Avui ens toca conèixer Telegraf Hill, North Beach i Russian Hill.
El primer que fem és anar amb el tramvia al Pier 39 per tal de veure els lleons marins que ocupen unes plataformes del davant.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Hi ha molts i ens entretenim observant com s’agrupen en unes determinades plataformes en tant que altres plataformes i roques veïnes estan buides i com els mascles es barallen per tenir el seu lloc tirant al aigua al contrincant. Mentre les femelles i els petits prenent el sol sense immutar-se.
Agafem el bus que ens porta dalt de tot de Telegraf Hill per pujar a la Coit Tower des de on tenim unes vistes extraordinàries de San Francisco i que s’ha convertit en un dels referents de la ciutat. Un ascensor ens porta dalt i la llàstima és que els vidres de les finestres no estan gaire nets i les fotos, per força, no surten nítides. Aquesta torre va ser finançada per Lillie Coit en homenatge al cos de bombers de la ciutat.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Dins la torre, a la planta baixa, uns murals pintats l’any 1934 que representen la vida de California de l’època. Segons la guia i com a dada curiosa per un dolar l’hora, 25 pintors i 19 ajudants van decorar els murs de la torre. Les pintures són tan semblants entre elles que semblen fetes pel mateix artista, i van generar controvèrsia per alguns símbols comunistes que finalment van ser eliminats.
Avui ens llevem d’hora i desprès d’esmorzar (en aquest hotel ho tenim inclòs) però curiosament no hi ha cafeteria i hem d’anar a l’habitació 507 i allà cadascú agafa el que vol i s’ho emporta a la seva habitació, sortim en direcció als anomenats districtes de Mision i Castro.
Castro es el barri homosexual de la ciutat i fem una volta seguint la ruta marcada en la guia. El col·lectiu gai ha restaurat les cases victorianes i las ha acolorit amb colors molt vius donant al barri un ambient festiu. Banderes amb l’arc de Sant Marti onegen de totes i cada una de las faroles de Market Street i de Castro Street. Per cert, les palmeres que estan al llarg de Castro Street van ser portades de las Canàries a la dècada dels 90.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Anem a visitar Mision Dolores de l’any 1791 i un dels edificis més antics de la ciutat. Visitem la capella, la basílica i el cementiri presidit per una estàtua de Fray Junipero Serra el fundador de les missions als EEUU.
Avui ens llevem una mica més tard del que és habitual per nosaltres i després d’esmorzar decidim començar pel barri de Chinatown que segons la guia “és una ciutat dins d’un altre ciutat” i és la part més densament poblada de San Francisco. S’accedeix al barri per una porta de color verd al encreuament de Grant Avenue i Bush Street i de seguida comencen les taulades amb forma de pagodes i les botigues plenes de productes xinesos per al nostre gust “horrorosos”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Com succeïx amb tots els barris xinesos de totes les grans ciutats que hem conegut, es converteixen en una mena de guetos on només viuen persones xineses i només venen productes xinesos. Fem el recorregut que ens indica la guia i pugem dalt de l’edifici de correus on hi ha un temple budista. “La guardiana del temple” és una dona molt antipàtica que no li agrada rebre turistes… no ens deixa fer cap foto ni tampoc sortir a la terrassa. Marxem.
Ens llevem d’hora i arribem a San Francisco al cap de dues hores; decidim fer l’anomenada “49-Mile Scenic Drive“, ruta amb cotxe, per dins de la ciutat de San Francisco, que fa un recorregut turístic per tota la ciutat i pots fer-te una idea força clara del mes important de la ciutat; ens ocuparà tot el mati i part de la tarda…. unes 6 hores quasi sense baixar del cotxe, si no es per fer alguna foto. El circuit esta senyalitzat amb una gavina i al logotip de la “49-Mile Scenic Drive”.
