Arxiu d'etiquetes: Teatre AKADEMIA

– Teatre – FALSTAFF (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 03/03/2016

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff - Teatre Akademia 1

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

Continua llegint

– Teatre – LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 30/12/2015

Aquesta va ser, l’ultima representació teatral que vàrem poder veure l’any 2015 i va resultar tota una agradable sorpresa. LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, es tracta d’una comèdia d’Oscar Wilde, amb un text molt ben elaborat, quasi perfecte i sense cap marge d’error. El va escriure l’any 1895 quan l’autor ja estava situat al cim de la seva carrera i potser ja no s’esperava d’ell cap text que sorprengues massa més de les seves obres anteriors, quan va arribar la sorpresa amb aquesta comèdia ubicada a l’Anglaterra de l’època victoriana.

La importància de ser Frank - Teatre Akademia 1El seu títol original d’aquesta obra és “The Importance of Being Earnest”; la seva traducció literal seria “La importància de ser seriós; el títol en anglès té un doble sentit que es perd en la traducció, ja que el nom «Ernest» i la paraula «Earnest» (seriós) són homòfons, és a dir sonen igual. És per aquesta raó que quan el títol es va traduir al català es va escollir, “La importància de ser Frank”, ja que en català el nom «Frank» i la paraula «franc» (honest) també sonen igual.

Va ser l’última comèdia que va escriure Wilde i està considerada un dels seus millors treballs. Es va estrenar per primera vegada en el 14 de febrer de 1895 al St. James ‘Theatre de Londres, tres mesos abans que Wilde fos condemnat a presó per indecència greu.

Continua llegint

– Teatre – TOP GIRLS (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Akadèmia – 28/11/2015

De nou m’ha passat; llegir una crítica entusiasta d’un espectacle, … perdre el cul per comprar l’entrada per no deixar de veure’l … i un cop vist, un resultat força decebedor… que no em provoca ni fred ni calor… fins i tot alguna estona d’avorriment, especialment pel text que no em va interessar massa. Està clar que sóc d’aquells que si un text no t’atrapa… per molt bones que siguin les actuacions, la direcció o la posada en escena, no hi ha res a fer.

TOP GIRLS és una obra escrita en 1982 per la dramaturga Caryl Churchill, en plena època de Margaret Thatcher; escriptora coneguda per la seva lluita contra l’abús de poder i també pel seu declarat feminisme. Es tracta d’un text que en la seva primera part juga amb els somnis de la protagonista i que no entra a definir amb claredat el seu principal argument fins gairebé la meitat del seu recorregut.

Top Girls 1

Continua llegint

– Teatre – AL GALOP (***) – Teatre Akadèmia – 01/10/2014

algalopAbans de vacances ja en teníem ganes de veure aquesta proposta, AL GALOP,  però per motius d’agenda vàrem perdre l’oportunitat de fer-ho. Fa unes setmanes l’han tornat a reposar per la bona acollida que va tenir i en el mateix teatre Akadèmia; gairebé ens la tornem a perdre, ja que aquest cap de setmana es representen les ultimes funcions.

A galop ens proposa reviure els records de la vida de Diana Vreeland, columnista i editora de la secció de moda de revistes com Harper’s Bazaar i Vogue, en la qual ella mateixa se’ns ofereix com cicerone narratiu.

L’obra dóna inici amb el retorn de la protagonista d’un llarg viatge per Europa, després d’haver estat acomiadada com a redactora en cap de la revista Vogue. Diana està preparant un important sopar amb amics i coneguts per a aquesta mateixa nit, en la qual vol donar una última empenta a la seva carrera professional. Tot i això aprofita una estona, per compartir una mica de temps amb els espectadors a la sala del seu pis a Nova York, i ens explica una mica la seva vida, quan aquesta està abocada a una decadència, que ella no vol acceptar de cap de les maneres.

