Arxiu d'etiquetes: Sala Fènix

– Teatre – IL RITRATTO DEL DON PASQUALE (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.10.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 90)

IL RITRATTO DEL DON PASQUALE (temp. 17/18 – espectacle nº 90)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quasi ens perdem l’oportunitat de veure aquesta proposta de la Sala Fènix que ha estat programada només quatre dies; no la teníem prevista i a l’últim moment una bona amiga ens la va recomanar i hem pogut anar a la sessió de les nou de la nit del diumenge tot sortint de “l’empanada” de Obabakoak.

Aprofitem per destacar i agrair, a la Fènix, aquesta sessió de diumenges al vespre que creiem, que és l’únic teatre de Barcelona que l’ofereix ……

IL RITRATTO DE DON PASQUALE és una recreació del mite de Don Juan en forma de farsa napolitana, farsa teatral dinàmica i irreverent. Un espectacle a partir dels contes, sobre la figura del Don Juan, de Puškin i Rostand.

Don Giovanni és la representació màxima de l’ego masculí, en una forma masoquista de viure la seducció amb objectius sempre difícils per complaure la vanitat d’un individu incomplet. El mite de Don Giovanni mostra per primera vegada, en la història de la literatura, els capricis d’un home que no aspira al poder polític sinó a la demostració del seu poder emotiu i sexual sobre totes les dones, arribant a la seva autodestrucció.

This slideshow requires JavaScript.

La companyia Effige Teatro és una companyia teatral italiana a Barcelona, creada el febrer de 2017, que treballa amb una programació anual oferint al públic espectacles en italià i en castellà. La seva filosofia és aixecar espectacles que incloguin diverses maneres de fer teatre: la Comèdia de l’Art, el teatre de l’absurd, el teatre satíric.

Dins del seu programari està també l’organització de Cursos de teatre per tal de transmetre aquestes maneres de fer teatre que s’estan perdent en el món teatral actual.

IL RITRATTO DE DON PASQUALE, a l’escenari de la Sala Fènix, un banc i el marc d’un quadre. Una sèrie de “fotos fixes” a ritme de Mozart ens presenten als quatre actors, Tommaso SassiFrancesco Nappi, Andrea Vassili Benevento i Federica Amendola.

Don Giovanni arriba a Milà, fugint des de Nàpols, acusat de l’assassinat de Don Pasquale. L’acompanya Leporello, el seu fidel servidor, que admira i enveja al seu amo a parts iguals. Allà Don Giovanni es retroba amb una antiga amant i al mateix temps coneix Doña Anna, la vídua de Don Pasquale. Un Leporello magnífic i un Don Giovanni histriònic i exagerat en la justa mesura. A partir d’aquí la història és prou coneguda, seducció i desafiament a la mort.

Continua llegint

– Teatre d’objectes – ANTOLOGIA de JORDI BERTRAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.10.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 80)

ANTOLOGIA de JORDI BERTRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 80)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle està definit com un espectacle de marionetes en set escenes a la pàgina web d’en Jordi Bertran.

ANTOLOGIA és l’òpera prima de Jordi Bertran, estrenada el 1987 i que ha visitat escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys.

La Sala Fènix ha programat durant un mes una retrospectiva de l’obra de Jordi Bertran per commemorar els 40 anys als escenaris d’aquest titellaire. Hem tingut la sort de poder veure els tres espectacles programats, POEMES VISUALS (la varem poder veure la temporada passada), ¡AZÚCAR! i aquesta ANTOLOGIA, que sens dubte la que ens ha agradat més.

De tota la variada gamma de titelles, les marionetes són les que tenen una exigència tècnica més elevada, per ser titelles articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

Set marionetes que van apareixent al llarg de l’espectacle, amb una enorme càrrega emocional i una precisió i virtuosisme que ens ha deixat bocabadats.

DALI que ens dóna la benvinguda amb el seu conegut discurs “Yo no soy Dios, porque si fuera Dios no podria ser Dalí, el divino”, a escena el sofà-llavis de Mae West.

LOUIS ARMSTRONG i la seva inseparable trompeta. Amb el seu cor de tres membres (genial el moment de la primera intervenció del cor), interpreta la coneguda cançó “When the Saints go marching is”.

Continua llegint

– Teatre d’objectes – AZÚCAR ! (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espect. nº 59)

AZUCAR (temp. 17/18 – espectacle nº 59)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa pràcticament un any ens vam quedar enamorats d’un espectacle emmarcat dins del “Cicle Ànima de Titelles per adults” d’aquesta mateixa Sala Fènix. … POEMES VISUALS d’en Jordi Bertran, que ens va fascinar.

Ara, no hem dubtat a encabir a la nostra agenda els altres dos espectacles d’aquest autor en la retrospectiva de la seva obra que també organitza la Sala Fènix, amb motiu dels seus 40 anys dalt dels escenaris.

