Arxiu d'etiquetes: Stefano Massini

– 214 – Teatre – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Montjuïc – 2019.03.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 158)

LEHMAN TRILOGY (temp. 18/19 – espectacle nº 158)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquests dies s’ha programat al Teatre Lliure la proposta de LEHMAN TRILOGY signada per Stefano Massini, adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mancheta. En entrar a la sala tenim molt present la versió dirigida per Roberto Romei que van poder veure a la Sala Villarroel dins del Festival Grec 2016.

Stefano Massini (Firenze, 1975) és director del Piccolo Teatre de Milà i es caracteritza per les seves obres de caràcter polític. Nosaltres podem recordar “Shenzhen significa infern” (Grec 2018-Tantarantana), “Crec en un sol Déu” (Lliure 2015) i “Dona no reeducable” (Lliure 2015).

Sergio Peris-Mencheta (Madrid, 1975) és actor i director de teatre, que ara ha transformat aquest text de Massini en una versió musical. Nosaltres el recordem dirigint “Un trozo invisible de este mundo” (Lliure 2013) i “Julio César” (Romea 2013). L’any 2011 va crear la productora Barco Pirata encaminada al que anomenen “teatre de revolució”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LEHMAN TRILOGY narra la història de tres generacions de la família Lehman. La caiguda en 2008 de la Banca d’inversió Lehman Brothers, quarta entitat financera als EEUU, va marcar l’explosió de l’anomenada bombolla immobiliària i l’inici d’una crisi financera d’abast mundial.

Peris-Mencheta transforma el text en una “balada para sexteto en tres actos” amb música original de Litus Ruiz, Xènia Reguant, Ferran González i Marta Solaz.

Una història del capitalisme modern a través de 150 anys, distribuïts en tres actes de 55 minuts de durada cada un. Música hebrea, espirituals negres, swing, jazz o rock són alguns dels estils musicals pels quals LEHMAN TRILOGY ens porta.

El primer acte abraça des de 1844, data en què els germans Lehman, Henry “el cap”, Emanuel “el braç” i Mayer “la patata” arriben al port de Nova York provinents d’una família jueva de Baviera, fins a la Guerra de Secessió (1861-1865). El segon acte va fins al crack del 1929 i el tercer fins al 2008, any de la caiguda de l’imperi.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – SHENZHEN SIGNIFICA INFERN (🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.07.22 (temp. 17/18 – espect. nº 362)

SHENZHEN SIGNIFICA INFERN (temp. 17/18 – espectac. nº 362)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, dins del Festival Grec vam veure al Teatre Tantarantana, SHENZHEN SIGNIFICA INFERN, un text de Stefano Massini que amb traducció de Carles Fernández Giua, dirigeix Roberto Romei.

Una proposta de la què ens van parlar en la roda de premsa del passat dia 3 de Juliol. Un text, un monòleg, que vol ser una denúncia al món del treball globalitzat en què tots estem controlats i manipulats. Una proposta en la què es pretén que els espectadors ens convertim en còmplices del dramaturg i ens hem de contestar a nosaltres mateixos a la pregunta … Què estàs disposat a fer per conservar la teva feina?

Stefano Massini

Stefano Massini és un dramaturg italià, director artístic del Piccolo Teatro de Milà, del que nosaltres hem vist alguns dels seus textos de caràcter polític, “Dona no reeducable” i  “Crec en un sol déu” totes dues al Lliure de Gràcia en 2015 i “Lehman Trilogy” a la Villarroel en 2016. Aquesta última va ser també dirigida per Roberto Romei que, ara, torna a fer tàndem amb l’autor.

Quatre  obrers  d’una  fàbrica  de  components  electròniques  han  de  passar  una  sèrie  de  proves  i  exàmens.  Ho  fan  per  guanyar  un  petit  premi  o  senzillament  per  no  perdre  el  seu  lloc  de  treball.  Per  una  hora  estaran  a  la  mercè  d’una  examinadora  sense  compassió  que  els  sotmetrà  a  tota  mena  de  prova  i  pressió  psicològica.

