Arxiu d'etiquetes: SISMÒGRAF d’Olot 2017

– Dansa (250 a 255) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia – 22.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Comencem el dia amb la reunió habitual del grup “millor públic”, que hem avançat mitja hora la sessió perquè ahir se’ns va fer massa curt. En la reunió es va parlar força de la representació de Pere Faura en l’espectacle Sweet Precarity, focalitzant-ho amb els límits, els límits formals, els límits ètics o morals i els límits entre la realitat i la ficció; la veritat és que no tothom va coincidir amb la nostra visió dels fets, ja que va haver-hi defensors i detractors com nosaltres, d’aquella actitud.

També vam fer un exercici grupal, on per parelles vam enfrontar les nostres valoracions de l’espectacle de la Cia. Polaroiska, que gairebé tothom havíem vist.

Van tenir la sort de poder comptar amb el Lluc i la Clara de Brodas Bros; més tard també van venir Cecilia Colacrai i Anna Rubirola del col·lectiu Big Bouncers. Finalment vàrem poder xerrar també amb Claudia Solwat, ballarina i mà dreta de Pere Faura.

– Dansa (250) – DISPOSITIVO LABRANZA (🐌🐌🐌) – Colectivo Lamajara – Pla de Can Marcé

El colectivo Lamajara es va fundar el 2013 i està format per Daniel Rosado, ballarí format en el Conservatorio Nacional de Danza Reina Sofía de Granada, Reinaldo Ribeiro format com a ballarí de dansa contemporània entre Brasil i Argentina i Paloma Hurtado formada al Conservatori de dansa de Madrid i que es mou entre la dansa contemporània i la dansa-teatre. Ella és també la companyia Piel de Arena.

This slideshow requires JavaScript.

Dispositivo LABranza és una aposta per retornar a l’essència de les coses, la necessitat de tornar a la terra, que és la que ens sustenta. Una peça inspirada en els moviments del treball de camp, en la vitalitat de la seva gent i en les tasques que es duen a terme.

Una peça de dansa comunitària amb la participació de ciutadans d’Olot. El paisatge del camp es trasllada a la geografia del cos. La pagesia i la dansa s’agermanen, totes dues tenen la capacitat de modificar els terrenys i els cossos. Totes dues tenen en comú l’espai, el temps, el cos I l’esforç.

Cavar, llaurar, sembrar, fangar o recol·lectar són els moviments en els quals s’inspira la coreografia. Per preparar l’espectacle, els tres artistes van romandre quinze dies treballant en una granja ecològica.

Interessant proposta on es respira la il·lusió i l’esforç dels olotins que han participat.

– Dansa (251) – MONSTRUO (???) – de Laila Tafur – Núria Social

Laila Tafur va ser la guanyadora de la caravana de tràilers  del Festival Sismògraf 2016 i en el festival d’enguany presentava la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge.

Una peça que no podem valorar perquè el lloc on es presentava, Núria Social, no tenia les condicions necessàries per veure-la, únicament els asseguts a terra o els de la primera filera podien veure els seus moviments, que d’altra banda els realitzava majoritàriament a terra. Vam decidir marxar després de la primera part de l’espectacle.

– Dansa (252) – BARBECHO (🐌🐌🐌🐌)  – de Natxo Montero Danza – Sala Torín

Una altra vegada a la Sala el Torín per assistir al últim dels espectacles de l’Erupció Basca.

Natxo Montero es va iniciar com a ballarí de dansa tradicional basca i posteriorment es va formar en dansa contemporània i interpretació. Va crear la seva pròpia companyia en 2008. BARBECHO, l’espectacle que presenta a la fira, és una obra estrenada en 2014 i compta amb la col·laboració de Laia Cabrera, ballarina i actriu catalana establerta actualment al país basc.

This slideshow requires JavaScript.

El barbecho fa referència a la terra de conreu que es deixa sense sembrar un cert període de temps perquè reposi i es recuperi. D’aquesta idea sorgeix l’espectacle que reflexiona al voltant del procés de creació. Barbecho és el repòs, la necessitat del canvi, airejar-se per sortir renovat, enfortit i poder afrontar el que és quotidià.

Una primera part on observem als dos ballarins amb unes mascares de porc, que repeteixen els mateixos moviments en sonar una música que actua de disparador. Una vegada i una altra i una altra, incansablement, però al mateix temps arrossegant una sensació de cansament i avorriment … Estàs rallado ???

