Arxiu d'etiquetes: Tàtels Pérez

– Festival GREC 2018 – Teatre – ¿LA VIDA ES SUEÑO? o #GWENISMÜRFILA (🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.07.25 (temp. 17/18 – espect. nº 366)

¿LA VIDA ES SUEÑO? o #GWENISMÜRFILA (temp. 17/18 – espectacle nº 366)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I d’una proposta del Festival Grec a una altra, del Mercat de les Flors a La Villarroel per tal de veure la nova creació de la companyia Les Llibertàries, amb el complicat títol de ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA.

La companyia Les Llibertàries es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert que nosaltres vam veure a la Biblioteca de Catalunya l’any 2012, i del que ara la Editorial Comanegra ha publicat el llibre, que hem pogut llegir, i que ens ha ajudat a entendre millor aquella peça teatral.

Parlen, en els seus espectacles, d’assumptes que ens afecten directament, i que tot i ser afers particulars, són un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.

Ara Les Llibertàries proposen una versió lliure de l’obra de Calderón de la Barca, una peça de creació, que ells mateixos conceptuen com a “filosoficocòmica“, que parla de la postveritat i de la responsabilitat de les persones davant les xarxes socials. Aquesta proposta està dirigida per Norbert Martínez i interpretada per Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón.

Dues actrius, Gemma Brió i Tàtels Pérez, estan assajant el clàssic de Calderón de la Barca amb el concurs del tècnic Enric Alarcón, són més de les deu del matí i la tercera actriu, la Mar Orfila (de nom artístic Mürfila) no s’ha presentat a l’assaig.

Intenten contactar amb ella però el seu mòbil està desconnectat i decideixen que potser se li podria enviar un Whatsapp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?

A partir d’aquest punt, la peça intercala escenes de “La vida es sueño”, on les actrius presents supleixen a l’absent mitjançant una perruca, amb el que anomenen el fenomen de la postveritat, escenes que amb clau d’humor qüestionen l’ús i l’abús de les xarxes socials, i la manipulació o demagògia que ens arriba a través d’elles i a la que nosaltres també contribuïm.

Continua llegint

– Teatre – LLIBERT (** 1/2) – Biblioteca de Catalunya – 13/04/2014

 Aprofitant que l’espai de la Biblioteca de Catalunya ara mateix ha quedat lliure, la Perla29, ofereix a espectacles que mereixen una segona oportunitat, el seu espai.  Ells actualment estan triomfant amb L’Orfe del clan dels Zhao, al teatre Romea.

Llibert

LLIBERT de Gemma Brió, és una d’aquestes obres que va tenir unes molt bones critiques, però que va tenir que plegar veles per altres compromisos de programació al Almeria Teatre. Nosaltres per problemes d’agenda ens varem quedar amb les ganes.  Com acostuma a passar sovint, no es bo posar el llisto molt alt a les expectatives que tens posades en una determinada producció… i això segurament es el que ens ha passat aquesta vegada.

Una mare, relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passa, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare, convoca per necessitat, dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat.

Llibert 3Un tema punyent, viscut en carn pròpia pels protagonistes (autora-actriu i director), i com tants d’altres moltes parelles; la pèrdua d’un fill al poc temps d’haver nascut l’hem viscut de molt aprop en la lluita durant quasi 3 mesos d’uns companys de feina, entre voler i realment poder fer “viure artificialment” un fill amb greus seqüeles físiques i psíquiques, que mai li permetrien una vida digne.

El fet d’arribar a decidir que el millor de tot es la mort d’un fill, a traves d’una eutanàsia activa, te que ser traumàtic i un malson per tota la vida; així i tot, però,  amb tota seguretat es el millor que es pot decidir per el be de tots els membres de la família, incloent el nen acabat de néixer.

Continua llegint