda, la temporada passada va ser estrenada a Teatros del Canal de Madrid i va estar representada durant 6 setmanes amb gran acceptació; de nou aquesta temporada es representarà al Teatro Marquina de Madrid.

Ara arriba a casa nostra la versió en català, amb la nova adaptació que ha realitzat Edu Pericas i que compta també amb la direcció de l’estimat i conegudíssim director Daniel Veronese.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL BON PARE 

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

El bon pare - Grec2016

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Continua llegint

– Teatre – NINGÚ ET CONEIX COM JO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 02/03/2016

Dimecres passat, era nit d’estrena al Teatre Borràs, NINGÚ ET CONEIX COM JO escrita i dirigida per Roger Peña inicia la seva marxa.

Ningu et coneix com jo

Un thriller psicològic, carregat d’humor negre, sexe i violència.  En una sala d’anatomia forense, un home i una dona. El Sergi es disposa a fer-li l’autòpsia al cadàver de la Raquel, però el seu propi destí li reserva una sorpresa que el pertorbarà tant a ell com als espectadors. Aquests són els ingredients d’aquesta obra brutal i necessària estrenada amb enorme èxit als EEUU.

Amb sinceritat començo dient que aquest teatre no és l’indicat per una obra com aquesta, ja que és una sala massa gran per un treball tan intimista en el que els dos personatges que es perden una mica a l’escenari, provocant alguna dificultat d’audició, ja que es perden frases o paraules que no ens van arribar al lateral esquerra de la fila 8 on estàvem situats; sobretot a Míriam Marcet, moltes vegades no se li escolta amb claredat i hauria de ser conscient del fet que està treballant en una sala excessivament gran per aquesta proposta teatral; aquest teatre té un problema greu i és el soroll del carrer Junqueres, que dóna a la part esquerra mirant l’escenari… la insonorització és força deficient.

Ningu et coneix com jo 2

Dit això estem davant una obra en què res no és el que sembla i on ens endinsem en el terreny del thriller amb dos protagonistes, en Sergi (Xavi Sáez) que és metge forense i es prepara per iniciar l’autòpsia de la Raquel (Míriam Marcet) que aparentment s’ha suïcidat amb una sobredosi de barbitúrics.

Continua llegint

– Roda de premsa – NINGÚ ET CONEIX COM JO i EL RECANVI – Teatre Borràs – 29/02/2016

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa on s’ha presentat dues produccions teatrals del mateix autor, Roger Peña, que es podran veure durant aquest pròxim mes de març, en el Teatre Borràs.

A la taula, el mateix autor i al seu costat Mario Gas que dirigirà la segona d’aquestes propostes; a banda i banda les dues parelles d’actors protagonistes.

Roda de premsa - Roger Peña - Teatre Borràs - 1

La primera d’aquestes propostes, és NINGÚ ET CONEIX COM JO, estarà representant-se del 2 al 13 de març, sota la direcció del mateix autor Roger Peña i protagonitzat per Míriam Marcet i Xavi Saez. Es tracta d’un thriller sinistre i angoixant, carregat d’humor negre i amb el rerefons de la violència de gènere.

Ningú et coneix com joAquest text en versió castellana ja s’ha pogut veure al Black Theater del Miami-Dade County Auditorium, amb un èxit aclaparador de públic i critica.

Roger Peña ens explica que la idea inicial li va sorgir en veure un documental per TV3 anomenat FORENSES. La situació que ens explica el text, està situat en una sala d’anatomia forense, on el Sergi es disposa a fer l’autòpsia al cadàver de Raquel, però el seu propi destí li reserva una sorpresa que el pertorbarà tant a ell com als espectadors; l’obra s’inicia en un fals to de comèdia; res no és el que sembla i potser les víctimes acaben sent els botxins.

Continua llegint

– Teatre – UNA ALTRA PEL-LÍCULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 05/11/2015

Dijous passat vàrem anar al Teatre Borràs per tal de veure una producció teatral amb el curiós nom d’UNA ALTRA PEL·LÍCULA, traducció de l’original “Speed-The-Plow” del dramaturg estatunidenc David Mamet i dirigida pel nostre Julio Manrique.

Segons ens diu Julio Manrique aquesta peça és un Mamet en estat pur, un retrat despietat sobre el capitalisme focalitzat, en aquesta ocasió, en el món de la indústria cinematogràfica.

speed_the_plow_02

Bob Gould (David Selvas) és un productor de cinema al qual acaben d’ascendir i encara no ha acabat d’ocupar el seu nou despatx. Charlie Fox (Julio Manrique) és el seu amic, treballa amb ell i sempre ha envejat la sort d’en Bob, però sempre li ha estat fidel. Un nou projecte cinematogràfic arriba a les mans d’en Charlie i aquest no dubta en oferir-lo en safata al seu amic.

L’estudi on treballen busca sempre projectes destinats a trencar tots els records de taquilla passant per sobre de la qualitat d’aquests projectes o de l’interès social que puguin tenir. El que prima és fer diners, la cobdícia econòmica, el gust del poder.

Però una tercera persona, la Karen (Mireia Aixalà) ens mostrarà una altra via, plantejant una alternativa per produir un altre tipus de pel·lícules que potser tenen més contingut social o pedagògic, encara que amb tota seguretat no seran rècords de taquilla, però que a ella li permetrà assolir un estatus, que ara com a secretaria temporal no té. Sota una aparença d’innocència desinteressada, en realitat amaga l’ànsia de poder, que tots en més o menys mesura guardem dins del nostre interior.

Continua llegint