Un cop l’hem vista, potser el text és el que menys ens ha aportat de tot plegat, ja que tracta temes que ens cauen molt lluny del nostre entorn i de la nostra classe social. És interessant des del punt de vista que et deixa penetrar una mica en mons desconeguts de luxe extrem, de moda, de sofisticació, en una època passada i llunyana. Crec però, que té quelcom especial que t’atrau, perquè veus un esser humà que desesperadament vol aparentar pertànyer encara a una classe social a la qual econòmicament està abocada a sortir ràpidament, ja que ha entrat de ple a la seva decadència laboral, social, econòmica i física. A la fi, és una persona com tothom, a la que abandonen fins i tot els “amics” més propers.

Al Galop - Teatre Akademia

Però així i tot ens va agradar força la producció en el seu conjunt, començant per la direcció molt encertada de Guido Torlonia, que també l’ha dirigida a molts teatres d’Europa ja fa uns quants anys.

Continua llegint

– Teatre – ROMEU i JULIETA (****) – Teatre Akademia -19/12/2013

La veritat és que no ens venia massa de gust tornar a veure un altre “ROMEO i JULIETA“, ja que hem vist mes d’un parell de versions aquets darrers anys…. però quant ens varen assabentar que és tractava d’un espectacle dirigit per un dels PROPELLER, immediatament varem reservar les entrades.

Romeu i Julieta - Teatre Akademia - cartell

Gràcies dons a Dugald Bruce-Lockhart que a estat l’anima d’aquesta manera de fer dels Propeller, que per fi a Barcelona hem pogut gaudir d’una manera molt especial, una posada en escena sublim d’una de les obres mes emblemàtiques de William Shakespeare.

A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de generacions: Els Capulet i els Montagú. Els Capulet celebren un ball de disfresses en el que s’infiltren uns quants membres de la família Montagú. Durant la festa Julieta, la filla de Capulet coneix a Romeo, fill de Montagú i amb dós s’enamoren….

En un petit teatre força desconegut inclús pels propis barcelonins (a tocar de la Plaça Francesc  Macià), es tot un luxe veure fins a 11 actors treballar per l’escàs public que permet el seu aforament….. i és que l’espai escènic és gran en comparació a les quatre 0 cinc fileres que ocupen les butaques.

Romeu i Julieta - Teatre Akademia - assaig

Romeu i Julieta – Teatre Akademia – assaig amb Dugald Bruce-Lockhart

Continua llegint

– Teatre – QUARTET (*) – Teatre Akadèmia – 26/01/2012

per MIQUEL GASCÓN

És el segon cop que anem al Teatre Akadèmia i aixi com el primer cop varem sortir molt satisfets, aquesta vegada hem sortit fent “fu” com el gat. Crec que és de les poques vegades que hem anat de franc al Teatre i quasi d’una manera sobtada convidats pel programa “Continuará” de TV2.

Cartell-Quartet

Les amistats perilloses’, la novel·la de Choderlos de Laclos, va donar per una pel·lícula d’èxit dirigida per Stephen Frears, però també per una obra teatral de l’alemany Heiner Müller força representada: ‘Quartet‘.

Tot i el títol, es tracta d’una peça per a dos únics intèrprets, una actriu i un actor. Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols han fet seva aquesta relectura de ‘Les amistats perilloses’.

És ja la quarta vegada que es representa en català i diuen que mai ha perdut un gram d’intensitat….el primer cop el va dirigir Joan Ollé i l’interpretaven Anna Güell i Ferran Audí (1987); va seguir la versió que aquests dies s’ha comentat força, amb la sempre magnifica Anna Lizaran i Lluís Homar sota la batuta d’Ariel García-Valdés; la tercera és recent: Marta Domingo i Raimon Molins van estrenar fa un any a la Sala Atrium una versió dirigida per Jordi Prat i Coll.

Jo no l’havia vist mai i la veritat és que el text no em va interessar gens ni mica… el vaig trobar fins i tot avorrit; no dic pas que no pagui la pena veure-la…. no ho se sincerament. El que si se és que a mi no em va atrapar en cap moment.

Quartet 1

Continua llegint

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

 L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640).  Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals.   La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella El germà i la germana

Continua llegint