Massini va escriure aquest text contra l’explotació laboral l’any 2015, en sortir a la llum l’experiència dels treballadors d’una gran multinacional localitzada a la Xina, sotmesos a una pressió tan extrema que havia provocat suïcidis entre els treballadors.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

LEHMAN TRILOGY 1 - La Villarroel

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint

– Teatre – CRECENUNSOLDÉU (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/10/2015

Decepció aquesta vegada, perquè m’esperava molt més del que he pogut veure al Teatre Lliure de Gràcia; CREC EN UN SOL DÉU (Credoinunsol-odio) és un magnífic text de Stefano Massini, al que s’hauria d’haver extret molt més “suc” teatralment parlant; la direcció de Lluís Pasqual no la vaig saber veure per enlloc.

Credoinunsolodio

Una única actriu per a tres personatges, tres històries, tres maneres de veure el món. Cada vegada que la llum canvia de color lactriu canvia de personatge. Aquest text és un retrat de tres dones i un laberint. Eden Golan, una professora dhistòria hebraica. Mina Wilkinson, al servei de lexèrcit dels Estats Units. I finalment Shirin Akhras, una estudiant palestina de 20 anys. Cadascun daquests noms és una troca per desenredar, un embolic de motivacions, la punta de liceberg. Els tres monòlegs, paral·lels sexpliquen els uns en els altres, i descobrim abismes de diferència i espurnes de simetria. Perquè en el caos hi ha una simetria.

Pel que sembla Lluís Pasqual, en llegir aquest extraordinari text, va pensar immediatament en l’actriu Rosa Maria Sardà i gairebé d’immediat li va proposar portar-lo a escena; llavors, ell mateix va traduir el text per l’ocasió. No conec pas si la decisió de plasmar-ho com una lectura “dramatitzada” va ser idea de Lluís Pasqual o bé una premissa que va imposar el mateix autor; sigui per la raó que sigui, aquesta posada en escena no m’ha agradat gens. M’explico…

Veig força sovint Teatre en format de lectura dramatitzada (molt a la sala Àtic22)… i haig de dir que encara que no és la forma que m’agradi més de veure Teatre, el trobo interessant perquè és una forma en què abaratint les despeses dels assajos, els espectadors podem gaudir de textos que potser no veuríem representats en Teatres comercials, precisament per la “por” a una rendibilitat escassa. Aquesta producció, ni tampoc aquest Teatre, no crec pas que estiguin en aquest cas.

Continua llegint

– Teatre – DONA NO REEDUCABLE (🐌🐌🐌🐌🐌 ) – Teatre LLiure de Gràcia – 23/09/2015

La temporada del Teatre Lliure ha començat amb dues obres del mateix escriptor, Stefano Massini (Florència, 1975), representades a dies alterns al Lliure de Gràcia i ambdues dirigides per Lluís Pasqual. Ahir vàrem acudir a l’estrena de DONA NO REEDUCABLE magníficament interpretada per Miriam Iscla.

Stefano Massini

Stefano Massini

No ens imaginàvem pas en entrar a la sala que en sortiríem tan corpresos del que veuríem i escoltaríem a escena i l’angoixa en la que ens veuríem sotmesos per una de les interpretacions més extraordinàries que hem vist en els últims anys. Miriam Iscla es deixa la pell a l’escenari i li treu tot el suc a un text realment impactant i dur en el qual ens intenta explicar com s’ha portat l’aniquilació de tot un poble, el Txetxè, a mans de l’estat rus, que utilitza tots els mitjans al seu abast per destruir les esperances de llibertat d’una nació i destruir sistemàticament, amb les eines més perverses, les idees i les persones que no “combreguen” amb les directrius del dictatorial dirigent rus Vladímir Putin … les persones considerades NO REEDUCABLES pel règim.

Un any després de l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, que va ocórrer el 7 d’octubre del 2006 a Moscou, Stefano Massini va escriure aquest retrat sense concessions, una immersió teatral total en violacions i represàlies, suborns i xantatges, desesperació i coratge.

Continua llegint