Arxiu d'etiquetes: Sofía Asencio

– Teatre (174) – ANARCHY (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 04.02.2017

ANARCHY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta era una proposta que el Miquel ja havia tingut ocasió de veure a la seva estrena al Festival TNT de Terrassa i que hem volgut veure de nou, plegats. Un espectacle diferent que no té res a veure amb el teatre convencional i que va més enllà d’una performance. Un espectacle dels que deixa petjada pel que diu, pel seu plantejament i  per la seva impactant posada en escena.

ANARCHY s’acosta a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra.

anarchy-antic-teatre-voltar-i-voltar-1-1

Teníem ganes de tornar a veure la Semolina Tomic a escena, ella és la directora artística i fundadora de l’actual Antic Teatre on es presenten propostes innovadores d’Arts Escèniques, donant oportunitats a creadors que difícilment tenen lloc en els canals de distribució habituals.

ANARCHY  és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.

L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls.

Continua llegint

– Festival TNT – Terrassa Noves Tendències – segona jornada – 30.09.2016

VOLTAR i VOLTAR,  per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

FESTIVAL TNT -Terrassa Noves Tendències – Segona jornada – 

En aquesta segona jornada vaig assistir tot sol i únicament al matí, perquè a la tarda teníem entrades dels nostres abonaments al TNC, per veure la primera de les representacions de la temporada, L’aplec del remei.

Teatre Principal de Terrassa

Teatre Principal de Terrassa

  • – Teatre (37) – TNT – A PLACER (🐌🐌+🐚) – Sala Cúpula de Terrassa

Gaudir de tots els plaers és insensat; evitar-los, insensible.” – Plutarco

Aquesta és la primera frase que veiem projectada a escena, tot just comença aquesta performance teatralitzada, protagonitzada per David Franch i Arantza López, que actualment formen part de Labuena Compañía.

a-placer-tnt-2016-voltar-i-voltar-2

A Placer és fer el que ens vingui de gust, convertir-nos en Nick Cave per unes hores, dialogar arran de terra, desfer-nos a petons i transformar els records. A placer és fotre-li una hòstia a Donald Trump o una rèplica a temps.

Va ser un dels espectacles que vaig escollir, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, “FINGIR” on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – Y LOS HUESOS HABLARON (🐌🐌🐌+ 🐚) – Museu arqueologia – 07/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Y LOS HUESOS HABLARON

Ahir en un entorn inhabitual, vam poder assistir a aquesta proposta de Societat Doctor Alonso i Teatro de Babel-Dramafest. Una proposta que es va representar en el Museu d’Arqueologia.

En un primer moment escoltem a peu dret com ens parlen de l’Estat i del poder. I en aquest moment ja comencem a conèixer que vol dir “una experiència en la qual s’investiga la corpología de les paraules o, dit d’una altra manera, la capacitat que tenen els mots de generar un món ètic, un ordre polític i un ordre social concret“.

Parlen de pressa o lentament, van repetint paraules, van construint frases afegint paraules, van canviant el sentit de què diuen només amb l’entonació o el gest. Realment ja quedo fascinada en aquests minuts per la capacitat que tenen les paraules en funció de com són pronunciades.

Y LOS HUESOS HABLARON - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1 - 1

Ens acompanyem després al teatre habilitat al fons de la sala, amagat darrere uns panels i continuen amb les paraules, i ens parlen de la vergonya:

  • Cuando aparece la vergüenza ?
  • A los cinco o seis años, tal vez antes, cuando te das cuenta de que todo y tu ya no sois lo mismo.

Continua llegint