Per MIQUEL GASCÓN …
“Me l’imaginava mes gran”…. Em vaig recordar d’aquesta frase que deien repetidament en cada un dels 13 capítols de la sèrie “Oh Europa” de Dagoll Dagom que emetia per TV3 l’any 1993, ja fa 20 anys !!!.
“Me la imaginava mes gran”…. l’orquestra BERLINER PHILHARMONIKER… i de fet aquest aspecte em va decebre una mica al començament. L’orquestra és una de les que mes musics te d’Europa i part del estranger…. ara en serio, dels mes de 120 musics que te l’orquestra, en el concert del Palau no arribaven a la cinquantena. De fet una de les intrigues que tots teníem es com podrien col·locar tots els musics de l’orquestra en un escenari tan reduït com te el Palau.
La resposta era evident al veure la distribució de les cadires abans de que apareguessin a escena… havíem pagat una entrada molt mes cara del habitual per escoltar en directe una mica mes d’un terç dels musics que la composen.
Nosaltres varem estar abonats fa un parell de temporades a tots els concerts de la Berliner Philarmoniker, a la visió en directe i en streaming, còmodament des de casa. L’Orquestra considerada la millor del mon, la veiem sovint asseguts al nostre sofà amb una qualitat de so extraordinària, coneixíem la major part dels seus musics i eren tan familiars o mes que els components de l’OBC. Explico això, per tal de fer entendre la il·lusió que havíem posat en aquest concert…. de per fi veure’ls en directe.
A la nostre estada a Berlín ho varem intentar, però el màxim que varem poder fer es una visita guiada per la meravellosa sala de concerts on habitualment interpreten els seus concerts. Arquitectònicament l’edifici és una joia i la distribució del públic rodejant l’orquestra en multitud de nivells es si mes no…. impactant. I sembla ser amb resultats d’audició, magnífics.
Be, però tornem al Palau de la Musica a casa nostre…