Arxiu d'etiquetes: Teatre AKADEMIA

– Festival GREC 2018 – Teatre – MUDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.07.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

MUDA (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… i del Lliure de Gràcia al Teatre Akadèmia per veure una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça  que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

L’Anna es muda. Arriba a un edifici nou i escolta les històries del porter i la veïna, dos personatges que, còmodes pel seu silenci, la visiten i li confessen el que els trenca.

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Continua llegint

– Teatre – ESCENES D’UN MATRIMONI (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.04.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 241)

ESCENES D’UN MATRIMONI (temp. 17/18 – espec. nº 234)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Encara molt fresca a la memòria la pel·lícula d’Ingmar Bergman “Secretos de un matrimonio o Escenas de la vida conyugal (Scener ur ett äktenskap)”, que va rodar l’any 1973…. i que nosaltres recordàvem com una pel·lícula molt dura i molt claustrofòbica.

Ingmar Bergman va escriure aquesta obra autobiogràfica, arran de la intensa història d’amor que va viure amb la seva actriu fetitxe, Liv Ullman, una relació que es va convertir en una complexa relació. Després de rodar la pel·lícula Persona (1966) se’n van anar a viure plegats a l’illa de Farö (Suècia), van tenir una filla i, al cap de pocs anys, es van separar. Però la seva relació va continuar.

Ara les companyies Les Antonietes i Nexus Europa porten a escena aquesta versió teatral de la sèrie de televisió que el mateix Ingmar Bergman va escriure, sèrie que es va emetre en els anys 70.

Nosaltres aquest passat dimecres vam poder assistir a la seva estrena al Teatre Akadèmia.

Aquesta versió d’ESCENES D’UN MATRIMONI, ha estat traduïda per Carolina Moreno, i dirigida per Marta Gil, i ens ofereix una nova mirada sobre la complicada relació dels dos protagonistes, Johann i Marianne (Ingmar Bergman i Liv Ullman), interpretades per Jordi Figueras i Anna Sabaté.

Continua llegint

– Teatre – ELS DIES QUE VINDRAN (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.02.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

ELS DIES QUE VINDRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov.

Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX.

“La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, ….

Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit de la pròpia existència, la mort, el fracàs, la lluita pel reconeixement, el treball com a estímul per poder donar sentit a la vida ….

Aquesta proposta, estrenada el passat novembre al Festival Temporada Alta, porta a escena el testimoni d’aquestes dones, imaginades per l’autor fa més de cent anys, que lluiten per aconseguir el que volen.

Continua llegint

– Teatre – YES, POTSER (🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.11.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

YES, POTSER  (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

“Yes, peut-être” de Marguerite Duras va ser estrenada i dirigida per ella mateixa al Théâtre Gramont, just abans de l’esclat del maig del 68. Aquest text forma part de la seva trilogia còmica que també integren “Le Shaga” i “Les eaux et forêts”.

Un text, que al nostre entendre no ha suportat bé el pas del temps i ha quedat obsolet. Un text ple de metàfores i missatges subliminars que el fan poc entenedor per la majoria de públic.

Ens va recordar l’època de quan nosaltres érem molt joves als anys 70 i començàvem a trepitjar sales de teatre, on es representaven obres llavors anomenades d’assaig, on es deia d’amagatotis allò prohibit pel tardo-franquisme, amb missatges “polítics” que havies gairebé d’endevinar.

Per sort, aquella època que nosaltres vàrem viure intensament, està més que superada i la literatura i el teatre han evolucionat, per tal que els missatges siguin entenedors per tot tipus de públic.

La companyia A-3, guanyadora del Festival Mikro Teatre de la temporada passada ha volgut portar aquest text a escena amb direcció i dramatúrgia d’Andrea Segura.

Un conflicte, una guerra, ha deixat un món desbastat on quasi bé no hi ha supervivents, i els que hi són lluiten amb la pèrdua de la memòria. Habiten en un desert amb molt poca esperança. Són tres personatges.

Continua llegint

– Teatre – OKLAHOMA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.09.27 – (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

OKLAHOMA (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra al·legòrica sobre la vida, dirigida per Gemma Beltran i interpretada per tres membres de la companyia Dei Furbi, va ser estrenada al Festival Grec i ara fa estada al Teatre Akadèmia.

Dei Furbi és companyia en residencia al Teatre Akadèmia i amb aquesta producció celebra 15 anys dalt de l’escenari.