Aquest passat diumenge vam poder veure ¡AZÚCAR!, la història que ens parla d’Elena, una sucrera que lluita contra l’obesitat.

Dali M.Blanch i Nelo Sebastian són els manipuladors d’un munt d’objectes quotidians que prenen vida. Una proposta renovada, del espectacle que es va poder veure fa un temps sota el nom de “La sucrera diabètica“. Es tracta de Teatre d’objectes on els dos titellaires donen veu als objectes creant diferents espais, temps i situacions.

Una història que parla de l’acceptació del mateix cos i de la violència de gènere, on Elena, la sucrera, té problemes d’autoestima, de salut i amb el seu matrimoni.

Una proposta diferent, que convida a deixar que la fantasia ens porti a humanitzar objectes que prenen vida pròpia. Teteres, pots, pastissos, dolços, caramels, parlen i actuen com persones a les mans dels dos titellaires. I la protagonista, una sucrera que ens porta a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el nostre afany de trobar sempre a qui fer culpable d’allò que ens passa.

Continua llegint

– Teatre (326) – FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA (🐌🐌🐌🐌)- Sala Fènix – 05.08.2017

FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, més coneguda com a FRIDA KAHLO (1907-1954), va ser una reconeguda pintora mexicana, que va viure bona part de la seva vida a l’ombra de l’artista Diego Rivera, un destacat muralista famós per la seva tendència a plasmar obres d’alt contingut social en edificis públics de la ciutat de Mèxic.

A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.

Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.

Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.

Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.

Continua llegint

– Teatre/Poesia (237 i 269) – HEM ESCOLLIT (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 17.04.2017 / 01.05.2017

HEM ESCOLLIT, Vinguts del que fórem, restem el que som 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Emmarcat en el cicle de Llicència Poètica que ha programat la Sala Fènix, aquest dilluns hem pogut veure aquesta proposta de l’Òscar Intente que ens ha emocionat molt.

Una acurada tria de poemes, al voltant de la nostra raó de ser com a país, que va preparar l’actor Òscar Intente l’any 2002, un espectacle que ha recuperat quinze anys després, quan el procés cap a la independència es presenta com una possibilitat real, que ni tan sols s’entreveia en aquell moment.

L’any 2002, acompanyat d’un contrabaixista i un gronxador, presentava els poemes amb el títol de “Ca lluny, redéu ..!” lamentant la llunyania del nostre país de la sobirania i la llibertat.

Obres de poetes de tots els temps, Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Salvador Espriu, Ventura Gassol, Josep Maria de Sagarra, Marcel Riera, …..  que l’Òscar va escollir amb l’ajut del filòleg Jaume Aulet i establint, a partir de la selecció, un fil conductor que enllaça un poema amb l’altra sense respir. Obres de poetes que han mantingut la flama de l’esperança i no han deixat mai de lluitar per la nostra identitat i la nostra llengua.

‘Com a actor hauria pogut anar fent els meus personatges i prou. Però com a ciutadà no podia prescindir de la situació del país ni del meu estat d’ànim’

“Hem fet una mirada cap enrere perquè necessitem trobar el camí. I fer-lo. Un camí.”

Continua llegint

– Teatre (214) – MARY FRANKENSTEIN SHELLEY (🐌+🐚) Sala Fènix – 19.03.2017

MARY FRANKENSTEIN SHELLEY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme. 

Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final.

No volem desmerèixer en absolut la feina de creació i l’esforç implícit que comporta tot plegat, però no podem deixar de fer una valoració segons les nostres percepcions.

This slideshow requires JavaScript.

En el programa de mà indiquen:

Víctor Frankenstein es passeja per la ment de Mary Shelley, observant a través de l’esperpèntic mirall de la paternitat científica i literària.
Encara no ha estat publicat, però es gesta a l’interior de l’autora anglesa una monstruosa creació composada per records, culpa, solitud, sang i mort.
Un relat fantàstic i grotesc a 4 veus.
Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l’humor i la lluita contra els nostres propis monstres.

Frankenstein o el modern Prometeu” és una obra literària de l’escriptora anglesa Mary Shelley publicat en 1818, i emmarcat en l’anomenada novel·la gòtica. El text planteja el tema de la moralitat en el camp de la creació mèdica i la ciència, … i la seva relació amb Déu. Està considerat com un dels primers textos de la ciència-ficció.

Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa novel·la amb la creació del monstre.

Amb un format de cabaret i de comèdia, les dues històries s’alternen i les tres actrius han d’anar interpretant diferents personatges; també ho fa Felipe Cabezas, que actua com a mestre de cerimònies, i alterna també el paper de Lord Byron i el del mateix monstre que va crear Victor Frankestein, amb la utilització d’un titella.

Continua llegint

– Teatre (156) – MALLORCA VERS A VERS – amb Pep Tosar – Sala Fènix – (🐌🐌🐌+🐚) – 16.01.2017

MALLORCA VERS A VERS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dilluns al vespre, dia 16, van anar a la Sala Fènix on vam poder gaudir d’un espectacle ple de sensibilitat on la paraula i la música fan un recorregut per la poesia mallorquina del segle XX.

