Festival DOCSBarcelona 2020 (3) – SOLO – RISING FOR THE TSUNAMI – ¿PUEDES OÍRME?
VOLTAR i VOLTAR –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:
- SOLO (🐌🐌🐌+🐚)
El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.
Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.
Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.
Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.
Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.
FITXA:
Títol: SOLO
Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino
Fotografia: Diego Mendizábal
País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà
Any: 2019 – Durada: 85 minuts
——————————————–
- RISING FROM THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌)
Dirigida per Hélène Robert i Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.
Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).
Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.
Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.
RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.
Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.
Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.
A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.
FITXA:
Títol: Rising from the Tsunami
Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin
País: França – Idioma: japonés
Any: 2019 – Durada: 68 minuts
——————————————–
- ¿PUEDES OIRME? (🐌🐌🐌🐌🐌)
Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955), i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.
Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.
Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.
Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.
Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.
Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.
FITXA:
Títol: ¿PUEDES OÍRME?
Direcció: Pedro Ballesteros –
País: Espanya – Idioma: castellà i català
Any: 2020 – Durada: 73 minuts
——————————————–
