Arxiu d'etiquetes: TEATRE

– Roda de premsa – L’INFRAMÓN – Teatre Lliure de Gràcia (rp10) – 15.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

… i de La Villarroel al Lliure de Gràcia, per tal de poder assistir a una roda de premsa “en petit comitè”, ja que l’obra que es presenta L’INFRAMON ,es va presentar fa poc en el Festival Grec d’enguany.

Juan Carlos Martel Bayod dirigeix L’INFRAMON, aquest text de Jennifer Haley (The Nether) guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End…

linframon

Un inquietant thriller de ciència-ficció en un temps futur pròxim, que explora les conseqüències de viure els nostres somnis privats amb el convenciment que el món que dibuixa és a dues cantonades d’on som ara…. el que podria passar amb la utilització de les noves tecnologies a les quals gairebé tothom estem enganxats.

Una detectiu que està investigant una web amb un sospitós contingut, en la que uns “avatars” estan realitzant els seus desitjos més foscos (sodomia, pederàstia, assassinats múltiples, etc.), malgrat que aquests sempre es realitzen de forma virtual en un “regne” que vol simular una època victoriana; la detectiu creu que no és ètic ni moral i intenta tancar el servidor.

presentacio-de-linframon-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

El debat està assegurat…

Continua llegint

– FIRA TÀRREGA 2016 – segona jornada – 09.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

El divendres al sortir al carrer de bon matí, l’ambient de tranquilitat del dia anterior havia desaparegut, però d’aixó es tracta…

  • Dansa (09) – MENAR  (Joan Català & Roser Tutusaus) –  (🐌🐌🐌) – Plaça Major

Aquest espectacle de dansa era gratuït al ben mig de la Plaça Major, on el dia anterior m’havien arrebossat de colors en l’espectacle inaugural.

Menar és el resultat del procés d’investigació escènica que han dut a terme la Roser Tutusaus i el Joan Català. Una corda de 30 metres i dos cossos ocupen l’espai públic per interactuar amb el públic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’entrada la manera original de fer un cercle obert mitjançant la corda, el vaig trobar com a mínim curiós, malgrat algun moment de nervis per part de Joan Català, en veure que l’idea d’utilitzar la corda com si es tractés d’un compàs, no acabava de funcionar amb algun espectador.

Em va semblar un treball físicament intens, en el que la força i al mateix temps la sensibilitat en els moviments, que semblaven senzills a primera vista, però de resultats de gran bellesa. Els dos intèrprets dialoguen amb la seva dansa, lligats a una corda i al mateix temps aquesta dansa la impregnen de tècniques circenses.

Malgrat la incomoditat d’haver d’estar dret durant tot l’espectacle, vaig gaudir força de la proposta.

Continua llegint

– FIRA TÀRREGA 2016 – primera jornada – dijous 8 de setembre

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Fa molts anys que em passejo per la Fira de Teatre de Tàrrega, crec que des de les primeres edicions on gairebé tot era gratuït; llavors anàvem amb els fills que encara eren força petits i dormíem a l’autocaravana que en aquell temps teníem. Ara les coses han canviat força i les multituds envaeixen els carrers, es fa difícil a vegades gaudir amb tranquil·litat del Teatre al carrer; suposo que és l’edat que no perdona, perquè ara prefereixo la tranquil·litat d’anar amb les entrades de pagament a la butxaca, malgrat que tot i així acabes esgotat de tantes caminades d’un lloc a l’altre de la ciutat.

fira-tarrega-2016-1

Han estat per mi 3 dies intensos d’Arts Escèniques, dijous, divendres i dissabte (diumenge tocava la Diada a Barcelona)… 3 dies en els quals he gaudit al màxim i en el que he pogut veure moltíssimes coses interessants, malgrat que en aquestes tres cròniques que ara començo a escriure, únicament valoraré i de forma molt resumida, les que he pogut veure en la seva totalitat.

El dijous dia 8 de setembre ja estava a Tàrrega abans de les 10 del matí, per tal de recollir l’acreditació de premsa i poder veure la primera proposta que en teoria havia de començar a les 11 del matí, quan encara està tot molt tranquil.