Va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus 15 anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena nou espectacles: Scherzo (2002), Divertimento (2003), Tocata i Fuga (2005), L’illa dels esclaus (2006), Homes de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (2013), Trilogia Mozart-Cossi Fan Dei Furbi (2014) i Oklahoma (2017).

Aquesta producció parteix d’Amèrica (coneguda també com El desaparegut), una obra inacabada de Kafka que es va publicar de manera pòstuma, i on, a l’últim capítol apareix el Gran Teatre d’Oklahoma.

Els mons de Kafka (Amèrica, El procés, El castell i La metamorfosi), de Lewis Carroll (Alícia al país de les meravelles), de Luigi Pirandello (Sis personatges en cerca d’autor) i de Calderón de la Barca (La vida es sueño) inspiren aquesta creació sobre el teatre i la vida.

Tres actors en atur (Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch) llegeixen una oferta del Gran Teatre d’Oklahoma, on s’ofereix la contractació de qualsevol persona disposada a representar el paper de si mateixa.

Continua llegint

– Teatre (205) – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 08.03.2017

YERMA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una col·laboració de Projecte Ingenu i el teatre Akadèmia, que, tal com va comentar la directora del teatre a la roda de premsa culmina una fita present a la filosofia del teatre, propiciant sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent.

En aquella roda de premsa es va arribar a parlar de la mítica representació de la Núria Espert d’aquesta obra al Teatre Coliseum l’any 1973. Nosaltres els Voltaires hi érem i malgrat que recordem poca cosa més que una posada en escena molt agosarada, realitzada sobre una mena de xarxa, el que si recordem, és que ens va impactar moltíssim. Marc Chornet, va comentar que ell encara no havia nascut, la qual cosa em va fer notar massa el pas dels anys.

Després del gran encert amb la versió de Romeu i Julieta presentada la temporada passada a la Seca i la no tan encertada (sempre des del nostre punt de vista) Top Girls presentada en aquesta mateixa sala, tornen a encertar-la amb aquesta revisió del clàssic de Federico Garcia Lorca.

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. 

Aquesta obra, juntament amb “La casa de Bernarda Alba”(1936)  i “Bodas de sangre” (1933) conformen l’anomenada trilogia lorquiana, una trilogia on Lorca mostra la disconformitat amb les normes socials del seu temps, i, on els seus personatges tenen una gran necessitat de realització personal, però no aconsegueixen els seus desitjos perquè s’ho impedeixen la mort, el temps o les mateixes convencions socials.

Continua llegint

– Roda de premsa – YERMA – Teatre Akadèmia (rp72) – 28.02.2017

YERMA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Després d’un breu parèntesi per unes proves mèdiques dilluns passat, torno a assistir a un parell de rodes de premsa ahir mateix. La primera al Teatre Akadèmia, a la presentació de YERMA, un text que ha estat massa absent dels teatres a casa nostre i que nosaltres encara recordem haver-la vist al Teatre Coliseum quan la va protagonitzar Núria Espert, crec que va ser l’any 1973.

En arribar al Teatre Akadèmia se’ns ofereix un passi de gràfics amb una petita escena de la proposta escènica que us deixo aquí mateix…

Ja a la roda de premsa, la directora del Teatre Akadèmia, Mercè Managuerra ens presenta als components de la Companyia Projecte Ingenu i comenta que està molt satisfeta perquè amb aquesta col·laboració culmina una fita present a la filosofia del teatre des dels seus inicis: propiciar sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent, artistes compromesos i donar suport a nous talents.

Marc Chornet és el que ha adaptat el text de Federico García Lorca i el director d’aquesta versió escènica; comenta que ha intentat contemporanitzar al màxim aquest meravellós text, malgrat que ha volgut conservar el seu ambient rural original; afirma que ell mateix s’ha sorprès de la riquesa del llenguatge d’aquesta obra i dels matisos que amaga i que es van descobrint en anar rellegint el text.

Federico la va escriure un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola, quan el feixisme estava encara amagat i volia tot just treure el cap. Han passat molts anys, però ara estem en un oment de la història on tornen a aparèixer símptomes clars de què aquell feixisme torna a despertar i un dels clars exemples el tenim en l’elecció de diferents polítics arreu del món, propers a aquesta ideologia.

yerma-roda-de-premsa-al-teatre-akademia-voltar-i-voltar-4

Continua llegint