Arxiu d'etiquetes: STABAT MATER

– 141 – Teatre – STABAT MATER (🐌🐌🐌🐌🐌) —– La Gleva teatre – (temp. 19/20 – espectacle 090) – 2020.02.02

STABAT MATER (temp. 19/20 – espectacle nº 090)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha estat un afortunat cap de setmana de “repesques”, ja que si dissabte vam poder veure La Suite TOC núm. 6  de les Impuxibles, aquest diumenge hem pogut veure STABAT MATER a La Gleva després del seu pas pels magatzems del TNC a l’abril i maig del 2019.

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons.

Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i    STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament.

Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

Una dona entra en una mena de traster ple d’andròmines, carregada de bosses. Aquesta dona necessita parlar i parlar per no haver de sentir el silenci que l’envolta. És una vella prostituta que es dedica a revendre roba, però no als moros, als moros no … havia quedat amb un antic amant, pare del seu fill, que li havia de comprar la roba, però ell no es presenta i ella truca a la seva dona … i parla i parla i ens explica que passa amb els moros i les seves polles amb anelles, que passa amb la dona de l’amant, que passaria si ella decidís fer uns quants dies de dieta i es convertís en una verge romànica …. i parla i parla ….

Continua llegint

– Concert – COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya – STABAT MATER (****) – Oratori Sant Felip Neri de Gràcia – 26/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

A conseqüència de la nostra crònica de l’òpera STREET SCENE al Liceu el passat 1 de març i com agraïment al nostre comentari per la bona actuació del COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya, es van posar en contacte amb nosaltres per tal d’informar-nos que el COR faria una pre-estrena benefica d’aquest concert, per tal de recollir “calerons” per les persones mes necessitades del barri. Evidentment ens ho vam apuntar a l’agenda d’immediat.

COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya 17-imp

Al arribar i abans d’entrar a l’església, la primera sorpresa de la nit, ja que em vaig trobar amb una companyia de la meva feina, la Carme Mata; resulta que la seva filla forma part en l’actualitat del Cor Vivaldi, na Judit Badia Mata, que desprès seria una de les dos protagonistes dels primers solos de la nit.

El cor esta format quasi amb la seva totalitat de noies, (varem veure tan sols 2 o 3 nens), algunes d’elles molt i molt petites, però segons ens va explicar el seu director al finalitzar el concert, es tracta d’anar introduint poc a poc petits, per tal d’anar renovant el Cor. Des de ben petits van assajant en petits cors per edats i els van introduint en el mon de la Musica… fins que als 9 o 10 anys es fa una selecció mol acurada per poder entrar a formar part del Cor Vivaldi. Els seus membres son “jubilats” amb gran honor, a l’edat de 18 anys amb una festa, on se li fa entrega d’un bastó com reconeixement de bon “jubilat”.

COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya 7-imp

Per començar i fora de programa, un altre agradable sorpresa, ens van interpretar el AVE VERUM CORPUS de Wolfgang Amadeus Mozart.

Ave verum corpus és un himne eucarístic curt que data del segle XIV que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creació s’atribueix al papa Innocenci VI; a l’edat mitjana es cantava en l’elevació de l’hòstia durant la consagració. El títol de l’himne vol dir “Salut, cos veritable”, i està basat en un poema d’un manuscrit de segle XIV de l’Abadia de Reichenau, al costat del llac Constança. El poema és una meditació sobre la creença catòlica de la presència real de Jesús en el sagrament de l’eucaristia.

Continua llegint