Arxiu d'etiquetes: TANTArantana Teatre

– Teatre (33) – CUL KOMBAT (🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – 27.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CUL COMBAT – 

Dimarts passat començava al Teatre Tantarantana el VII Cicle de Companyies en Xarxa amb l’objectiu d’apropar propostes de teatre independent d’arreu de l’estat. Seran nou les companyies que oferiran diferents formes d’entendre l’experimentació en les arts escèniques amb varietat de llenguatges i tècniques, del teatre físic al documental passant pel circ i la performance.

CUL KOMBAT és una proposta de la Companyia Patricia Pardo de València, amb la col·laboració d’Amnistia Internacional per a la campanya “El meu cos, els meus drets”.

cul-kombat-t-tantarantana-voltar-i-voltar-6

En paraules de la mateixa Patricia Pardo:

És un al·legat per l’eliminació dels gèneres, com a horitzó. Però, alhora, reivindiquem la categoria imposada, la de ser dona, perquè sabem de la invisibilitat, de la violència i del control exercit sota eixa etiqueta-dona.

Lluitem per l’eliminació de la sexificació, sí, però no oblidem que els nostres avis amb penis pegaven les nostres àvies amb cony.”

La companyia dirigida per l’escriptora teatral i clown Patricia Pardo, va néixer l’any 2007 i investiga la coexistència entre l’expressió circense tradicional i la contemporània. En els seus muntatges predominen el clown gestual, la música en directe i el monòleg delirant.

This slideshow requires JavaScript.

Cul Kombat està escrita per Guadalupe Sáez i Patricia Pardo i es tracta d’una obra circense-teatral que qüestiona la intromissió en els cossos, en la identitat i la imposició de les categories. Una obra on amb humor es qüestiona la manca de drets sobre el nostre propi cos, la nostra sexualitat i el nostre dret a tenir o no fills. Aparentment a tots els foros públics és dona una visió de persona- home o dona, lliure, però en realitat la tradició patriarcal de la nostra societat ens assigna un rol en funció del nostre sexe.

Continua llegint

– Teatre – (01) – CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 (🐌🐌🐌+ 🐚) – 27.08.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és “Teatre físic”, amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe, en la que els seus protagonistes ens expliquen la història de tres amics de la infància (dos nois i una noia) i la seva relació a través del pas del temps, des dels jocs infantils al carrer, fins a la seva adolescència on apareix de sobte el desig sexual i l’amor…. i evidentment la relació entre ells canvia totalment.

This slideshow requires JavaScript.

Es nota de seguida el segell de MAI ROJAS, el seu creador, malgrat que aquesta vegada no actua en solitari i està acompanyat per 2 performances més, Pedro Ortega i Niharika Mahandru, així com per dues persones més, una cantant i un músic que interpreten una sèrie de cançons en directe.

Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de “Teatre de Gest” a la Sala Fènix; varen poder veure llavors “El Viaje” i “La Leyenda del Fauno” i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai.

Ara potser aquest CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, no ens ha sorprès tant com llavors, però continua traspuant una manera de fer d’una enorme sensibilitat, que implica un treball mil·limètricament treballat, principalment del moviment i que arriba fins i tot al bon gust del disseny del seu vestuari.

Continua llegint

– Teatre (202) – EL PROFETA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 02/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La setmana passada vàrem tenir l’encert de poder assistir a l’estrena de “EL PROFETA” la nova proposta de la Companyia La Calòrica, que és sense cap mena de dubte, és la que més ens ha satisfet; potser ha influït que anàvem amb molta informació prèvia, ja que vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació i a més a més, uns dies abans havia pogut veure un assaig d’algunes escenes d’aquesta producció.

El Profeta - La Calorica 1

La Calòrica porta molts mesos treballant en aquesta proposta escènica i s’ha intentat documentar el més possible dels diferents temes que aborda aquesta vegada i ho fa seriosament, abandonant almenys de moment aquella pàtina de comèdia que havien tingut sempre els seus espectacles.

