Arxiu d'etiquetes: SÂLMON Fest

– Teatre (112) – SÂLMON Fest. – AFASIANS (🐌🐌🐌🐌) The Last conference – Mercat de les Flors – Sala MAC – 03.12.2016

AFASIANS The Last conference –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Havíem vist algun espectacle de “Los Corderos” i no havíem pogut connectar gaire que diguem; recordem un d’ells molt especialment, “El cel dels tristos” que vàrem poder veure en el Festival NEO de l’any 2012… i llavors no vàrem entendre res, ni vàrem poder connectar amb l’espectacle en cap moment.

Ara anem a veure aquest AFASIANS, que es va presentar al Grec d’aquest any, amb moooooltes expectatives, malgrat que encara teníem els nostres dubtes, però ens vam animar i esperem amb ganes la data de la seva representació dins del SALMON Fest., a causa de la gran acceptació i bones crítiques que havia rebut al Grec. Per aquesta producció Los Corderos, han unit les seves forces amb ZA !, per la qual cosa s’han multiplicat per dos…. 2 x 2 = 4. No sabem pas si és a causa d’aquesta multiplicació, però hem de dir que ha estat una agradabilíssima sorpresa, perquè hem gaudit de valent des d’abans de començar la representació.

…. I és que tot just entrem a la sala, amb presses per tal d’asseure’ns a la fila 1, un actor ens aborda i ens ofereix si volem prendre alguna cosa… voleu cervesa o vi ?… Jo demano cervesa i l’Imma vi….. blanc o negre ?, blanc respon l’Imma, malgrat que ella ja s’ensuma de què tot és una conya marinera…. jo no sóc dona i per tant m’ho empasso.

Dos dels 4 actors estan ja a l’escenari, cantant cançons conegudes per tothom, malgrat que una cosa no quadra gaire, ja que les cançons tenen la lletra canviada i totes parlen de gats.

…. i comença el show en forma de conferència qüantica !!!

Continua llegint →

– Dansa (111) – SÂLMON Fest. – UnDosTresUnDos d’Albert Quesada – (🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 02.12.2016

Deixa un comentari

UnDosTresUnDos d’Albert Quesada –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una proposta gestada a “El Graner”, el centre de creació i aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment de Barcelona. Una trobada de dos ballarins a partir del flamenc amb una mirada contemporània.

UnDosTresUnDos, és una peça dirigida per Albert Quesada, que també l’interpreta i en signa la seva coreografia, juntament amb Zoltán Vakuya.

Dos ballarins es pregunten què és el flamenc, com funciona aquesta llengua no escrita que es basa alhora en la música i la dansa? I s’ho demanen a través dels seus cossos i les seves veus. El duo UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, disseccionant –lo i examinant cada aspecte de la seva màgia singular. Una desconstrucció del flamenc que parteix de la tradició per cercar un llenguatge propi i original.

Un espectacle breu però intensíssim, ja que durant els 45 minuts de la seva durada, només desapareixen d’escena durant 2 minuts escassos; durant la seva execució no paren de girar un cos sobre l’altre, o en solitari, de forma frenètica que arriba al seu gairebé esgotament físic. Un espectacle de dansa que vol ser una desconstrucció del flamenc, malgrat que no s’assembla gaire al que estem acostumats a veure en aquest gènere, malgrat que els seus moviments del cos, segueixen les músiques de Sabicas, Miguel Poveda, Manolo Caracol i Camarón de la Isla.

Continua llegint →

– Instal·lació dramatitzada (110) – SÂLMON Fest. – HABLAR CON LAS PLANTAS PARA LLEGAR A UN PAISAJE (🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 02.12.2016

Deixa un comentari

HABLAR CON LAS PLANTAS PARA LLEGAR A UN PAISAJE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una proposta escènica, que no teníem previst veure i que per nosaltres va ser tota una sorpresa, en part “premiats”, per arribar massa d’hora a l’espectacle de dansa d’Albert Quesada.

HABLAR CON LAS PLANTAS PARA LLEGAR A UN PAISAJE, és una instal·lació en la que l’espectador s’enfronta tot sol, a través d’un passeig per un bosc virtual, amb l’ajuda d’uns auriculars que et faciliten a l’entrada.

Dos personatges parlen sobre la seva relació amb la naturalesa. Històries, records, deliris, dades científiques, falòrnies, definicions del paisatge i el que significa per al nostre cos i per als nostres estómacs. Que no ens mengem el paisatge ?

Una invitació a submergir-se en un paisatge convertit en ficció. Més que no pas una història, les veus narren una cadena de pensament aparentment inconnexes que agafen sentit a mesura que transcorre l’obra.

L’Imma primer, després jo, cada un al seu temps i per separat, ens endinsem en un espai que simula un bosc i escoltem els sorolls del bosc, els que malauradament estem massa desacostumats, perquè malgrat que sabem que existeixen, mai o gairebé mai, ens atrevim a passejar tots sols a través de la solitud d’un bosc ple de vida, …. potser per manca de temps, o per “por” al desconegut i a trobar-nois massa sols…. però el més segur, per la incapacitat de viure sense les preses i la immediatesa a què la societat en què vivim, ens té mal acostumats.

This slideshow requires JavaScript.

Ens asseiem, notem la pau d’aquest espai, després ens traslladarem a un altre lloc, on podrem trasplantar unes petites plantes, semblants a les que sovintejen casa nostra i que les veiem més com una decoració, que no pas com un ésser viu… i les veus que escoltem pels auriculars ens animen a regar-les.

Continua llegint →