Arxiu d'etiquetes: Sílvia Sonet

– 098 – Teatre Musical – ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL – Onyric Teatre Condal (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2018.12.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 077)

ÀNTEROS (temp. 18/19 – espec. nº 077)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre.

La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos.

Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc.

Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan.

Han estat 12 temes que ens han parlat del desamor i les ruptures amoroses i que han estat interpretades per 8 veus diferents: la mateixa Núria Llausí, Roc Bernadí (a qui vam veure a “La Jaula de las Locas” i “El despertar de la primavera”), Bittor Fernàndez (a qui diumenge mateix vam veure interpretant el paper de Tommy a “Carrie”), Pol Forment, Eloi Gómez (a qui hem vist a “Molt soroll per res” i “El despertar … “ o “Elsinor”), Carme Milán (a qui recordem de “Cabaret 13”), Claudia Nogués i Sílvia Sonet.

Quatre músics, Dani Katena a la bateria, Pol Barbé al baix, Oriol Padrós a les guitarres i Dani Campos a la direcció musical i als teclats.

Continua llegint

– Teatre – ASSAJAR ÉS DE COVARDS (🐌) – Àtic22 – 11/04/2016

Avui em toca publicar una d’aquelles entrades del Blog que no en vénen gens de gust escriure-les, perquè l’experiència que ara intentaré descriure, més aviat la vàrem patir més que una altra cosa; em sap greu, perquè es tracta d’una de les sales de Teatre que més ens ha aportat al llarg dels últims anys… Àtic22, o el que és el mateix, el Teatre Tantarantana.

AssajarCovardsASSAJAR ÉS DE COVARDS, és una molt bona idea, atrevida i fins i tot gamberra i que pretén ser molt divertida, si mes no, pensada especialment i sobretot perquè la gent jove passi una bona estona i potser així pugui entrar en aquest món del Teatre per una porta diferent, que l’ajudi posteriorment a anar-hi amb mes assiduïtat a les Sales de Teatre. Es tracta d’una vetllada on es barreja una mica de tot, música en directe, beguda gratuïta, petites lectures dramatitzades i participació voluntària del públic en una posterior posada en escena. Se celebra normalment cada segon dilluns de mes.

El problema al meu entendre és que l’organització, per molt voluntariosa que sigui, al nostre entendre està francament mal portada i els inconvenients que s’han de patir, superen amb escreix les aportacions que la vetllada pot aportar a un públic d’una certa edat, com és el nostre cas.

Continua llegint