Sebastià Bennasar |

LA REINA DE DIAMANTS, Bennasar, Llort, Macip, Moreno

Per Imma Barba –

Haig de reconèixer d’entrada, que sempre m’han fet una certa por els llibres escrits a més de dues mans, i en aquest cas m’he enfrontat a un llibre escrit a vuit mans.

Quatre escriptors, quatre personatges, quatre parts.

Cada autor ha escrit una de les parts, i cada part fa referencia a un dels personatges de la història.

Lluís Llort és l’autor de la primera part “El robatori”, escrit en tercera persona i que ens parla del robatori d’uns diamants, un robatori que no sortirà com estava planejat. Te lloc en el xalet d’un mafiós rus i aquest fet tindrà conseqüències.

Sebastià Bennasar escriu la segona part, “Enyorar el senyor lobo”, en aquest cas en segona persona, des del punt de vista del gàngster rus fent front a una situació inesperada.

Marc Moreno és l’autor de la tercera part “L’amo del barco”, en aquest cas escrit en primera persona, donant veu a l’empresari català que vol guanyar diners fàcilment i busca aliats que li facin el joc. Amb ell descobrirem quins fets han desencadenat el robatori.

I finalment Salvador Macip clou la novel·la amb la quarta part “La reina de diamants”. Ell torna a la veu narrativa en tercera persona, ens mostra el punt de vista de les dones i ens porta a la resolució de la història. Descobrim que res era el que semblava I que les persones aparentment més febles són també capaces de les maquinacions més perverses.

Continua llegint →

EL PAÍS DELS CREPUSCLES d’en Sebastià Bennasar –

Per Imma Barba –

Aquest és el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i la veritat és que ja en tenia ganes. Amb aquest llibre viatgem a la Vall de Boí on sense preàmbuls ens trobem davant d’un assassinat terrible.

El comissari Jaume Fuster està accidentalment a Pont de Suert, arribat de Barcelona, impartint un curs de formació sobre tècniques de recerca criminal, i serà ell, qui en primera persona, ens anirà conduint per la novel·la.

Ha començat a arribar el fred a la Vall de Boí. I amb les primeres nevades també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster, un home que no té por de res, haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops. Una novel·la que ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d’intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana.

Amb una gran riquesa lingüística, barreja de mallorquí i català de la Vall, i un gran dinamisme, l’autor també aprofita per parlar d’altres temes que afecten casa nostra i la Vall de Boí en concret, com pot ser el retorn dels joves als pobles on l’envelliment de la població és palpable, la reintroducció d’espècies animals com el llop, la defensa de la natura o la necessitat de recuperar els usos ramaders i agrícoles tradicionals.

Però també aprofita per parlar de temes més generals com la prostitució, el contraban, la gastronomia casolana i el procés independentista. La capacitat de l’autor per parlar de tots aquests temes i no desviar-se de la trama principal és realment envejable, i mes en un llibre de 200 pàgines.

Acompanyem als mossos en les seves investigacions i descobrim amb ells els crims que tenen com a teló de fons la talla medieval del Davallament d’Erill la Vall, a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Erill la Vall … sembla que algú ha decidit complir una vella profecia medieval.

Continua llegint →