Sergi Pompermayer |

SACRIFICI –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i dimarts dia 18 després de Paraules Encadenades, a l’Off de La Villarroel, hem pogut veure SACRIFICI, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, a petició dels joves actors de la companyia El Eje.

Havíem llegit prèviament algunes crítiques que no deixaven gaire bé aquesta proposta i malgrat això vam decidir veure-la per tenir la nostra opinió; curiosament (com acostuma a passar força sovint) va ser una agradabilíssima sorpresa i ens va agradar força, especialment les interpretacions il·lusionants dels actors.

Pompermayer ha destacat l’amor com a eix vertebrador de l’obra, un tema que, assegura, “sempre m’ha interessat per a les meves obres” i que en aquest cas li permet plantejar “per què l’amor ens pot portar a fer mal a les persones que volem“.

On són els límits entre l’amistat i l’amor?

Quines renúncies cal fer per seguir una vocació?

Un jove artista, Nil (interpretació brutal de Eric Balbàs) es qüestiona si ha de tenir una vida convencional subsistint econòmicament amb la seva feina a un supermercat o deixar-ho tot per dedicar-se de ple a la pintura, la seva veritable vocació.

Ell viu amb la Lara (Maria Hernández) que es conforma a treballar per viure més o menys còmodament sense gaires més plantejaments. Estan tranquils, tenen un projecte de vida en comú i han decidit tenir un fill.

L’aparició d’un amic d’en Nil, de tota la vida, en Marc (Marc Ribera), sense problemes econòmics, i una cambrera, Mia (Mar Pawlowsky) que vol triomfar en el món de la música, trasbalsaran totalment l’estabilitat del Nil i l’obligaran a enfrontar-se amb el seu futur.

Continua llegint →

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona.

Un excel·lent text de Sergi Pompermayer, molt ben treballat i actual, que tracta sobre el problemes derivats de la actual crisi econòmica, sobre les preferents i també sobre els desnonaments per les hipoteques que les famílies hores d’ara no poden pagar; tracta especialment de l’abús de poder per part de les classes dirigents, que ensorren en la misèria i la desesperació a un numero cada vegada mes gran, de membres de les classes socials mes desfavorides o amb menys recursos per auto defensar-se d’aquesta política macro liberal de la dreta al estat espanyol.

Personatges, que veiem retratats a escena i que de ben segur molts de nosaltres reconeixerem clarament en politics concrets, que s’aprofiten d’aquesta situació i que amb les seves decisions macro-econòmiques i evidentment salvaguardant els seus propis interessos econòmics, “juguen” amb el seu poble, tractant-les, no com a persones, sinó com simples peces d’una maquinaria que esta únicament al seu servei.

Però, ailàs !!! les persones son de carn i ossos i tenen sentiments, necessitats i dignitat…. i finalment esclaten e intenten sortir del atzucac com poden, encara que sigui prenent decisions no massa ètiques.

Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru,… potser per fer la representació mes accessible al públic, potser mes “comercial”, afegeix un punt excessiu d’humor, sota el meu punt de vista, que espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. El personatge de Clown que es veu forçat a interpretar l’actor Sergio Matamala, està massa caricaturitzat per tal d’arrancar els riures d’una forma massa forçada, ridiculitzant el personatge en excés i traient credibilitat a tota la representació. Així i tot, vull aclarir que crec que el millor de la producció es el text i la direcció de Sergi Pompermayer….. el felicito.

Continua llegint →