Aquest passat diumenge vàrem tornar a la nostra cita habitual dels matins dels diumenges amb l’OBC… i aquesta vegada si es va animar l’Imma a acompanyar-me, tot i que fent us del seu “descapotable”.

L’ocasió s’ho mereixia, perquè era una composició que difícilment es pot escoltar a casa nostre i nosaltres no l’havíem escoltat mai; a més a més tenia l’al·licient que comptava amb la participació d’un cor masculí d’una setantena de membres que havia vingut expressament des de Finlàndia.

Per als finlandesos, Sibelius no és només el més gran dels seus compositors, és també un símbol de la lluita del seu país per la llibertat. Finlàndia i Kullervo van ser dos puntals fonamentals d’aquesta llibertat.

El programa va ser el següent:

1 –  JAN SIBELIUS (Hämeenlinna, Finlàndia, 1865 – Järvenpää, Finlàndia, 1957)

Finlàndia, op. 26

Si Kullervo va consagrar Sibelius, Finlàndia va acabar de fer del compositor un símbol nacional. La va escriure el 1899 com a culminació d’una sèrie de sis quadres històrics escenificats en benefici de la llibertat de premsa, en un moment en què la repressió russa contra el nacionalisme finlandès tornava a ser intensa. L’èxit va ser aclaparador, tant que, des de la seva estrena, la partitura va ser considerada una mena d’himne oficiós finlandès. El 1900, el compositor la va revisar i li va posar el títol definitiu, Finlàndia. El seu caràcter exultant i la qualitat emotiva del tema cantable fan que, encara avui, sigui una de les obres més populars del mestre.

Continua llegint →