  • Instal·lació – CELLODRAK (Montana Colors amb la col·laboració amb Tope)   a la plaça de les Nacions. Malgrat que era una instal·lació, em feia especial il·lusió veure com començava tot i comprovar la seva evolució al llarg dels següents dies. Malauradament vaig esperar més de mitja hora i no va aparèixer ningú que comences a instal·lar-la; vaig marxar de la plaça amb el cap cot i força indignat; mal començament de Fira. Per sort la cosa milloraria i al llarg del dia vaig poder espectacles que pagaven la pena.

Continua llegint

– Teatre (03) – LA REBEL·LIA POSSIBLE (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 07.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA REBEL·LIA POSSIBLE – 

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007  a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Rebeldias posibles és el seu títol original, escrita per Javier G.Yagüe i Luis García Araus, i ara traduïda al català per Gemma Roura. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa.

La Rebel·lia possible és una interessant visió sobre les petites lluites que tenen el seu fruit.

la-rebellia-possible_2-eduardo-pelach_27706047334_oJa al començament de l’espectacle, cinc dels actors que intervenen, d’entrada ja han trencat la quarta paret i alguns d’ells situats entre el públic, estan llegint diaris del dia i comenten en veu alta notícies de rabiosa actualitat i que ens afecten a tots, notícies de fets que ens indignen i que sovint comentem a casa o a la feina per, al moment següent,  oblidar-ho i continuar amb la vida com si res. Som incapaços d’actuar perquè pensem que no hi ha res a fer. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre la possibilitat de les petites revoltes que poden canviar coses. 

Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme.

García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica.

En paraules de l’autor, García pertenece a la vida real. De hecho, supimos de alguien como él a través de la noticia de un periódico. Es una persona completamente anónima. Y así quiere seguir siendo. Ganó un juicio a una gran operadora internacional, que fue condenada a devolver cientos de millones de pesetas”.

Continua llegint

– GREC 2012 – (10) – Dansa – BOMBYX MORI (**) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure — calen INVITACIONS al Teatre ???

El dissabte 14 de juliol varem anar a veure el nostre desè espectacle de la temporada GREC 2012. Aquesta vegada apostem un altre cop per la dansa a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

En teoria és una de les apostes mes agosarades del nou director del GREC, per tal de portar bons espectacles internacionals i per això nosaltres anem amb l’anim de veure quelcom important i extraordinari. La companya israeliana Pollak Dance Company, dirigida pels coreògrafs Inbal Pinto i Avshalom Pollak, ens porten els seu nou espectacle BOMBYX MORI.

Aquestes paraules que semblen tan estranyes, en realitat és com es diu en l’idioma llatí el cuc de seda, que es transforma en papallona i desprès de posar els ous, per crear una nova descendència, mor en quant acaba la seva feina.

Les coreografies anteriors d’aquesta companyia, semblen que han obtingut molt bona critica internacional, tal com “Hydra”,” Rushes”, “Toros” i sobretot “Oyster”. Aquest nou espectacle BOMBYX MORI, vol ser per el que he llegit una barreja de Teatre i dansa, amb dos figurants que diuen que un és una mena de rei dels pallassos i l’altre un “ull de Deu” que tot ho vigila i ho te tot controlat, Al voltant d’ells els ballarins de la companya que mai veurem dansar plegats i que amb grups reduïts de 2 o 3 persones dansen en escenes particulars que semblen afegides una amb l’altre sense gaire coherència entre elles, per tal de formar un espectacle i allargar-lo fins al quasi 60 minuts que dura.

Amb una escenografia molt senzilla, una paret negra al fons, de la qual. a traves de finestres a diferent alçada vomita personatges, i alguns d’ells ballaran davant nostre. Dos únics colors (o no colors), el negre i el blanc. Els personatges apareixen i desapareixen contínuament durant l’espectacle amb un seguit d’aparicions que a la poca estona comença a cansar visualment parlant i acaba per avorrir.

Com a punt d’unió utilitzen unes cordes flexibles de color blanc, que simulen ser la seda que fabriquen els cucs de seda i que formen capolls on ells mateixos queden tancats, abans de l’eclosió de la papallona.

Continua llegint