Arxiu d'etiquetes: Sílvia Pérez Cruz

– Festival GREC 2018 – Música Dansa – GRITO PELAO-ROCIO MOLINA (🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.18 (temp. 17/18 – espect.  nº 357 i RdP 112)

GRITO PELAO-ROCIO MOLINA (temp. 17/18 – espectacle nº 357)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts d’aquesta mateixa setmana va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquest espectacle del Festival Grec, GRITO PELAO, de la companyia Rocío Molina amb Sílvia Pérez Cruz. Una roda de premsa accidentada que va començar amb retard perquè elles tornaven d’Avinyó i sembla que l’avió no va arribar quan tocava; malauradament la Sílvia es va trobar indisposada, i va excusar la seva presencia.

Com fem habitualment, us deixem l’àudio de la roda de premsa.

Aquest espectacle va ser estrenat al Festival d’Avinyó el passat dia 6 de juliol.

____________________

GRITO PELAO és una reflexió sobre la maternitat amb tres dones a escena i una quarta en camí. Carlos Marquerie ha fet una dramatúrgia orientada a destacar el profund desig de ser mare de la bailaora, Rocío Molina. Ella ha decidit tenir un fill, sola, perquè en aquest moment de la seva vida no té parella i ha decidit fer-ho amb inseminació artificial.

Ho desitjava des de fa molt de temps, ens parla de fins a cinc anys i creia que aquest desig incomplert feia que fins i tot artísticament aquest fet li impedia desenvolupar-se com ella desitjava. Ho ha aconseguit i per sort ara ja està embarassada de 18 setmanes; a partir d’aquest desig ha construït una coreografia, que sembla escrita des de les entranyes, malgrat que aquesta proposta la va començar a treballar molt abans del seu embaràs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des del començament ja sabem que no hem vingut a veure un espectacle com el que ens té acostumats la Rocío Molina, bailaora, a la que hem vist treballar a “Caída del cielo” o “Impulso” al Mercat de les Flors, ja que en aquesta proposta transforma el seu cos i la seva manera de ballar buscant, des de la quietud, una saviesa lligada al seu desig de ser mare, una recerca que uneix la vida i l’art, el ball i la pròpia identitat.

En aquesta proposta l’acompanya Silvia Pérez Cruz, amb una tria de cançons entre les quals dues especialment compostes per a l’espectacle amb lletres lorquianes. Amb elles dues comparteix escena Lola Cruz, la mare de Rocío.

Continua llegint

– Teatre – TERRA BAIXA (***) – Teatre Borras – 14/11/2014

Aquest passat divendres vàrem acudir al Teatre Borràs, una mica amb la mosca darrera l’orella, ja que NO és un teatre al qual nosaltres acostumem a anar-hi, a causa de la seva programació que no lliga massa amb els nostres gustos teatrals; de fet, repassant el que hem vist i publicat aquests darrers quatre anys al Blog, veiem que tan sols un cop l’any 2011, vàrem assistir a veure Madame Melville; això és ben poca cosa si pensem que hem publicat al voltant de 500 cròniques de Teatre.

IMG_9359.PNGPerò crèiem que la cita amb Lluís Homar, era del tot inexcusable, ja que el considerem un dels grans actors de casa nostre i mai ens ha decebut en cada una de la multitud d’interpretacions que hem vist d’ell. Aquesta TERRA BAIXA, tampoc és una excepció i abans de seguir la crònica hem de dir que tornem a caure rendits davant la seva gran professionalitat com a actor.

Aquesta proposta de representar en solitari a escena, els quatre papers principals de TERRA BAIXA d’Àngel Guimerà, sembla que era un somni mai complert de Lluís Homar, i per tant cal felicitar-lo per haver aconseguit aquest repte que considerem no és gens fàcil, i ens traiem el barret davant d’aquesta classe d’interpretació.

Un cop dit això, també hem de dir que una representació Teatral no hauria de basar-se únicament amb l’exhibició d’una bona interpretació per molt valuosa que aquesta sigui, i crec que en aquest cas, gairebé tota la resta no ha estat a l’altura del que almenys nosaltres esperàvem.

Creiem que en un monòleg, els espectadors haurien de veure la representació molt mes propera i no pas en un espai tan gran com la Sala del Teatre Borràs, que a mes a més té una boca d’escenari molt alta, que agreuja aquesta llunyania del’actor vers als espectadors. Evidentment és un tema de costos i es recullen molts més “calerons” a mesura que l’aforament en cada funció és més gran, però als teatraires que anem a veure un tipus d’espectacle així, necessiten veure les expressions de la cara de l’únic actor, si pot ser a un parell de pams de la seva butaca; hauria estat perfecte poder veure aquest “Tour de forçe”, almenys en una disposició del públic a 3 bandes, de poques fileres i sobretot a la mateixa alçada.

IMG_9358.JPG

Continua llegint

– Teatre – INFORME PER A UNA ACADÈMIA (***1/2) – Espai Lliure – 09/05/2014

Tornem al Teatre Lliure … i tornem a reivindicar de nou… i aviso…. no ens cansarem…. de reclamar el nom d’ANNA LIZARAN per una de les sales del Teatre Lliure, a poder ser a la Sala on ella va treballar durant una bona part de la seva vida…. el Lliure de Gràcia.

