Arxiu d'etiquetes: Sergi Mateu

– Teatre – LENI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.13 (temp. 17/18 – esp. nº 134)

LENI (temp. 17/18 – espectacle nº 134)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LENI és una proposta d’Exquis Teatre que forma part del cicle Cicatrius, que en paraules del seu director Pavel Bsonek tenia un objectiu molt clar:  Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Aquesta peça és la quarta del cicle després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“.

LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment?

Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació informativa?

LENI ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals. D’una banda Johnny Carson, una acuradíssima interpretació de Sergi Mateu, un presentador de la cadena de televisió nord-americana NBC, en el seu moment de més èxit. Entra al “plató de televisió” trencant directament la quarta paret interpel·lant al públic amb els seus acudits. Ens dóna instruccions de com ha de ser el nostre comportament com a públic i ens recorda que estem gravant un programa que abans de ser emes serà convenientment “tractat”.

Continua llegint

– Roda de premsa LENI – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.11.14 (temp. 17/18 – RdP 034)

Roda de premsa LENI  –  (temp. 17/18 – RdP nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimarts vaig voler assistir a una roda de premsa que en feia especial il·lusió, ja que és una proposta escènica que pertany a un cicle de quatre espectacles, de la que nosaltres ja hem pogut veure “La nit de Helver“, “La conferència de Wannse” i “Protesta“. En un saló de l’hotel Internacional, amb vistes a les Rambles, ens presenten ara la darrera d’aquestes amb el nom de “LENI“.

Un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák, que intenta fer reflexionar sobre la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Planteja a l’espectador qüestions com: és possible ser responsable d’una època a través de la nostra creació? L’art canvia el món? On és la frontera entre la creació artística i la cooperació activa en la construcció d’un sistema? Els mitjans de comunicació incideixen en la percepció de la realitat?

Cicatrius, és un projecte escènic que neix amb la voluntat de mantenir intacte la memòria històrica dels terribles fets provocats per l’holocaust nazi.

Davant nostre, a la mateixa taula, el director d’aquesta proposta Pavel Bsonek i al seu costat els quatre actors que interpreten els personatges, començant pels principals protagonistes Montse Guallar (Leni Rifenstahl), Sergi Mateu (Johnny Carson) i amb papers més secundaris però també importants Minnie Marx (una espectadora del debat) i Carles Goñi (la parella de Leni, 30 o 40 anys més jove que ella).

La proposta ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals, l’any 1974; Johnny Carson un famós presentador de la cadena de televisió NBC en el seu millor moment (tenia 30 milions d’espectadors) i Leni Rifenstahl la directora de cinema preferida de Hitler) que vol presentar en públic el seu llibre de fotos “Last of the Nuba” una tribu africana sense contacte amb l’home blanc.

Continua llegint

– Teatre (163) – SEMPRE TEU, ÒSCAR (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 25.01.2017

SEMPRE TEU, ÒSCAR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Els monòlegs són sempre un repte, si t’agraden, és genial, però si el tema o la interpretació no t’atrapen pot ser un malson. En aquesta ocasió ha estat genial. Dimecres de pluja i fred fem cap a La Seca per veure aquesta proposta d’en Sergi Mateu dedicada a Oscar Wilde.

El muntatge, la selecció dels textos, la traducció i la interpretació són obra d’en Sergi Mateu que ha volgut retre un homenatge a aquest escriptor irlandès apropant-se a la que va ser l’última etapa de la seva vida, poc coneguda per nosaltres.

Óscar Wilde és probablement el literat irlandès més important de tots els temps, i va patir, a finals del segle XIX, judicis i empresonament derivats de la seva condició homosexual. Era un home admirat, casat i amb dos fills, un escriptor elogiat i un autor dramàtic de gran èxit quan va decidir denunciar al pare del seu amant (d’acord amb ell, o instigat per ell) per assajament, però en aquella estricta societat victoriana, els fets se li van girar en contra i va acabar sent ell el jutjat i condemnat a dos anys de treballs forçats a la presó de Reading.

sempre-teu-oscar

Sergi Mateu ha recuperat un llarg monòleg, estrenat per ell fa vint anys, que ens mostra el pensament i la vida d’aquest peculiar personatge en el període compres entre els seus últims anys de glòria, la caiguda en desgràcia amb l’empresonament i l’estigmatització a què va estar sotmès, fins a la seva mort a París.

Continua llegint