La ruta, va ser dissenyada a l’any 1938, per tal de mostrar als turistes les principals atraccions i paisatges de la ciutat, en ocasió de la “Exposició Internacional de Golden Gate” celebrada l’any 1939. La ruta s’ha modificat diverses vegades des de llavors. Avui en dia la ruta constitueix un circuit circular en sentit antihorari, i la seva longitud és de prop de 46 milles (74 km). A causa de la enorme llargada, el seu recorregut laberíntic, la manca de senyalització acurada (falta de manteniment de les senyals indicatives) i la dificultat de conduir per una ciutat bulliciosa, ara mateix es poc popular entre els turistes i ciudatans per igual. Una llàstima, perquè paga molt la pena fer-la. Nosaltres recomanem que quant viatgeu a San Francisco, comenceu fent aquesta ruta.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La valentia i la destresa de l’Imma, per orientar-se en una ciutat totalment desconeguda, va aconseguir que poguéssim fer tota la ruta sencera i amb molt poques incidències d’orientació; la feina mes difícil estava en mans d’ella com a copilot, ja que m’anava dirigint amb un planell a la ma.
Estats Units, per mi, mai ha estat una prioritat de viatge, suposo perquè tenen una cultura força semblant a la nostra i encara que té contrastos amb la cultura Europea mediterrània, no son tan accentuats com en altres cultures no occidentals….. aquests son els viatges que estem acostumats a fer.
En canvi, l’Imma sempre ha somiat en conèixer una mica a fons USA. Un primer pas, ho varem fer al desembre del 2004 quant em va convéncer per anar a NEW YORK, lloc que a mi no m’atreia gens ni mica. El resultat va ser, que vaig tornar enamorat d’aquesta ciutat, i hores d’ara tinc la seguretat que és un dels llocs que molt possiblement tornarem.
Aquest any marxem l’Imma i jo per segon cop a Estats Units. Anem els dos sols a fer una ruta en cotxe llogat (de fet seran 4 cotxes diferents per les diferents etapes) … viatge de mes de 5.000 kilòmetres per les carreteres de l’Oest Americà, visitant 10 Parcs Nacionals.
Dins de pocs dies, dons volem a LOS ANGELES, ciutat que els que la coneixen diuen que en si mateix no te grans atractius, perquè no te pas un centre històric massa definit, però té atractius com Hollywood i el passeig de la fama, els barris on viuen les estrelles de cinema, les platges del pacific i els estudis cinematogràfics (ja tenim reserva per Universal Studios).
Desprès començarem la ruta per la costa del pacific en direcció nord, visitant San Luis Obispo, Monterrey fins arribar a SAN FRANCISCO on estarem uns quants dies.
Camí de LAS VEGAS, visitarem els Parcs Nacionals de YOSEMITE i DEATH VALLEY.
Parc Nacional YOSEMITE
Parc Nacional DEAD VALLEY
A partir de les hores LAS VEGAS serà el nostre punt de partida per dues rutes:
La primera ruta serà amb avió per visitar durant uns dies i en 4×4 el parc nacional de YELLOWSTONE.
Parc Nacional YELLOWSTONE
La segona ruta i també en 4×4, visitarem 7 Parcs Nacionals mes (en total 10):
– ZION – BRYCE CANYON – ARCHES – CANYONLANDS – MONUMENT VALLEY – ANTELOPE CANYON …
… per finalitzar el ja mitic GRAND CANYON
Parc Nacional ZION
Parc Nacional BRYCE CANYON
Parc Nacional ARCHES
Parc Nacional CANYONLANDS
Parc Nacional MONUMENT VALLEY
ANTELOPE CANYON
Parc Nacional GRAND CANYON
No crec que des d’allà tinguem gaire temps per mantenir el Blog “viu” i per tant la nostre intenció es fer vacances també de les nostres cròniques. A la tornada ja tindrem temps d’explicar el nostre “VOLTAR i VOLTAR” per aquelles terres tan conegudes per tothom a traves del cinema.
Us desitgem a tots unes BONES VACANCES.
Agafeu forces pel proper 11 de setembre per aconseguir fer la cadena humana per tota la nostra geografia i fer pales internacionalment que volem executar en pau i llibertat el nostre DRET A DECIDIR si volem o no ser un ESTAT PROPI dins de la Unió Europea, sense menysprear en absolut l’ESTAT del que hem format part fins ara.
Una forta abraçada a tots el Voltaires i fins la tornada !!!
IMMA & MIQUEL
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
