Arxiu d'etiquetes: Sala Versus Glòries

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

L’Antonio (Ramon Godino) és el germà gran que fa anys que no parla amb el seu germà David (Jordi Cadellans) pintor que viu a París. L’Antonio està ofegat pels deutes i té els treballadors de la seva empresa en vaga per cobrar els salaris, ell visitava la seva mare dos cops per setmana. En David, un somiador a qui la seva carrera artística no va tan bé com diu, i que va marxar de Barcelona per poder viure amb llibertat la seva condició homosexual. El tercer germà és en Santi (Marc Casals), el més petit dels tres, sense ocupació coneguda i que mostra una gran    inestabilitat emocional a la qual intenta compensar amb les pastilles que pren.

Parlen de l’herència de la mare i del que faran amb els diners derivats de la venda del pis, per intentar resoldre les seves dificultats financeres i/o vitals. La visita al tanatori de Joan Bofill (Txema Puigdollers), Johnny, el cuidador sanitari que s’havia fet càrrec de la Mary durant els últims anys de vida, ho trastocarà tot i desenterrarà un passat que semblava mort i oblidat.

El funeral de Mary-Lin aborda els conflictes no resolts entre germans i sobre com els llaços efectius amb els pares poden condicionar-nos fins i tot després de les seves morts. Una comèdia fúnebre sobre les relacions familiars.

Una comèdia ben estructurada amb moments volgudament exagerats, a la que acompanya la banda Sonora de Malacara Blues Band.

Óscar Molina ha adaptat i dirigit aquest text i aconsegueix una posada en escena àgil i unes interpretacions molt acurades, dibuixant perfectament els perfils dels quatre protagonistes del drama. Molt convincent Carmen Verdugo (l’entranyable senyora de la taquilla d’aquesta Sala), en el seu petit paper d’hostessa del tanatori.

EL FUNERAL DE MARY-LIN estarà al Versus Glòries fins al dia 1 de setembre i s’ha programat conjuntament amb “Separacions“, de manera que podreu veure les dues propostes el mateix dia de forma consecutiva.

Dues fresques comèdies, per passar una bona estona.

Text: Pere Anglas

Direcció i adaptació: Óscar Molina

Intèrprets: Ramon Godino, Jordi Cadellans, Marc Casals,  Txema Puigdollers

Disseny de llums i so: Dani Gener \ Vestuari: Elena Ballester \ Imatge gràfica: Dani Ballesteros \ Fotografía: Guillem Medina \ Escenografía: Apunta Teatre SCCL \ Música original: Malacara Blues Band

Idioma: català

Durada: 80 minuts

– 381 – Teatre –  LIKES (🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.07.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 292)

LIKES (temp. 18/19 –  espectacle  nº 292)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dimecres vam fer cap a la sala Versus Glòries perquè no és volíem perdre l’últim espectacle de la companyia Dara Teatre que ja se’ns havia escapat al febrer. Es tracta de LIKES escrita i dirigida per Roc Esquius i interpretada per Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Míriam Tortosa.

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols en vermell, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.

La Berta (Núria Deulofeu), la Lídia (Míriam Tortosa), el Toni (Isidre Montserrat) i el Pol (Bernat Mestre) són quatre companys accidentals que comparteixen un espai de coworking, mentre miren de tirar endavant cada una de les seves professions. Cap dels quatre ha aconseguit treballar de la manera que esperava fer-ho. Bé, treballar sí, el que no han aconseguit és vendre’s i guanyar-se un bon sou; ningú els coneix.

A partir d’una foto fortuïta i una reacció inesperada a les xarxes, els quatre veuran com les seves vides canvien dràsticament. I és que comencen a ser algú, i saben com anar a més. El que no saben és on porta el camí. El què no saben és qui és aquell algú en qui es van convertint.

Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i “likes” (m’agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d’aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges “fake news“, …. el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.

Continua llegint

– 326 – Teatre – ISHTAR (o la senyora de la neteja) – Lectura dramatitzada (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.06.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 246)

 ISHTAR (o la senyora de la neteja) (temp. 18/19 – espectacle nº 246)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 17 vam fer cap a la sala Versus Glòries per assistir a la lectura d’ISTHAR, primera de les lectures, dins del “VII Cicle de lectures dramatitzades” que organitza l’AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), la Fundació AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) i la Fundació Romea.