Malgrat que algunes crítiques d’altres Blogs amics, comenten que es tracta d’un tema de “creences religioses”, jo no estic gens d’acord amb aquesta visió i més aviat crec que el tema que intenten abordar és “la defensa d’allò en el que creus“, i per fer-ho no et queda més remei, que convertir-te en una mena de “PROFETA”, amb els teus seguidors i opositors.

Per parlar d’aquest tema, han treballat conjuntament tots els membres de la Companyia durant molt de temps, investigant en profunditat i històricament, els tres temes que han volgut abastar en la seva visió dels fets, i que han volgut concretar durant un període de 100 anys, des de la primera història el 1916 fins a la tercera situada en l’actualitat. Malgrat que la dramatúrgia s’ha anat modificant durant el procés de creació i també durant els assajos, la persona que ha posat el fill a l’agulla i que ha escrit les paraules definitives del text, ha estat en Israel Solà, que a la vegada ha dirigit la proposta.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL PROFETA de La Calòrica – Tantarantana – 30/05/2016

Aquest matí, he assistit a una nova roda de premsa; aquesta vegada de la propera representació teatral que tancarà temporada al Teatre Tantarantana i que forma part de “El Cicló”. Es tracta de EL PROFETA, la nova proposta de la Companyia La Calòrica, que ve a incrementar de ben segur els èxits obtinguts en propostes anteriors (Bluf, Sobre el fenomen de les feines de merda, La Nau dels Bojos, Eddito búlgaro).

El director del Tantarantana, Julio Álvarez, està més que il·lusionat en la presentació d’aquesta proposta, perquè afirma que La Calòrica, ha sabut donar-li tot el sentit al cicle de Teatre “El Cicló”; reconeix que les seves propostes teatrals són molt diferents les unes de les altres i estan sobretot molt treballades ….”cada espectacle és un món i això per una companyia és molt difícil d’aconseguir“… “els components de La Calòrica van més enllà de voler crear un estil propi“.

Roda de premsa EL PROFETA - Tantarantana Teatre - Voltar i Voltar - 1

Julio Alvarez – Julia Trujol – Albert Pascual – Israel Solà – Esther López – Aitor Galisteo-Rocher

Malgrat que en aquesta ocasió no s’han pogut involucrar al 100% tots els membres de la companyia, perquè alguns dels seus membres estan actualment treballant en altres produccions …(tot i això també han estat presents a la roda de premsa en un lloc discret), els cinc que presidien la taula han estat treballant de valent durant 6 mesos, 3 dels quals han estat darrerament gairebé clausurats en les instal·lacions del Tantarantana, durant moltes hores al dia.

Continua llegint

– Teatre – KOHLHAAS (🐌🐌🐌+ 🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 10/03/2016

KOHLHAAS, una discussió festiva sobre la idea de revolució

Aquesta és la primera de les propostes de El Cicló, Cicle de companyies independents de Barcelona que tindrà lloc del 2 de marc al 25 de setembre de 2016 a Baixos22.

La Companyia Ignifuga va estar formada l’any 2012 i aquesta és la seva quarta producció després de FAM OCULTA (que vam poder veure en aquest mateix teatre a l’octubre del 2014), “La norma de l’extinció” (aquesta no la vam poder veure quan la van programar al Maldà al setembre del 2014) i “A House Is Not A Home” que només ha estat representada a Fira Tàrrega 2015.

This slideshow requires JavaScript.

Kohlhaas és un comerciant de cavalls que davant d’una injustícia i després d’intentar, per tots els mitjans legals, la seva reparació, se sent indefens i decideix fer justícia pel seu compte, fet que el convertirà en un lladre i un assassí. Per dos cavalls negres i partint d’una anècdota aparentment intranscendent, Kohlhaas desencadenarà una revolució obsessiva contra el poder i la injustícia. Perd els papers i no dubta en sacrificar la seva vida i la de la seva família en pro de la justícia.

Continua llegint

– Teatre – WOYZECK CADUCAT (🐌🐌🐌 + 🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 30/09/2015

Tornem a veure una nova versió de Woyzeck, l’obra inacabada i mítica de l’autor alemany Georg Büchner, que va morir massa jove (26 anys), l’any 1836. Sense anar més lluny l’any 2014 vàrem veure dues versions: la primera per la companyia Iguana Teatre al mateix Tantarantana… i la segona d’una versió de Marc Rosich  amb la interpretació d’una bona part de la Cia. Parking Shakespeare a la Sala Beckett.