A la segona part una marxant d’art explica a un possible comprador l’obra d’un artista, en Natxo Montero. Realment còmica aquesta part teatral. I una tercera part on tornen les repeticions ja amb els ballarins despullats de mascares.

En paraules del creador L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.

Una proposta que també ens ha agradat molt, ja que ens vam petar de riure per l’humor surrealista que incorpora i sobretot per una molt treballada i excel·lent posada en escena, que resulta força espectacular.

– Dansa (253) – SWEET TYRANNY (🐌🐌🐌🐌)  – de Pere Faura – Teatre Principal

Vam entrar a la sala del Teatre sabent que no podríem acabar de veure l’obra perquè teníem una altra proposta a les 22 h. I ho vam decidir així perquè aquesta obra de Pere Faura ja l’havíem vist al Mercat de les Flors al gener passat, i ja vàrem parlar en aquest article. Així i tot vam poder veure una gran part de la proposta.

Sweet tyranny és una peça construïda a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. Aprofita aquestes coreografies per parlar de les relacions tiràniques que s’estableixen en el món de l’espectacle, en l’àmbit de la creació teatral, entre un coreògraf i els seus ballarins, entre un artista i el seu públic, o entre un director i els seus actors.

Un espectacle coral i reivindicatiu que planteja una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió.

L’hora i escaig que vam veure ens va agradar molt, inclús potser mes que el primer cop.

– Dansa (254) – LOWLAND (🐌🐌🐌🐌🐌)  – de Roser López Espinosa – Museu de la Garrotza

Per aquesta proposta no teníem entrada perquè va ser una decisió d’últim moment i vam anar a la porta del Museu de la Garrotxa a fer cua per poder entrar….. i vam poder. Per sort.

Roser López Espinosa és ballarina i coreògrafa que ha rebut el reconeixement internacional pel seu treball de creació i ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o Katie Duck entre d’altres.

This slideshow requires JavaScript.

Lowland és un espectacle que ens retorna a l’animalitat del cos i el moviment. “Volem aprendre a volar però per volar amb el cos ens cal enginy i imaginació per poder desplegar les ales“. Un imaginari del món de les aus i dels homes.

Una proposta que ens ha deixat hipnotitzats pels mil·limètrics moviments dels dos ballarins, la mateixa Roser López i en Guy Nader.

Una coreografia perfecta.

– Dansa (255) – MULÏER (🐌🐌🐌)  – Cia. Maduixa – Plaça Major

L’últim espectacle del dia és també a l’aire lliure, aquest cop a la Plaça Major on assistim a la representació de la cia Maduixa, companyia valenciana creada en 2004 per oferir representacions teatrals de sala i de carrer per a tots els públics.

MULÏER va rebre un premi a la millor estrena d’arts de carrer a Fira Tàrrega 2016. Un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Pretén retre un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat per mantenir viva la seva part més salvatge i per reivindicar el nostre dret a córrer, ballar i viure lliurement en la nostra societat.

Una coreografia mil·limètrica i una sincronització magnifica de les cinc ballarines han fet d’aquest un espectacle alegre i d’una gran poesia visual.

Un perfecte final d’un gran dia.

– Dansa (240 a 244) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 1er dia – 20.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 1er dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa un parell de mesos, al mes de febrer, uns dies abans de la roda de premsa d’aquest SISMÒGRAF d’Olot 2017, que es va celebrar a l’Institut del Teatre, nosaltres vam reservar un apartament a Olot, en previsió de què assistiríem al nombre més gran d’espectacles de dansa del Festival; després vindria l’enorme sorpresa de què seríem admesos com a “millor públic” d’aquesta edició.

Ser escollit com a “millor públic” representa un munt de coses, la primera és que pots accedir a tots els espectacles que et vinguin de gust de forma gratuïta, amb l’única condició que durant els 4 dies del festival, intentis veure el major nombre d’espectacles; però a mès d’això, els participants d’aquest grup privilegiat, estan en tot moment recolzats per professionals de la dansa, que en reunions matinals diàries t’aporten els seus coneixements.

Dijous 20 d’abril, a primera hora del matí arribem a Olot i després de deixar les maletes, tot seguit ens dirigim al Teatre Principal a recollir les acreditacions, entrades dels espectacles escollits i llibret amb tota la programació amb més de 50 espectacles d’aquesta novena edició.

