Arxiu d'etiquetes: Sir David McVicar

– Òpera al cinema – IL TROVATORE (🐌🐌🐌🐌) de Verdi – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria 03/10/2015

Aquest passat dissabte, inauguració de la nova temporada d’òpera 2015/16, que es retransmeten en directe des del Metropolitan de New York, a 70 països de tot el món. Nosaltres aquest any únicament ens hem abonat a mitja temporada, escollint 6 de les 12 òperes que es retransmetran…. deixant aixi la nostra agenda amb més espai pel Teatre.

Feia molt de temps que no revisàvem aquesta òpera de Giuseppe Verdi, malgrat que aquesta és potser una de les que més havia escoltat quan encara era adolescent i molt especialment els seus conegudíssims cors, que és el primer que em va impactar en el món de l’òpera.

IL TROVATORE (El trobador) és una òpera en quatre actes sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma l’any 1853.

Il Trovatore 2015 - MET2

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l’Humà.

Continua llegint

– Òpera al cinema – CAVALLERIA RUSTICANA ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) de Mascagni – PAGLIACCI (🐌🐌🐌🐌🐌) de Leoncavallo – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 25/04/2015

Acudim a l’última de les retransmissions en directe des del Metropolitan de Nova York, a la que estem abonats aquesta temporada als cinemes Icaria Yelmo. Avui Cavalleria rusticana - Pagliaccitoca programa doble; dues òperes que s’acostumen a programar juntes i que ens agraden especialment; l’última vegada que les vàrem poder veure va ser a l’abril del 2011 al Gran Teatre del Liceu i també com sempre, vaig escriure una crònica que podeu llegir en aquest enllaç.

CAVALLERIA RUSTICANA (Cavallerositat camperola) és una òpera verista en un acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti iGuido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, té com a protagonistes Turiddu, un noi que torna del servei militar i Santuzza, una jove amb qui té un idil·li, el qual és abrandat per part d’ella i de despit per part d’ell, perquè ell ha vist que s’han trencat els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s’ha casat amb un altre home.

La nova versió del MET, signada per Sir David McVicar, va ser realment tètrica i no tan sols per la seva foscor (cosa que ja és habitual d’aquest teatre), sinó perquè tot l’escenari era de color negre, escenografia i fins i tot el vestuari; la solució de fer girar constantment bona part de l’espai escènic no deixava de tenir el seu interès, incloent-hi el moviment del cor que el vaig trobar molt encertat. En aquesta òpera el cor té una gran importància i en aquesta ocasió es va lluir, recolzat per una excel·lent orquestració que el MET, com sempre, ens té ben acostumats, aquesta vegada dirigida pel mestre Fabio Luisi.

Pel que fa als solistes, em va agradar moltíssim la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek, per la seva veu però també per una molt creïble interpretació en el paper de Santuzza; en canvi el tenor argenti Marcelo Álvarez, únicament em va convèncer per la seva extraordinària veu, ja que la seva interpretació en aquesta òpera va deixar molt a desitjar….. un pèssim actor; curiosament Marcelo Álvarez que també és protagonista a la segona òpera, interpretant el paper de Canio, i aquí va estar molt convincent.

________________________

PAGLIACCI és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor. La seva estrena va ser al Teatro dal Verme de Milà al 1892, i en el Gran Teatre del Liceu al 1895.

Continua llegint