This slideshow requires JavaScript.

Roger Torns ha escrit aquesta versió, WOYZECK CADUCAT basada en el mateix text de Büchner i l’ha apropat molt més als nostres dies, esquematitzant molt l’argument i deixant l’essència del Woyzeck original. L’ha fet molt més atractiva visualment, fins i tot en algun moment divertida, malgrat que ha respectat en tot moment la duresa del que està explicant; per això s’ha recolzat en la manipulació de titelles a escala humana, de cançons creades per ell mateix i d’una posada en escena en la qual contrasten molt els dos personatges principals Woyzeck (Marc Ribera) i Maria (Paula Malia), amb la resta de personatges secundaris, tots ells interpretats per Arnau Comas i el mateix Roger Torns, vestits de blanc de cap a peus.

Woyzeck, aquí no és un soldat, sinó un treballador de neteja, que per tal de sobreviure a més de pencar des de que surt el sol fins que es posa, fa també de conillet d’índies oferint el seu cos a la ciència per què facin experiments amb ell (com menjar iogurts caducats) i tot per intentar tirar endavant una família, la Maria i el fill dels dos. Maria en veure que les entrades de diners són minses, també ofereix el seu cos a espatlles de Woyzeck, per intentar viure una mica millor.

Continua llegint

– Teatre – MDA-MEDEAS CON CAVA (🐌🐌🐌 ) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22

Dia de retrobaments i abraçades amb els nostres amics del Tantarantana, després de la llarga pausa estiuenca, i també nit d’estrena a la Sala Àtic 22 amb un text esplèndid de Kléber Luiz Bosque, MDA-MEDEAS CON CAVA, basat amb la mítica tragèdia grega d’Eurípides “Medea”.

Segons la mitologia, Jàson va aconseguir el velló d’or gràcies a l’ajuda de Medea, la qual va trair al seu pare Eetes, rei de Còlquida, per amor a Jàson. A canvi de la seva cooperació, Jàson va fugir amb ella i s’hi va casar posteriorment.
Quan Medea i Jàson arriben a Corint, Jàson es promet amb Glauce, filla del rei Creont. Medea ha de sortir del país immediatament per ordre de Creont, però li suplica al rei que la deixi estar-s’hi un dia més i ell li ho concedeix. Fingint gratitud, envia els seus fills amb regals per a Glauce, un vestit i una corona d’or. La princesa mor enverinada en posar-se els presents i també mor Creont, en abraçar el cos inert de la seva filla. Medea, per acabar de consumar la seva venjança, mata els seus fills. La tragèdia finalitza quan Medea, preparada per fugir a Atenes en un carro protegit pel Sol, li mostra els cadàvers dels nens a Jàson, que queda horroritzat per l’infanticidi.

Medeas con cava

Kléber, ha portat als nostres dies aquesta tragèdia, contemporitzant el seu argument; Pepa/Medea vella i derrotada està asseguda a una cadira de rodes i tancada a un asil, sense cap ésser estimat al seu costat i tan sols cuidada per una inquietant infermera. Al llarg de l’obra rememorarà aspectes molt concrets de la seva vida, quan de jove es va enamorar perdudament de Jàson i amb el seu ajut el va fer triomfar com a actor a una sèrie de televisió, malgrat la seva escassa preparació.

Un cop casats i amb fills, la parella es trenca perquè Jàson prefereix una dona més jove, i tria a la filla de Creont, un poderós empresari dedicat a la política, que li farà guanyar escalafons a la seva carrera com a actor. Pepa/Medea entra en una espiral d’odi en veure la seva exparella amb la seva nova amant, convertits en una parella mediàtica de moda, que la portarà a provocar el ja conegut final tràgic.

Continua llegint

– Teatre – CAMARGATE (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 12/03/2015

Ahir 12 de març, nova nit d’estrena al Tantarantana, dins de “El Cicló“, Cicle de Companyies Independents de Barcelona. En aquesta ocasió, sota una enorme expectació per tal de veure el resultat de CAMARGATE, una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3. Aquesta proposta de Teatre-documental ens la presenta la companyia resident Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya).