El dia 15 de juliol es farà la segona lectura al Romea, serà el torn de l’obra Elysium, d’Ivan Andradre, que dirigirà ell mateix. L’equip artístic el formaran Anna Mestre, Albert Triola, Bàrbara Nicolau, David Planas, Francesc Cuéllar i Sílvia Siles. Les altres lectures del cicle es faran a la tardor, i seran Qüestió d’honor de Lutz Hübner, dirigida per Carla Torres Danés a la sala Dau al Sec el 14 d’octubre i L’Amor (no és per a mi, va dir Medea), escrita i dirigida per Queralt Riera restant encara per determinar lloc i dia.

ISTHAR (o la senyora de la neteja) és un text de Raquel Loscos que va competir al VII Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta. Dirigida per Rocío Manzano, ha estat la proposta escollida per començar aquesta edició del cicle. El text ha estat interpretat per les actrius Angelina Llongueras i Laura Vila Kremer.

Ananda Milton (Laura Vila Kremer) ha tingut un mal dia. Un molt mal dia. És de matinada quan surt de la feina i per poder arribar a casa ha de creuar un descampat inquietant i mal il·luminat. La trobada casual que tindrà amb Ishtar (Angelina Llongueras) canviarà el curs de la seva història. I de tota l’espècie humana.

Raquel Loscos és guionista, dramaturga i directora, i és una de les integrants de la Companyia Casa Real, creada l’any 2011, companyia de la que també en formen part Rocío Manzano i Laura Vila Kremer. Una companyia que hem anat seguint durant tota la seva participació en el Cicló (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) organitzat pel Teatre Tantarantana, i que és promotora dels “pollastres” que cada primer dilluns de mes organitza amb “Assajar és de Covards”.

Rocío Manzano és actriu i segons va comentar aquesta en la xerrada posterior, és la primera vegada que ocupa el rol de direcció. L’ha atret del text el fet de parlar de dones “marginades” per la precarietat de les feines que desenvolupen. Tenien clar que no volien fer una lectura de faristol i no han volgut perdre l’oportunitat d’aixecar-la. Han estat només dues tardes d’assaig ….

Continua llegint

– 252 – Teatre – SEPARACIONS (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.04.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

SEPARACIONS (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet.

Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació.

Vuit parelles són a punt de separar-se. Molts i variats poden ser els motius que portin a prendre aquesta decisió, però n’hi ha un de molt comú: la rutina de la vida de parella.

Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de totes les històries està la història d’amor de la parella formada per la Naima (Eva de Luis) i l’Oriol (Raul Tortosa) que després de deu anys de convivència decideixen separar-se buscant la independència, però que semblen incapaços de trencar definitivament.

Rafaela Rivas, Miriam Tortosa, Antonio del Valle i Christian Cánovas interpreten 3 o 4 personatges bastant estereotipats, alguns amb més encert que d’altres, en un seguit d’esquetxos on van apareixent moltes de les possibilitats de relació i dels motius de ruptura. Un catàleg de separacions de tota mena, presentades amb un caire molt televisiu.

Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d’una òptica molt més còmica, que dissimuli l’amargor de la qüestió, com es fa en aquesta proposta.

Continua llegint

– 209 – Teatre – EL MERCADER DE VENÈCIA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.03.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 154)

EL MERCADER DE VENÈCIA (temp. 18/19 – espectacle nº 154)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 9 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la primera proposta de la companyia Dau al Sec, EL MERCADER DE VENÈCIA, una adaptació de l’obra de William Shakespeare feta per Konrad Zschiedrich amb la traducció de Miquel Desclot, una traducció feta en estreta col·laboració amb els actors i el director de l’obra.

La companyia Dau al Sec, ha nascut amb aquest projecte alhora que l’espai d’arts escèniques, que porta el mateix nom, al Poble Sec. La companyia aposta per un procés de creació profund i rigorós partint del treball de l’actor, triant textos que tractin de conflictes actuals i centrant en la paraula la comunicació escènica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies cedides per la Sala Versus Glòries

EL MERCADER DE VENÈCIA ha estat dirigida per Konrad Zschiedrich, el prestigiós director i dramaturg alemany, que per malaltia no ha pogut finalitzar tot el procés de creació  i Mingo Ràfols, gran coneixedor del seu treball, que l’ha rellevat en les seves tasques. El director proposa una “versió essencial” de l’obra, estrenada per primer cop l’any 1600.

Han construït una versió d’aquest clàssic on concentren la mirada en els moviments del capital, l’expansió del poder econòmic i el seu impacte en les relacions humanes. Una proposta construïda en catorze escenes i interpretada per només quatre actors, Sílvia FornsLolo Herrero, Mercè Managuerra i Damià Plensa i amb una escenografia pràcticament inexistent. Tots ells interpreten més d’un personatge,  tot i que han fet desaparèixer alguns dels personatges i les trames secundàries per donar més força a la línia central d’acció.

