Arxiu d'etiquetes: Tamzin Townsend

– Teatre – PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS (🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2017.12.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 151)

PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS (temp. 17/18 – espectacle nº 151)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és la penúltima obra de teatre que hem vist aquest any 2017; teníem interès per veure-la, malgrat que algunes crítiques que hem llegit no l’han deixat gaire bé, i és que tot i saber que es tracta de teatre popular (mal anomenat “comercial”), ens va donar molt bones sensacions, quan vam acudir a la Roda de premsa de presentació fa més d’un mes.

Lolita Flores torna a l’escenari del Teatre Goya, on la vam poder veure a LA PLAZA DEL DIAMANTE  l’abril del 2015, donant vida a Claudia, una florista que amb més de cinquanta anys s’ha enamorat del seu amic, en Valentín, paper interpretat per l’actor d’origen argentí Luis Mottola.

PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS és una comèdia romàntica, blanca, escrita per Laurent Ruquier i dirigida per Tamzin Townsend. Un text que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida.

L’obra planteja també la sensació que tenen moltes dones de tornar-se invisibles pels homes en assolir una determinada edat. La lluita d’una dona, amb una vida a l’esquena, segura de si mateixa, que de cop i volta, se sent insegura en el terreny de l’amor. La por a estimar i no ser corresposta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Prefiero que seamos amigos”. Qui no ha sentit en algun moment de la seva vida aquesta terrible frase? Una sentència que condemna qualsevol expectativa cap a la persona estimada, que et destrueix la il·lusió de ser objecte de desig, de passió, de formar una parella, de ser la mitja taronja del teu amor. El ‘happy ending’ de la teva història s’esvaeix i el teu amant desitjat es converteix en amic…

Però per sort l’argument té diverses capes, més enllà de la comèdia romàntica i entra en camins inconfessables que no s’expliquen ni entre amics, i molt menys en una ressenya d’opinió teatral; girs argumentals interessants, que no es poden explicar, perquè seria fer espòiler i arruïnaríem algunes sorpreses que posseeix la proposta.

Continua llegint