– Dansa (240) – CONFERÈNCIA BALLADA. TENDÈNCIES D’ARA (🐌🐌🐌🐌) – Espai Núria Social

Al migdia ens dirigim a l’espai “Núria Social”, on veiem un espectacle que un cop vist considerem una classe magistral del que és i representa la dansa en el nostre país, especialment després de la innovació a escala mundial que va representar la ballarina i coreògrafa alemanya Pina Bausch.

This slideshow requires JavaScript.

L’espectacle té un sol protagonista, Toni Jodar; pertany al programa “Explica Dansa” que fa temps gira pel nostre país, intentant formar i crear nous públics en aquest món, donant claus de lectura per apropar els llenguatges de la dansa contemporània.

Ho fa sota el lema de “la dansa no és difícil, és desconeguda“.

Toni ens parla de la història recent i les tendències d’ara, tot fent memòria dels mestres que han marcat les seves experiències professionals. L’explicació passa pels referents de la dansa i dels moviments que han sacsejat els cossos al costat dels esdeveniments que han modificat el nostre món. Un espectacle que ens ha agradat molt, pels coneixements que aporta.

– Dansa (241) – SWEET PRECARITY(🐌🐌) de Pere Faura – Sala d’assaig del Teatre

Un espectacle que en teoria és de dansa, però que s’apropa molt més a una Performance, on Pere Faura pretén denunciar la precarietat laboral i econòmica dels treballadors de la dansa. Forma part de la trilogia “Sweet Suite”, de la que nosaltres ja vàrem poder veure SWEET TIRANNY el passat gener al Mercat de les Flors.

Segons en Pere, ” hi ha un moment en què la dansa deixa de ser art, per esdevenir mercat, un moment en què deixa de ser dansa per esdevenir capital, en què deixa de ser moviment per esdevenir transició“.

This slideshow requires JavaScript.

Tot comença amb un esquema que ha col·locat prèviament en una paret, amb el que intenta plasmar els problemes que actualment té el món de la dansa, que el troben encertat per les reflexions que pot aportar, malgrat que malauradament a meitat de l’espectacle, tot deriva en una revenja personal a una professional crítica d’arts escèniques, … directament contra Carmen del Val, crítica de El Pais, que a més a més estava present a la Sala.

El coreògraf i ballarí que nosaltres intentem seguir i que ens agrada força per la seva frescor i sinceritat en tot el que fa, va pujar a una escala, va parlar-nos amb la llum d’una espelma tot passejant-se per l’espai escènic on els espectadors restàvem en peus intentant seguir-lo…. va “dansar” utilitzant un anell de hula-hoop, sense aportar gairebé res de nou, sempre des del nostre punt de vista.

Malgrat que es tracta d’un espectacle que encara està en estat de creació i que sembla que en el segon passi que es va realitzar l’endemà havia canviat radicalment, el gir que va agafar a la segona part i que va prendre el protagonisme de forma exclusiva, ens va semblar barruer i poc intel·ligent per la seva part; tota una lliçó de la ira i frustració que li va provocar una crítica negativa, amb una reacció d’un absolut mal gust, que va traspassar tots els límits possibles.

La periodista va d’haver de sortir de la Sala gairebé expulsada per l’artista, que li va dedicar una “cançó” que va provocar una situació en la majoria dels espectadors, d’una absoluta incomoditat, que creiem era totalment innecessari en mig d’un espectacle de “dansa”. Un espectacle lamentable, que s’hauria d’haver resolt fent un cafetó entre tots dos i no fent malbé un espectacle.

Ha estat un verdader terratrèmol, en el mateix inici d’aquest SISMÒGRAF 2017.

This slideshow requires JavaScript.

– Dansa (242) – LUR AWAY (🐌🐌🐌) de Cia. Sra. Polaroiska – Sala Torín

Dins del festival, “l’Erupció” consisteix a posar el focus sobre aspectes concrets de la dansa: una idea, un moviment, una coreògrafa, un ballarí, un territori … Aquesta edició del 2017 ha decidit provocar una Erupció Basca (Euskal Erupzioa) i ho farà amb el treball de tres companyies. La Sra. Polaroiska és una d’elles.

