STILL LIFE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Tornem al Teatre Lliure a veure la segona proposta de la companyia italiana RICCI/FORTE, amb la por al cos de tornar a patir novament el problema dels sobretítols. Abans d’entrar a la Sala Fabià Puigserver anem a prendre un tallat i em saluda el director de comunicació David Vericat…. hey Miquel !!!
L’Imma i jo prenem el cafè i sortim al hall, veig al David novament i dubto si comentar-li el problema d’ahir amb el sobretitulat; no és la primera vegada que ho faig pel mateix tema (l’altra vegada per escrit)… i l’únic que he aconseguit són disgustos i mals de cap. Al final burro de mi !!!, ho intento de nou… m’armo de valor i em planto davant d’ell.
Hola David !!!, et volia comentar que ahir el sobretitulat va tornar a fallar, teniu un problema seriós que hauríeu de resoldre com sigui … Ahir estàvem a la fila 10 centre i va ser gairebé impossible llegir el text per la falta de contrast de la pantalla. Entenc que un teatre petit sense pressupost li pugui arribar a passar, però al Teatre Lliure, sincerament, NO.
Per si encara tenia dubtes, no va servir absolutament de res…. Em torna a fer el mateix discurs de sempre, sobre la dificultat de sobretitular correctament el teatre i en aquesta ocasió creu que és a causa de la gran lluminositat de l’espai escènic que malmetia potser la intensitat dels sobretítols, però en cap cas admet que el meu problema sigui generalitzat…. ell, em diu a la fila 7 ho va veure perfectament. Ah!!!, doncs ja ho entenc, si tu ho vas veure bé, el problema no existeix !!!
El Teatre Lliure treballa amb gran professionalitat i això nosaltres ho hem reconegut sempre, però també cometen errors com tots els éssers humans. Potser el problema és que no volen admetre aquests errors i això explicitat precisament pel director de “Comunicació i Públics” comença a ser greu, perquè em fa pensar que aquesta persona no té el carisme ni la paciència suficient per escoltar als espectadors (per molt corcós que considerin que són) … i admetre que a vegades també el Teatre Lliure s’equivoca.
Els espectadors no tenim cap necessitat d’inventar-nos problemes, si aquests realment no existeixen… ni tan sols d’avisar quan els detectem, perquè són ells que haurien d’intentar que no es repetissin els mateixos problemes reiteradament; si avisem, ho fem pel bé del mateix Teatre Lliure.
___________________
Entrem a la Sala i en seure veig que al meu costat està l’Imma Colomer i ens saludem; és una actriu que admirem i que en alguna ocasió personalment ens ha convidat a assistir a algun dels seus espectacles. Comença la representació. Curiosament de seguida ens adonem que el problema dels sobretítols d’ahir ja no existeix i durant tota la representació podem llegir-los fàcilment. Serà que estem asseguts a la fila 7 ???
STILL LIFE també la trobem més rodona, perquè a banda de la gran plasticitat té un argument més seriós i colpidor i a més a més, segons la nostra opinió fa arribar el seu missatge als espectadors amb molta més claredat.