Arxiu d'etiquetes: TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE

– Teatre (169) – TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 31.01.2017

TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ?  com encarar això tot sol?  com ajudar l’Alba?

Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza.

Un escenari buit, que representa un pis buit que en tancar les portes ja no tornarà a veure mai més, un pis on en Carlos ha viscut amb la seva filla Alba que ja no hi és i li ha deixat també un gran buit a l’ànima.

Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’amor va més enllà del patiment i la desgracia. Un testimoni impressionant ple d’esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimarts era nit d’estrena al Teatre Gaudí i nosaltres “estrenàvem” també la sala, la “Sala pequeña”. En ocupar els nostres llocs a la fila 1, tres cadires al davant, fila 0 ens diuen, una d’elles l’ocupa una persona molt alta a la que demanem si pot canviar  el lloc i amablement ho fa tot dient: no hi ha problema, jo em sé el text de memòria….. era el mateix Carlos Garrido que després en acabar ens va dedicar el llibre que, inevitablement, vam comprar.

És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i pedagog francès.

A través de les evocacions del pare “veiem” un pis de l’Eixample de Barcelona amb un llarg passadís que separa els dos mons, el del pare, escriptor i periodista que es tanca al seu despatx per treballar, i el de la filla, una adolescent que es tanca a la seva habitació i deixa permanentment els llums encesos. Una filla que porta un diari en el que escriu:  Vivo con un señor encerrado en una habitación, que cuando sale, no habla”.

Continua llegint