Arxiu d'etiquetes: Salvador Miralles

– 072 – Teatre – MADAME MARIE (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella – (temp. 19/20 – espectacle 044) – 2019.12.06

MADAME MARIE (temp. 19/20 – espectacle nº 044)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres vam anar a La Vilella per veure MADAME MARIE, una producció de La Fornal d’Espectacles, que acaba avui diumenge les seves representacions.

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, “Marie”, àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes.

El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937.

This slideshow requires JavaScript.

El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien comprar armes ….

La causa real? La revenja d’un militar que no havia satisfet els seus desitjos sexuals amb una de les noies del prostíbul, i a la que Madame Marie va defensar.

Imputada per un delicte inventat “d’auxili a la rebel·lió”, va ser sotmesa a un consell de Guerra i finalment alliberada després de romandre set mesos a la presó.

Continua llegint →

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

Deixa un comentari

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint →

– Mostra d’Igualada – Teatre – BOMBER(S) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Escorxador – 2018.04.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 253)

Deixa un comentari

BOMBER(S) (temp. 17/18 – espec. nº 253)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Segona proposta d’aquest dissabte i quarta de les que hem vist a la mostra d’Igualada; “Mostra”molt deslluïda a causa de la pluja que no ha deixat de caure. Aquesta vegada ens dirigim a un espai nou per nosaltres, l’anomenat l’Escorxador (Sala Gran).

Un text, basat en un fet real, de Jean-Benoït Patricot traduït i dirigit per Jordi Vilà que ens parla d’una noia mentalment limitada que s’enamora d’un bomber. Ella es va construir una història d’amor. Ell es va divertir amb ella, fins al punt d’oferir-la als altres companys.

BOMBER(S) va ser estrenada al Festival d’Avinyó el 2016 i la versió francesa va ser representada a Barcelona el febrer del 2017 dins del Primer Festival de Teatre en Francès, iniciativa de la companyia Mise en Lumière de París. També es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Atrium de la versió traduïda per Jordi Vilà.

Aquesta versió catalana de Bomber(s) la presenta la companyia franco-catalana Mise en Lumière/Barna-Bé, i els dos actors que la interpreten son mallorquins, Mariantònia Salas i Salvador Miralles.

L’abús, el consentiment, el desig, el desdeny, l’amor… són moltes les temàtiques que aquesta obra de Jean-Benoît Patricot explora i analitza. D’aquestes paraules crues, d’aquesta situació sòrdida en la qual s’envileixen homes respectats, destaca el meravellós personatge de La Noia, amb una puresa i sinceritat absolutes i amb la cara lluminosa i tràgica de les grans enamorades.

Una proposta que et colpeja, et posa davant dels ulls la història d’una dona considerada pel seu company com un pur objecte sexual que pot compartir. Ell l’ha enganyat per aconseguir d’ella tot el que vol, li diu que l’estima i ella s’ho creu.

Continua llegint →

– Teatre – MARIA ROSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 22/01/2016

Deixa un comentari

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint →