Arxiu d'etiquetes: Sala Muntaner

– Roda de premsa THE PROFESSIONALS – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2018.01.16 (temp. 17/18 – RdP 052)

Roda de premsa THE PROFESSIONALS –  (temp. 17/18 – RdP nº 52)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Sembla que els teatres s’han despertat de la letargia en què s’havien instal·lat durant les festes nadalenques i ara tots s’han posat d’acord en presentar els nous espectacles; ahir al matí estàvem convocats a quatre rodes de premsa i he fet mans i mànigues per poder assistir a tres d’elles, ja que la quarta se superposava en horari amb altres dues.

La primera presentació d’ahir va ser a l’Hotel Internacional, on la Sala Muntaner acostuma a fer les seves presentacions. Es tracta de THE PROFESSIONALS. un espectacle sense paraules totalment visual, una comèdia en què únicament s’utilitza el gest i el mim.

Ens la presenta Javi Bañasco, que és el que ha fet la dramatúrgia de l’espectacle i el que la dirigeix; està acompanyat a la taula pels actors que la interpretaran (Sergi Príncep i Laura Pérez), el cover Arnau Lobo i també del director artístic de la Sala Muntaner Josep María Coll.

La proposta escènica està basada en una sèrie de gags encadenats prenent com argument les diferents professions que podem veure en la nostra societat. Són 9 esquetxos, interpretat per 3 actors.

Continua llegint

– Teatre – COBI CURRO NARANJITO (🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.26  (temp. 17/18 – esp. nº 148)

COBI CURRO NARANJITO (temp. 17/18 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia de Sant Esteve vam anar a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta que ens havien presentat feia una setmana en roda de premsa a l’Hotel Internacional.

COBI CURRO NARANJITO és un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.

És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.

This slideshow requires JavaScript.

Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.

Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.

Un retorn al passat, un viatge als anys 80-90. Un exercici de nostàlgia cap a la nostra infància i adolescència amb referències constants a les sèries de televisió, el cinema, la música, els anuncis, les joguines … més conegudes d’aquella època.

La música de Gerard Sesè és interpretada en directe, en aquesta funció per Ferran Vilajosana, que interpreta també el paper de “mitja” germana.

Continua llegint

– Roda de premsa COBI CURRO NARANJITO – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.12.19 (temp. 17/18 – RdP 049)

Roda de premsa COBI CURRO NARANJITO –  (temp. 17/18 – RdP nº 49)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimarts al matí vaig poder assistir a la presentació d’una nova proposta escènica a l’Hotel Internacional de les rambles, que es podrà veure a partir d’avui a la Sala Muntaner. Es tracta de COBI CURRO NARANJITO, un espectacle esbojarrat protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris.

Un espectacle que vol ser tot … una comèdia, un musical, un cabaret i un retorn al passat als anys 80 i 90 del segle passat, on les actrius canten i ballen al ritme de la música de Gerard Sesè, interpretada en directe a l’escenari. Un espectacle que promet ser divertit, molt però molt gamberro, ple de referències d’aquella època, personatges, cançons, sèries, pel·lícules i fins i tot anuncis.

Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegros, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco.

Elles han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotas Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps; però ho fan sobretot amb la intenció de conèixer finalment al seu pare, que un bon dia va desaparèixer i les va abandonar…. l’únic que saben és que el seu pare va treballar com a Cobi, Curro i Naranjito.

Continua llegint

– Teatre – LENI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.13 (temp. 17/18 – esp. nº 134)

LENI (temp. 17/18 – espectacle nº 134)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LENI és una proposta d’Exquis Teatre que forma part del cicle Cicatrius, que en paraules del seu director Pavel Bsonek tenia un objectiu molt clar:  Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Aquesta peça és la quarta del cicle després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“.

LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment?

Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació informativa?