Segons ha explicat Mercè Managuerra, amb en Konrad, han treballat de forma que l’actor ha de trobar el sentit essencial de cada paraula, tot trencant l’aproximació emocional vers el personatge. Es treballa sota el concepte d’estranyesa, perquè l’actor es distanciï del text, sense deixar aflorar les seves referències quotidianes.

Seguint aquesta línia, fa que el personatge del jueu Shylock sigui interpretat per una dona, en aquest cas la mateixa actriu Mercè Managuerra, que hem de dir que ens ha regalat una interpretació magnífica i un esplèndid monòleg final.

Continua llegint

– 114 –  Teatre – CAMINS TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2018.12.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 087)

CAMINS TANCATS (temp. 18/19 – espec. nº 087)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dimarts passa, dia 11, va tenir lloc l’estrena a la Sala Versus Glòries de la producció de la Companyia La Maula, CAMINS TANCATS.

Aquesta producció es va estrenar, farà gairebé un any a Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí i s’ha representat en diversos espais i teatres arreu de Catalunya i al Teatre Santiago Rusiñol de Madrid.

CAMINS TANCATS, compta amb la direcció de Jesús U.Labay, amb la dramatúrgia compartida de Martí Figueras i Jesús U.Labay i les interpretacions d’Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles.

Es tracta d’una obra que entrellaça dues històries que parlen de pobles que fugen, gent que pateix els efectes de la guerra i de la maldat humana més extrema. Dues històries paral·leles, llunyanes en el temps però amb la guerra com a nexe d’unió.

Enric Barba es presenta davant nostre com a mestre de cerimònies, ens demana que trenquem el gel que acostuma a haver-hi entre les persones que no es coneixen i que ens mirem directament als ulls. Ens diu que ell ha vingut a explicar dues històries. Un actor al qual nosaltres no recordem haver vist treballar al teatre i recordem en canvi, per la seva participació en algunes sèries televisives i algun espot publicitari, un actor que ens ha agradat molt i que presenta uns canvis de registre notables en els diferents papers que interpreta en ambdues històries.

Continua llegint

– 103 – Teatre – LLUEVEN VACAS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2018.12.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 079)

LLUEVEN VACAS (temp. 18/19 – espec. nº 079)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra de Carlos Be va ser escrita en 2006, publicada en 2008 i va ser portada al cinema l’any 2017 (Fran Arráez). Al mes de maig de 2018 va passar als escenaris teatrals dirigida pel mateix autor del text, Carlos Be. Ara tenim l’oportunitat de veure aquesta proposta LLUEVEN VACAS a la Sala Versus Glòries.

Una proposta sobre la violència de gènere que comença amb una conversa “aparentment normal” entre el matrimoni format per Fernando (Joan Bentallé) i Margarita (Lidia Navarro):

Fernando:  ¡Nena!
Margarita:  ¿Qué pasa?
Fernando:  ¡Llueven vacas! Mira
Margarita: Es verdad
Fernando: Mira esa qué grande. Es enorme. Ya no la ves. Qué rápido caen

I a partir d’aquesta inusual conversa assistim a un seguit d’escenes que ens van mostrant el domini de l’home en aquesta relació, de mil i una maneres ell sotmet a la dona a una humiliació constant fent-li creure el que ell vol i no admetent en ella el més mínim dubte sobre el quan ell li diu, si “llueven vacas” ella farà fotos. Ell inventa una realitat, ella hi creu en aquesta realitat ….  Que li falta una cama ?? Que no te mare ?? Que el telèfon no funciona ?? Que han fet l’amor ?? Que els focs de la cuina son arran de terra ?? ….

Ella acaba assumint la seva inferioritat, calla i accepta, dubta de la seva memòria, dels seus records, de la realitat que l’envolta …. es despersonalitza de tal forma que sense ell no és capaç de fer res, de pensar res. Fins i tot quan ell acaba portant a casa la seva “amiga” Coral (Carol Verano), ella ho accepta i es mostra feliç en tenir una “convidada” a casa.

Fins i tot, nosaltres com a espectadors, al principi comencem dubtant de l’estabilitat emocional de Margarita, per acabar veient que la manipulació de Fernando vers la seva dona pot acabar traspassant els murs de “casa seva”, arribant a convèncer a l’espectador del que ell vol que veiem.

Continua llegint