Arxiu d'etiquetes: Sala Hiroshima

– Dansa ??? (206) – MERCURIAL GEORGE (🐌) – Sala Hiroshima – 11/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És molt difícil començar a escriure sobre una proposta que ni hem entès ni ens ha agradat….. i és encara més difícil quan en la roda de premsa de la presentació del ultim trimestre de la temporada de la Sala Hiroshima, es va presentar aquest espectacle, com “l’estrella de la seva programació” i la seva fotografia encapçalava i presidia la resta de la programació de la Sala.

Mercurial-George

És precisament per aquest motiu, que en teníem moltes ganes de veure aquest espectacle, i de fet vam tornar abans d’una sortida amb uns amics, per tal de no trobar cap entrebanc que ens pogués impedir veure-la. Era a més una representació única. Una oportunitat única. En sortir, sincerament, vam pensar que tant de bo no haguéssim arribat a temps i ara no ens veuríem en la “obligació” d’escriure sobre alguna cosa que no hem entès i que ni tan sols visualment ens ha agradat.

Bé, intentem.

Com diu la web de la Sala Hiroshima Mercurial George és una particular immersió en l’univers no convencional d’una artista inimitable, Dana Michel que viu a Montreal i havia estat executiva de comptes, atleta i jugadora de futbol.

Continua llegint →

– Dansa – AJUSTANDO LAS VELAS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 29/05/2016

2 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge 28, després del concert del matí, vam fer “doblet” de teatre, a la tarda i al vespre. “AJUSTANDO LAS VELAS” a la Sala Hiroshima va ser la primera proposta.

Giulia Valle, contrabaixista i compositora, i Sònia Sánchez coreògrafa formada en flamenc i butoh i especialitzada en dansa improvisada, han aprofitat l’oportunitat que els hi ha brindat la Sala per crear aquest espectacle d’improvisació “pactada”.

Segons diuen: Las velas son el motor de nuestro velero y necesitan ser ajustadas para cada condición de viento.

Rebuts molt càlidament per Cristina Rodríguez, ens explica una mica la idea d’aquesta proposta única. Entrem a la sala, a l’escenari un contrabaix recolzat a terra, una gran tarima de fusta i un parell de més petitones també de fusta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Surt a l’escenari la Giulia Valle que comença a tocar el contrabaix, de mica en mica al fons de l’escenari veiem la Sònia Sánchez vestida de negre i amb sabates de color vermell. Avança lentament amb moviments pausats i torna a retrocedir, torna a avançar i comença el ball amb força, molta força que anirà in crescendo al llarg dels 45 minuts que dura la representació.

Continua llegint →

– Dansa – INTRODUCING THE STAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 08/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 8 vam fer cap a la Sala Hiroshima per poder veure aquesta proposta d’en Pablo Esbert Llienfeld i Federico Vladimir Strate que únicament ha estat tres dies, i que ens havíen anunciat com una de les propostes més interessants de la programació de la sala.

I realment va estar una proposta força interessant que a més tenia un doble interès, ja que a més de gaudir de l’espectacle de dansa i música interpretat per Pablo Esbert, vam tenir l’oportunitat de visionar la pel·lícula “Introducing The Star: The Choir Girls Diaries”.

Introducing The Star és un espectacle de dansa, una pel·lícula i un àlbum de música. El projecte parteix d’un interès sobre la necessitat de comunió en situacions d’èxtasi col·lectiu físic i sonor, i planteja la possibilitat de creure en una figura que serveixi de facilitador per a aquestes experiències, un personatge anomenat The Star. Per a això s’apropia de l’imaginari i les estratègies del pop, desconstruint la identitat rotunda del líder en una altra identitat mutable i imprecisa, reflectant.

Introducing the Star és un gerundi, la introducció a un imaginari cosmogònic. És una ficció musical travessada pel autobiogràfic, una cosmogonia èpica i intimista, una faula amb coristes embarassades, virus voladors, gestacions, contagis, nadons, ciència ficció i música electrònica. És una narració fragmentada, saturada, plena d’errors i dubtes.

Llegim això en el programa de mà mentre esperem entrar a la sala i pensem, que ens espera? l’entendrem? Música pop? és realmet un espectacle per nosaltres?…. I si, per sort l’hem entès i ens ha agradat força aquesta arriscada proposta.

Continua llegint →

– Roda de premsa – SALA HIROSHIMA – Programació Abril – Juny 2016 – 06/04/2016

Deixa un comentari

Aquest matí una roda de premsa darrera de l’altre. La segona ha estat a la SALA HIROSHIMA, on presentaven la programació del trimestre (abril a Juny 2016).

Aquest mateix dissabte se celebrarà el 1er aniversari d’aquesta Sala i per això el seu director artístic Gaston Core ha començat fent una valoració del primer any; ha volgut donar una sèrie de xifres per mostrar l’abast molt positiu del projecte, durant aquest primer any:

160 representacions a més a més d’un munt d’activitats paralel·les
11.000 espectadors
18 companyies Internacionals – que representa un 30% de la programació
65% d’ocupació

Gaston Core - Sala Hiroshima - 4 Però malgrat que aquests números són únicament quantitatius, ha afirmat que la programació s’ha basat i es basarà en el futur en la seva qualitat, així com també en el reconeixement i l’aval de les Companyies més representatives de Catalunya en l’àmbit de la creació contemporània.

Ara ja coneixen molt més al públic de la ciutat de Barcelona i és per això que volen replantejar-se alguns aspectes, començant per reduir la temporada anual d’Octubre a Maig… unes 30 setmanes amb un número aproximat de 100 representacions; a partir de maig oferiran una programació més festiva adreçat a un altre tipus d’espectadors, precisament en l’època del temps més càlid, temps que una bona part del públic rebutgen tancar-se en un local per accedir a la cultura més seriosa.

Continua llegint →

– Teatre – LOCUS AMOENUS (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Hiroshima – 25/02/2016

Deixa un comentari

El LOCUS AMOENUS (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. A vegades s’identifica amb el paradís natural oposat al caos de la ciutat.

Locus Amoenus - Sala Hiroshima - 1

Aquesta obra ens parla dels locus amoenus actuals, espais construïts perquè la gent se senti còmode i confortable. També ens volen transmetre el fet que en la nostra societat, abocada a la recerca del plaer constant, s’obvia el locus amoenus permanent, que és la mort. Sentim la necessitat de trobar aquest lloc idíl·lic per viure, oblidant tot sovint que som mortals.

Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada.

Continua llegint →

– Roda de premsa – Programació 1er trimestre 2016 a la Sala HIROSHIMA – 13/01/2016

Deixa un comentari

Aquest dimecres al matí, vaig poder assistir també a la roda de premsa que la Sala HIROSHIMA ha convocat per presentar la programació del seu tercer i darrer trimestre abans de fer un any de vida.

Aquesta programació es va inaugurar fa uns dies amb la meravellosa actuació de Manuel Roque (Canadà) amb l’espectacle DATA, del que ja vaig deixar constància al blog en aquesta crònica. S’han pogut veure també alguns altres espectacles que s’han representat abans d’aquesta roda de premsa.

El director artístic de la Sala, Gastón Core, ens va informar que la resposta del públic vers a HIROSHIMA ha estat fantàstica des de la seva inauguració, tant en l’àmbit local de la ciutat com en l’àmbit dels sectors especialitzats internacionals. Malgrat això reconeix que encara no han fet un estudi del públic que acudeix amb assiduïtat i no han treballat amb el tema de la fidelització del mateix, potser creant una mena d’abonament.

Gastón Core, director artístic de la Sala HIROSHIMA

Continua llegint →

– Dansa – DATA – Manuel Roque (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Hiroshima – 09/01/2016

3 respostes

Ahir a la nit en ple esclat i efervescència posterior de la notícia de què d’una punyetera vegada hi havia acord i pacte de govern a Catalunya, ens vàrem dirigir a la Sala Hiroshima; de camí el nostre vehicle ens va fer una mala passada punxant una roda….. esperem que el feble pacte amb els cupaires (dels que sincerament no ens refiem ni un pèl)… no punxi pas i arribem d’aquí a uns mesos a proclamar la República de Catalunya. Nosaltres almenys vàrem posar remei fent ús d’un taxi.

