Arxiu d'etiquetes: Sílvia Blavia

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ADAM & EVA, El Musical – Teatre del Raval (🐌🐌+🐚) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

ADAM & EVA, El Musical – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Cinquena proposta presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval. En aquest cas ,ADAM & EVA, El Musical de Ben Hales dirigit per Silvia Sanfeliu en la direcció escènica i Adrià Bravo en la musical.

Aquest musical de petit format es va estrenar el 2013 a l‘Edimburg  Festival Fringe per la companyia anglesa Splendid Production i sota la direcció de Matt Wilde.

A casa nostra, i un cop feta la seva adaptació, va ser estrenada a la Nau Ivanow un cap de setmana del mes de març. Ara hem tingut l’oportunitat de veure-la.

L’espectacle té com a punt de partida just el matí després de mossegar una poma, quan Adam i Eva es desperten en una part del Jardí de l’Edèn que no reconeixen. I es fan algunes preguntes: On són? Què va passar la nit abans?

L’Arcàngel Oliver es presenta com el seu “agent de transició” i els explica els motius pels quals han estat expulsats del Paradís. Adam culpabilitza a l’Eva del que ha passat i fuig en un intent desesperat de tornar al Jardí de l’Edèn. Eva resta sola i emprèn l’entretinguda tasca de posar nom a tot el que l’envolta. Mentre, Adam, conscient que no podrà tornar mai al paradís perdut, ha d’aprendre a caçar per sobreviure.

Lucífer es descobreix com a la serp que va enganyar a l’Eva i acaba pactant amb l’arcàngel per aconseguir, entre tots dos, que Adam i Eva descobreixen el sexe i siguin els iniciadors de la humanitat. Final feliç.

Ens ha semblat un text simpàtic però molt fluixet i és potser el que menys ens ha agradat d’aquesta proposta escènica. Un inici potent que ens ha fet pensar que gaudiríem força, ha anat seguit d’una història amb una línia argumental a mig camí entre el món adult i l’infantil, amb un seguit de situacions i gags tan evidents, que molt poques vegades ens han fet somriure.

Continua llegint