LENI ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals. D’una banda Johnny Carson, una acuradíssima interpretació de Sergi Mateu, un presentador de la cadena de televisió nord-americana NBC, en el seu moment de més èxit. Entra al “plató de televisió” trencant directament la quarta paret interpel·lant al públic amb els seus acudits. Ens dóna instruccions de com ha de ser el nostre comportament com a públic i ens recorda que estem gravant un programa que abans de ser emes serà convenientment “tractat”.

Continua llegint

– Roda de premsa LENI – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.11.14 (temp. 17/18 – RdP 034)

Roda de premsa LENI  –  (temp. 17/18 – RdP nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimarts vaig voler assistir a una roda de premsa que en feia especial il·lusió, ja que és una proposta escènica que pertany a un cicle de quatre espectacles, de la que nosaltres ja hem pogut veure “La nit de Helver“, “La conferència de Wannse” i “Protesta“. En un saló de l’hotel Internacional, amb vistes a les Rambles, ens presenten ara la darrera d’aquestes amb el nom de “LENI“.

Un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák, que intenta fer reflexionar sobre la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Planteja a l’espectador qüestions com: és possible ser responsable d’una època a través de la nostra creació? L’art canvia el món? On és la frontera entre la creació artística i la cooperació activa en la construcció d’un sistema? Els mitjans de comunicació incideixen en la percepció de la realitat?

Cicatrius, és un projecte escènic que neix amb la voluntat de mantenir intacte la memòria històrica dels terribles fets provocats per l’holocaust nazi.

Davant nostre, a la mateixa taula, el director d’aquesta proposta Pavel Bsonek i al seu costat els quatre actors que interpreten els personatges, començant pels principals protagonistes Montse Guallar (Leni Rifenstahl), Sergi Mateu (Johnny Carson) i amb papers més secundaris però també importants Minnie Marx (una espectadora del debat) i Carles Goñi (la parella de Leni, 30 o 40 anys més jove que ella).

La proposta ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals, l’any 1974; Johnny Carson un famós presentador de la cadena de televisió NBC en el seu millor moment (tenia 30 milions d’espectadors) i Leni Rifenstahl la directora de cinema preferida de Hitler) que vol presentar en públic el seu llibre de fotos “Last of the Nuba” una tribu africana sense contacte amb l’home blanc.

Continua llegint

– Teatre – LOS MODERNOS 15 AÑOS (🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 104)

LOS MODERNOS 15 AÑOS  (temp. 17/18 – espectacle nº 104)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Pedro Paiva (Montevideo.Uruguai) i Alejandro Orlando (Còrdova-Argentina) van crear la companyia Los Modernos el dia 3 d’abril de 2002.

LOS MODERNOS 15 AÑOS és un recorregut per l’humor, l’estètica i el contingut més brillant de tots els espectacles de la companyia:  “Breve desconcierto breve”, “Breve desconcierto nuevo”, “Un antes y un después”, “Fo el filoso”, “Biografía”, “Rómulo”, i “El musical”.

Segons ens van explicar a la roda de premsa, el seu primer espectacle va ser a Còrdova (Argentina) en un moment de greu crisi econòmica, actuaven al carrer, vestits amb faldilles, i en acabar, passaven el plateret. En 2003 van venir a actuar a Barcelona i van viure fins al 2006, any en què van tornar a l’Argentina. Des d’aleshores han vingut cada any amb els seus espectacles, junts o individualment.

Amb una escenografia inexistent, aquests “dos masculinos con faldas” centren el seu espectacle en la paraula, parlada o cantada, ja que entre textos afegeixen cançons cantades a cappella. Un tipus de teatre d’humor on a una velocitat de vertigen, van enllaçant sense interrupció històries curtes que parlen de temes tan diversos com els Reis d’Orient, la invenció del telèfon, o sobre que son primer els ous o les gallines.

Eviten sempre els temes que poden ser conflictius o els temes polítics. Com ells mateixos diuen ens ofereixen un teatre d’humor “sanador” amb un llenguatge molt personal, amb codi propi.