Aquest cop assistim a una de les primeres representacions al “espai lliure” de un text de Kafka.. a partir del qual  s’ha creat aquesta producció, ”Informe per una acadèmia”.

Els escrits de Kafka van causar poc interès fins després de la seva mort. Durant la seva vida, va publicar només uns quants contes i mai no va acabar cap de les novel·les, llevat de “La Metamorfosi”, considerada una novel·la curta.  El text en el que s’han basat per crear aquest “informe…” es gairebé una narració a la inversa de “La Metamorfosi”, ja que es tracta d’un simi que perd la seva llibertat quan es apressat per l’home  i l’única sortida factible que troba es convertir-se en home.

ivan_benet

Ivan Benet

Aquest simi és conscient de la seva manca absoluta de llibertat i es veu obligat a triar la millor sortida possible,…. es per això per tant, que es va convertint en home. Una sortida gens fàcil, que sense l’ajuda de l’alcohol hagués estat impossible…. es convertirà en “intel.ligent” precisament perquè es veu obligat a escollir.

Continua llegint

– Concert – SILVIA PEREZ CRUZ – “11 DE NOVEMBRE” (****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 11/11/2013

Me’n recordo  com si fos ara mateix,…. la Sílvia Perez Cruz, fa un parell d’anys i a traves del Facebook em va comunicar els seu proper concert al Liceu….. em va dir la data i li vaig comentar que era impossible perquè jo aquell dia tenia entrades comprades per veure una òpera en el mateix lloc.

Silvia Peres Cruz - LLIUREElla m’ho va assegurar; …. el que jo no sabia llavors es que la direcció del Liceu havia decidit retallar varios espectacles de la temporada 2011/2012 i encara no ho havia fet públic. A mi m’agrada molt la Sílvia Perez Cruz, però aquesta noticia em va provocar un cabreig brutal contra la direcció del Liceu…. i es que ja havia llogat la Sala d’amagatotis sense anul·lar prèviament els concerts que estaven previstos i amb entrades pagades des de feia mesos.

Evidentment va tenir raó la Sílvia i el concert es va celebrar al Abril del 2012 en el Liceu; va estar tot un èxit i es van exhaurir totes les localitats.

Com a senyal de protesta, llavors no varem assistir al concert de la Sílvia al Liceu, on va presentar el seu nou disc “11 de Novembre”.  La data del 11 de novembre va ser la data de naixement del seu pare. Desprès vaig saber que el 10 de novembre del 2010 va morir el seu pare ( Càstor Pérez, intèrpret i investigador d’havaneres ) …. aquella data maleïda per la Sílvia ve ser tot un revulsiu i al dia  següent, el 11 de Novembre,  va composar una cançó amb aquest títol…. a partir de llavors la Sílvia es va encoratjar i va començar a composar amb molta mes energia; la meitat de les cançons d’aquest disc estan inspirades per la mort del seu pare.

Aquest disc ” 11 de novembre” ha estat tot un èxit i  ahir la Sílvia va recollir a l’escenari del Teatre LLiure el disc d’or (20.000 copies venudes), i això avui en dia es una “rara avis”. Ella mateixa es coproductora, al costat de Raül Fernández (Refree) i junts l’autora i el instrumentista varen treballar força en el arranjament de totes les cançons, que és un batibull de diferents estils…. jazz , folk , havaneres o fado… inclús alguna que te aires de “heavy metal”. Les lletres (en català , el castellà , gallec i portuguès) son d’ella mateixa i també de Feliu Formosa , Maria Cabrera i Maria – Mercè Marçal.

Continua llegint

– Cinema – BLANCANEU (****) – portal d’internet Filmin – 17/02/2013

Per IMMA BARBA

Ahir diumenge, calentets a casa i desprès d’un dinar en bona companyia vam decidir veure la pel·lícula que al vespre s’emportaria 10 Goyas i que ja havia recollit quatre Gaudis’s a mes d’altres premis, pel·lícula que teníem pendent de visionar. Vam accedir a la xarxa de Filmin i desprès del corresponent pagament de 2,95 euros vam veure BLANCANEU de Pablo Berger.

Blancaneu

Blancaneu és una original versió del popular conte dels Germans Grimm, ambientada als anys 20 al sud d’Espanya, protagonitzada per actors i actrius de la talla de Maribel Verdú, Angela Molina, Macarena Garcia i Josep Maria Pou. La banda sonora ha estat composta per Alfonso de Vilallonga i Chicuelo, i Sílvia Pérez Cruz hi interpreta dos temes originals de Chicuelo i una saeta escrita per ella mateixa.

Aquesta pel.licula va ser estrenada el dia 26 de setembre del 2012 al Liceu de Barcelona amb música en directe.

La pel·lícula ens va enganxar casi des.del primer moment per la seva fotografia i la seva música. Un encert total situar la història a l’Espanya “folklòrica” dels anys 20 i un altre encert, per nosaltres, és la troupe de nans que es dediquen a torejar en plan còmic i que es fan càrrec de Blancaneu, filla d’un torero famós que queda invàlid i vidu el dia del seu naixement, i que cau en mans d’una infermera molt i molt dolenta que assoleix de seguida i a la perfecció el paper de madrastra del conte.

Blancaneus 1

Una ambientació perfecta, amb un vestuari impecable i una música que respon perfectament a cada una de las imatges del film.

Continua llegint