Fa menys de 3 mesos, vàrem veure RUZ-BÀRCENAS al Teatre lliure, una obra de teatre “valent”, que ens va agradar força i que té una similitud a la que ahir vàrem poder veure, ja que tractava en format documental, de l’actualitat de la corrupció del partit al poder a l’estat espanyol, el PP o Partit “Popular”…. i que ens mostrava llavors, la trista realitat d’un estat al qual molts ciutadans, entre els que m’incloc, ens fa vergonya pertànyer, sentiment que es va agreujant a mesura que van passant els dies i es van destapant més afers repugnants.

Fa poques setmanes que vaig tenir la sort de tenir accés a través de les xarxes socials al àudio de la conversa de la Camarga i vaig escoltar mitja conversa, fins que l’allau de noms que Victoria Álvarez vomita (no s’escau millor paraula que aquesta, pel que vaig poder escoltar) …. em va fer farragosa l’audició i vaig plegar.

És per això que us puc assegurar que l’equip de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca ha fet un treball intens i immens, en la presentació d’aquesta conversa, amb els diàlegs REALS de la mateixa. A ulls dels espectadors, podria semblar una broma, o un diàleg manipulat per fer riure al públic, però ben us asseguro que no es tracta pas cap comèdia i que no s’ha afegit RES més del que es va dir amb aquella trista trobada entre els dos voltors disfressats de persones respectables, una d’elles que s’autonomena constantment com a “Presidenta”. L’acció del que veiem té un caire gairebé esperpèntic i còmic, però la realitat és que ens mostra cruament com funciona la corrupció, la política en aquest pais i els seus passadissos.

Haig de reconèixer que en algú moment vaig riure de la situació i del que es deien, i és que no hi ha per menys quan els “voltors” entren a parlar del nombre de “polvos, sin sacarla” …o quan es mofen de companys de partit als que menyspreen com a “homes”. Però la riallada es congela ràpidament al rostre, quan t’adones que no és pas una eina teatral que s’utilitza per a què el públic pugui “respirar”, sinó que tot el diàleg és pura realitat; és llavors quan provoca un enorme rebuig i fàstic, especialment de les pressions i presses de la “Presidenta” per fer buidar el pap a la persona que té al davant.

Continua llegint

– Teatre – RZ en RV (🐌🐌)- Tantarantana Teatre – Sala Àtic22 – 26/02/2015

Es pot dir que d’ençà que vàrem descobrir les lectures dramatitzades a la Sala Àtic22 del Tantarantana, som assidus a aquest tipus de proposta; aquesta vegada a més, tenia el gran al·licient de què la dramatúrgia i la direcció era a càrrec del que ja considerem un bon amic, que acostuma a obrir-nos les portes d’accés al Àtic22 abans de pujar per les escales de ferro mig penjades a la paret exterior de l’edifici….. estem parlant de ABEL VERNET.

Malauradament molt aviat comprovarem que no és el nostre millor dia, perquè som molta gent esperant al carrer i la representació comença allà mateix; un grup massa gran perquè els dos actors que interpreten els seus papers a la mateixa vorera, ens facin arribar la seva veu amb claredat; tan sols uns quants s’assabenten del que ens intenten explicar, ja que el soroll del transit i la llunyania evita la bona audició.

Pugem definitivament a la Sala i els problemes d’audició continuen…. a vegades els actors criden, però en d’altres moments xiuxiuegen i no ens arriba la seva veu…. i això que estem a la fila 1.

RZ en RV es tracta d’una lectura dramatitzada a partir de l’obra de teatre “Roberto Zucco” de Bernard- Marie Koltès (1988), inspirada en fets reals, que relata la història d’un assassí en sèrie italià, Roberto Zucco, elevada a una dimensió mística i barrejada amb la història d’una noia a qui ell, la porta a la perdició. Aquesta obra va provocar en el seu dia, un enorme escàndol, perquè en ella es barregen fets reals i tràgics.

Continua llegint

– Teatre – TEENAGE DREAM – (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 05/02/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 1-imp

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 2-impProjecte NISU  pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Continua llegint