S’ha de veure per tenir opinió, nosaltres hem passat una estona agradable i divertida; el cert és que desconnectes de tot en un intent desesperat de seguir la seva “arrasadora xerrameca”.

Continua llegint

– Teatre – PRIME TIME (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

This slideshow requires JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Continua llegint

– Roda de premsa PRIME TIME – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – RdP 022)

Roda de premsa – PRIME TIME –  (temp. 17/18 – RdP nº 22)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Malgrat que aquesta proposta escènica, ja la vaig poder veure el dia de la seva estrena, el 21 d’octubre del 2016 a Caixa Fòrum, he volgut assistir a la Roda de premsa de presentació per veure l’evolució i segurament els canvis que s’han realitzat.

Una proposta pensada pels actes que va celebrar la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

L’Obra gira al voltant de com s’encara l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat. Ho fa en un entorn com és el de la televisió on es valora gairebé en exclusivitat la joventut i la presència física.

És el resultat d’un procés creatiu derivat d’una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual. La va escriure pensant des de la primera frase, perquè la seva protagonista fos interpretada per Imma Colomer.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

Però crec que el gran canvi que es podrà veure ara, és la incorporació de l’actor Dafnis Balduz, per interpretar el personatge que vol ser el contrapunt a la protagonista. Dafnis ens comenta que és un plaer treballar amb l’Imma Colomer, amb la que no ho havia fet mai fins ara. Malgrat que opina que el seu personatge no és precisament el més amable d’aquesta proposta, per ell és una experiència molt enriquidora poder conviure i relacionar-se mentre treballa, amb actors d’edats diferents de la seva generació.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre Musical (320) – CABARETA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 30.07.2017

CABARETA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

A la roda de premsa del passat dia 11, ja vam quedar enamorats d’aquesta proposta a la que no hem pogut fer un forat fins al dia 30, últim dia de la seva programació a la Sala Muntaner.

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L’autoria de l’espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria MolinsBárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d’ull al món de l’any 3023.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l’objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d’espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l’autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l’actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l’espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l’homosexualitat amagada, o fins i tot, de l’origen de la cançó d’en Joan Petit ….

Continua llegint

– Teatre (271) – L’ELECTE (🐌🐌) – Sala Muntaner – 03.05.2017

L’ELECTE  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ramon Madaula és l’autor i intèrpret d’aquesta proposta, un text que va ser presentat al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015, on va quedar finalista, i ara, per a la seva representació a les sales comercials ha estat reescrit, allargant la seva durada i variant força el contingut, tal com ens van explicar a la roda de premsa.

Aquest és el segon text d’en Ramon Madaula després de presentar COSES NOSTRES l’any 2015, i ara, en aquests moments, té una tercera obra a la cartellera, IGNOTS, a la El Maldà.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera tant ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

Una guerra dialèctica entre metge (Ramon Madaula) i pacient (Roger Coma) on apareixen totes les inseguretats, totes les pors, totes les contradiccions personals del polític que fan qüestionar el fet d’haver arribat al lloc on està. Quins són els fets del seu passat que marquen l’avui i condicionen el seu futur??

El text no ens ha acabat de convèncer, ja que ho trobem força “tendenciós” i ple de tòpics, en el sentit de voler encabir a totes les persones dins del mateix patró, mesurar-los a tots de la mateixa manera, els polítics que no han de ser (sinó semblar), que han de prometre però no han de fer res, que han de permetre que tot continuï com està sense intervenir en l’esdeveniment normal de les coses.

I d’altra banda els votants que s’han de deixar manipular fent veure que decideixen ells, que han de tancar els ulls a les corrupteles, que han de fer veure que “creuen” sense creure.

Ramon Madaula ridiculitza un sistema polític (especialment si aquest està lligat al món independentista, amb el que no combrega pas), basat en els favors i en els servilismes, i al mateix temps una societat enfocada a aparentar una seguretat i una felicitat que en molts casos no hi és.

Continua llegint