Ens dirigim a la Sala el Torín, situada sota la plaça de braus d’Olot (la més antiga de Catalunya) i ens trobem una escenografia que ens recorda molt una sala de balls d’un hotel de la costa o un creuer. A l’escenari taules i les grades.

This slideshow requires JavaScript.

LUR AWAY és un congrés de supervivència sobre anomalies variades. Les tècniques de supervivència ens ajudaran a vèncer el medi, a contrarestar les agressions de l’entorn, i a controlar el més gran de tots els enemics, que està en l’interior de cadascú de nosaltres. Per poder-lo derrotar l’hem de conèixer, hem de saber com es comporta. Si no estem preparats, tindrem poques possibilitats de sobreviure.

Un treball, que amb el fil conductor de la supervivència va engrescant a un públic que d’entrada ens hem mostrat expectants per copsar el caire del muntatge. Vestit verd de nit de la cantant, una ballarina i una percussionista. Unànimement la percussió ha estat la part més potent de la proposta.

Com era de preveure, el públic ubicat a les taules ha participat activament en els exercicis de supervivència. Ens hem divertit moltíssim.

– Dansa (243) – LET SLEEPING DOGS LIE & OF NO FIXED ABODE (🐌🐌🐌🐌)     de Laura Aris & Jos Baker – Escenari del Teatre Principal d’Olot

Al Teatre Principal d’Olot esperem per entrar, a una banda els que tenim entrades, l’altra cua pels que no en tenen i esperen poder fer-ho. Dins cua per entrar al teatre, però a l’escenari on hi han col·locades unes grades.

This slideshow requires JavaScript.

Jon Baker és ballarí i imparteix cursos en l’àmbit internacional. Ha treballat com a actor, ballarí i col·laborador per companyies com Peeping Tom (nosaltres el vam veure en À louer) i DV8 Physical Theatre.

Laura Aris és intèrpret, coreògrafa i professora. Les seves obres sorgeixen de l’interès d’establir diàlegs entre la dansa contemporània i altres disciplines artístiques.

Aquí ens han oferit dos solos de dansa independents. Primer ell, després ella, només en dos moments puntuals i al final se’ns mostren junts a l’escenari. Dos peces que tracten de l’aïllament i la soledat. Dues veus úniques.

OF NO FIXED ABODE, és la peça d’ell, negre i blanc, un home que viatja sol pel món a la recerca d’una llar i l’única companyia d’una ràdio. Amb moments estèticament bellíssims i tocs de comicitat, ens ha agradat força encara que al nostre entendre li ha sobrat una mica de durada.

LET SLEEPING DOGS LIE, és la peça d’ella, vermell i negre, el retrat d’una dona que ens parla de l’amor, el dolor, la pèrdua, la família i les ganes de conèixer mon. També amb moments estèticament molt bells, en aquest cas creiem que ha pecat de massa elements accessoris (que anava cercant sota el terra de l’escenari) que en determinats moments ens desconcentra.

Final bellíssim.

This slideshow requires JavaScript.

– Dansa (244) – ANATOMIA PUBLICA (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Tomeo Vergés x Man Drake – Museo de la Garrotxa

Aquesta vegada la representació és al Pati de l’Hospici del Museu de la Garrotxa. A l’aire lliure. Fred. En entrar ens ofereixen mantes.

ANATOMIA PÚBLICA va d’un home, donat per mort en una guerra, que en tornar a casa es troba la seva dona casada amb un altre home. I decideixen conviure sota el mateix sostre. Basada en la vivència real de l’avi del director artístic, en Tomeo Vergés.

This slideshow requires JavaScript.

Però el que ens ha impactat d’aquesta peça no és la dramatúrgia, que és potent, ni la il·luminació, molt reeixida, ni l’escenografia, ni el vestuari, ni tan sols la música que és potser més potent que la dramatúrgia. Ens ha captivat i meravellat el moviment.

Els tres ballarins Sandrine Maisonneuve, Julien Lacroix i Sébastien Laurent, efectuen els seus moviments de manera sincopada, com si és tractes d’una moviola on de forma persistent veiem una vegada un altre la repetició de la jugada. Com autòmats on totes les seves parts dels cossos han estat trossejades i es mouen de forma reiterativa però independent. Moviments en bucle, espasmòdics, com de tartamudeig. Angoixant per nosaltres espectadors que hem de vèncer la temptació de cridar: Vinga, acaba, gira’t, entra ….

Senzillament brutal.