Arxiu d'etiquetes: Sandra Pujol

– Fira Tàrrega – Teatre – POOL (NO WATER) (🐌+🐚) – Pol. Municipal – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 007)

POOL (NO WATER) (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una proposta que ens parla de l’amistat i els interessos que de vegades forgen les relacions d’amistat. Parla de les enveges i dels desitjos de posseir el que els altres tenen, de voler sempre el que no tens. Parla de l’èxit social i del significat de l’art en la vida dels creadors.

Una adaptació del text de Mark Ravenhill que l’han adaptat l’Elena Martín, l’Anna Serrano i en Marc Salicrú  i dirigit. Una posada en escena que vol ser agosarada i trencadora, que fa ús ampli de les noves tecnologies i tendències en les arts escèniques …. vídeo, superposició d’imatges, música, fum…. molt de fum, veu en off, provocació, complicitat, … però malauradament ens ha resultat feixuc, amb un inici prometedor que s’ha anat esvaint a mesura que avançava l’espectacle.

La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua. 

Continua llegint

– Teatre (199) – WASTED (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 02.03.2017

WASTED

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

El 12 de setembre del 2015, l’Imma i jo vàrem poder veure aquesta proposta escènica dins del Festival de Teatre de Tàrrega i malauradament més que gaudir-la, la vàrem patir per una sèrie de circumstàncies, segurament aliena a la direcció i la companyia Íntims Produccions, que no tenien pas a veure amb el text o les interpretacions dels actors.

En aquella crònica acabàvem dient: Ens agradaria tornar a veure la representació amb unes millors condicions, sense d’haver d’apartar constantment els peus per deixar passar als actors, no haver de girar-me constantment 180 graus per veure les actuacions i sobretot no tenir un focus directament dirigit a la cara.

Doncs bé, per sort ahir, almenys jo (l’Imma estava a la feina), vaig poder treure’m aquella petita espina clavada des de llavors, en assistir a una representació matinal d’aquesta proposta escènica a la Sala Beckett, juntament amb un grup nombrós d’estudiants d’Instituts.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.

Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d’ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-2

L’Edu, la Carlota i en Dani han quedat a l’arbre d’en Toni. Avui fa deu anys que va morir. Deu anys sense el seu millor amic. Deu anys sense la quarta peça del trencaclosques que els unia. I entre birres, tabac i porros sorgeixen els records: com era en Toni? Què volia ser? Què volia fer? Ja gairebé ni se’n recorden. El temps esborra moltes coses.

I ells? Què volien fer ells quan tenien quinze anys? Què volien ser? Odien la merda en què s’han convertit, el puto curro, el puto pis, el puto cotxe-gos-piscina. I arribar a casa esgotat i sense putes ganes de fer res. Veure’s poc amb els col·legues. Poquíssim. I enyorar molt tot allò que eren abans. Moltíssim.

Aquesta vegada m’ha agradat molt la posada en escena i les interpretacions… i encara més veient la reacció dels estudiants que em rodejaven, perquè es notava clarament que el missatge els arribava directament, perquè els actors parlaven el seu mateix llenguatge.

Continua llegint

– Teatre (104) – DELIKATESSEN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 26.11.2016

DELIKATESSEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’escenari de la Sala Muntaner sembla la sala d’un restaurant minimalista, el color blanc domina tot, fins i tot el piano o la guitarra que, en un racó, esperen els músics. Tres dones, elegants i amb sabates de taló porten els estris per acabar de parar la taula, coberts i tovallons. Ens serviran un menú degustació de poesia, teatre i música.

Segons va comentar Joan Ollè, el creador i director de l’espectacle, a la roda de premsa, fa tres anys, el 2013, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta li va proposar inaugurar el festival amb un espectacle de gastronomia. Els germans Roca eren oficialment els millors restauradors del món, i just 20 anys abans, quan va néixer Temporada Alta, al Talleret de Salt s’havia representat un espectacle sobre el menjar i el beure anomenat “Degustació”.

Aquest espectacle del 2013, una lectura dramatitzada, es va representar una sola vegada, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona amb la concurrència del més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana.

“Passen tres anys i ja som a Lleida. El meu bon amic Eduard Muntada em proposa dirigir un petit espectacle amb la seva companyia La Remoreu, jo li parlo de la meva sopa de lletres gironina, ell diu que endavant i ens posem a treballar.

Delikatessen no és un plat de segona taula; allò que a Girona va ser una lectura dramatitzada, aquí és tot un espectacle teatral, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Boccelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i en Ferran.”

La Companyia La Remoreu, està formada per Ferran Aixalà, Eduard Muntada, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell; a causa de que Eduard Muntada també actuarà en la representació de “Les noces de Fígaro” al Teatre Lliure, en algunes de les sessions d’aquest Delikatessen, serà substituït per Dafnis Balduz. Nosaltres hem tingut la possibilitat de veure en Dafnis Balduz a qui admirem per la seva feina.

Continua llegint