L’espectacle que anàvem a veure era de Dansa …. i aquesta vegada no vàrem punxar pas amb la nostra decisió, ja que DATA interpretat pel ballarí i coreògraf Manuel Roque, ens va impactar moltíssim i emocionar al mateix temps. Creiem sincerament que es tracta d’un esplèndid treball difícil de superar i que malauradament únicament s’ha pogut veure a Barcelona durant dos dies.

Inspirat pel Rèquiem del compositor Gabriel Fauré, aquest solo de la companyia Manuel Roque aborda la mutació de la matèria a través de la identitat múltiple i de l’inconscient col·lectiu. Orgànic, inert, còsmic, tel·lúric i espiritual, DATA expressa a través d’una fisicalitat virtuosa la turbulenta història de la Humanitat.

Continua llegint →

– Teatre – CONSTRUCTIVO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 14/05/2015

Deixa un comentari

Teníem moltes ganes de conèixer la nova Sala Hiroshima i encara mes amb un espectacle que ens havien recomanat moltíssim; malgrat això pensàvem que no era el moment adequat per anar-hi, ja que ens van avisar de què CONSTRUCTIVO era un espectacle itinerant que s’ha de veure de peu bellugante d’una part a un altre d’un espai força gran… i per tant, ho havíem descartat ara per ara; malgrat això, per aquelles casualitats de la vida, a través de les xarxes socials, vaig parlar amb un responsable d’aquesta Sala i em va assegurar que no hi havia cap problema per anar a veure l’espectacle amb el peu enguixat i amb crosses, ja que em posarien una cadira a la meva disposició i podria gaudir de l’espectacle igual que tothom.

En mal moment vaig creure el que em deien, perquè des de la cadira vaig poder veure ben poca cosa i lògicament la gran quantitat de gent, sovint dreta, que omplia la sala, no va em va deixar veure gran cosa, malgrat que en alguns moments vaig haver de posar-me dret i amb les crosses apropar-me a alguna de les escenes. Vaig acabar esgotat i més que gaudir aquest espectacle, el vaig patir fins al punt de desitjar que acabes ben aviat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CONSTRUCTIVO és un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna així com una crítica i imaginativa visió de la nostra societat i els edificis que l’acullen. Un joc performatiu on dos “autèntics” treballadors de la construcció, ens conviden a repensar qüestions universals, mentre busquen respostes personals al buit ètic que els envolta.

Fundació Collado-Van Hoestenberghe va ser creat com un laboratori independent de creació escènica amb base a Pontós, Alt Empordà. El col·lectiu practica un optimisme crític basat en la creativitat i en la recerca d’escenes alternatives. Els seus espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana. Ernesto Collado (Barcelona 1974) és actor i creador contemporani. Actualment viu en un petit poble i allà col·labora amb la Societat Doctor Alonso en un centre de creació conegut com Cèl·lula.

D’aquest creador, ja hem tingut la sort d’haver vist alguns dels seus treballs; trobem les seves creacions molt diferents de tot el que acostumem a veure i sempre ens sorprèn agradablement; es tracten de treballs que sovint estan definits com a “alternatius” als treballs escènics convencionals. L’any 2011 i dins l’enyorat cicle de Radicals del Teatre Lliure vàrem poder veure”Vida de Lázaro” i més endavant l’any 2013 a La Pedrera, dins del cicle “noves escenes”, “de milagros y maravillas, conferencia optimista” i també al CCCB dins del Festival Grec, “Montaldo“, potser la més coneguda de totes, precisament per estar englobada dins del festival Grec, que vulguis que no, li va donar una bona empenta publicitària a aquest tipus de treballs,que normalment no poden entrar en el circuit comercial dels Teatres barcelonins.

Continua llegint →