Aquest espectacle de creació va ser presentat al Circol Maldà en 2013 durant 4 dies i ara ha tornat a la Sala Fènix únicament també per 4 dies. Una proposta de gran bellesa literària i amb música en directe. Una autèntica alenada de sensibilitat i calidesa per començar una freda setmana.

Segons ens explica en Pep Tosar, ha fet una tria dels textos dels grans autors de la poesia mallorquina del segle XX que escrivien en llengua catalana. Ens presenta un recorregut cronològic a través de 12 poemes. Ell posa veu parlada i cantada, en alguns moments acompanyat de la guitarra, en companyia de María Lorea que canta i toca el piano.

mallorca-vers-a-vers-sala-fenix-2-voltar-i-voltar-1

Pel que fa a la música han seleccionat conegudes cançons de jazz que han intercalat amb cançons de creació pròpia com l’anomenada “Sota el mur emblanquinat” o “Siete minutos y medio” que interpretaven a l’obra “Una casa en obras” dedicada al poeta mallorquí Blai Bonet.

Continua llegint

– Teatre (93) – Cicle Ànima de titelles per adults – PARIAS – Sala Fènix (🐌🐌🐌🐌🐌) – 13.11.2016

PARIAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam tenir el plaer d’assistir a la segona proposta, que dins del cicle ÀNIMA, Cicle de titelles per a adults, està portant a terme la Sala Fènix. Es tractava de l’espectacle PARIAS de Javier Aranda que ja havia estat programat en aquesta sala en 2014.

En PARIAS les titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l’ésser humà; les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara estem vius i tenim criteris morals. PARIAS commou i obliga a la reflexió. PARIAS reprèn temes i vies del teatre clàssic, li retorna a l’escenari la seva funció social.

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: “Hamlet”, “Els miserables“, “La cantant calba” i “El tiranicida” i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut.

parias-de-javier-aranda-sala-fenix-1

Entrem dins la sala, una taula a escena i quatre capses atrotinades, de fet, molt atrotinades. Entra a escena Javier Aranda que ens mira com acovardit i d’una a una va enretirant les capses de la taula i les deixa a terra. Una de les capses belluga, a dins alguna titella vol sortir a escena.

Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet …. ser o no ser…..

Continua llegint

– Teatre (82) – Cicle Ànima de titelles per adults – POEMES VISUALS – (🐌🐌🐌🐌) Sala Fènix – 05.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

POEMES VISUALS – Cicle Ànima de titelles per adults –

Només tres funcions d’aquest espectacle de la companyia d’en Jordi Bertran que s’ha programat a la Sala Fènix dins del cicle “ÀNIMA, Cicle de titelles per a adults”.

Un espectacle estrenat l’any 1994 que ha voltat pel món en festivals i programacions diverses i que com el mateix creador defineix,  Poemes Visuals és un espectacle per a adults que fascina a la mainada.

anima-sala-fenixCom llegim a la pàgina de la companyia, aquesta va ser creada l’any 1987 amb la intenció de difondre l’art de la marioneta i arribar al públic adult. En l’actualitat és una de les companyies més reconegudes i prestigioses del nostre país havent aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals.

Jordi Bertran ha construït un espectacle ple de poesia i tendresa on els protagonistes són unes lletres que prenen vida i es transformen en personatges davant dels nostres ulls. Unes lletres de goma espuma animades per la tija que manipulen els tres artistes, que vestits de negre, efectuen uns moviments mil.limètrics perfectament estudiats. Unes petites boles també manipulades per ells, fan de cap d’aquests petits personatges.

poemes-visuals-sala-fenix

En molts moments el mateix Jordi Bertrán toca la guitarra que juga un paper protagonista en el número de l’equilibrista i acompanya gran part de la resta de números.

A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres d’una gran senzillesa, que requereixen gran mestria per aconseguir, amb la seva manipulació, que es transformin en poesia. L’espectacle s’inspira en l’obra de Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.

Continua llegint

– Teatre (74) – BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 30.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD – 

Hem arribat !!! ….. l’últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.

Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L’home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.

Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l’obra de Shakespeare. Bruto s’enfronta al dilema d’assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l’amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.

bruto-sala-fenix-2

Un personatge que denuncia la indiferència del poble davant la tirania, del deure de tots nosaltres d’anteposar la virtut d’un sistema polític democràtic per damunt de l’anhela de poder d’una persona o d’un govern.

És una obra tristament actual, poèticament acusadora i reivindicativa de les llibertats socials. En el seu discurs, Bruto posa el dit a la nafra apuntant a la injustícia, la indiferència popular davant la tirania i la corrupció regnant en la societat per despertar el poble i intentar tornar-li la seva dignitat

Un monòleg que es desenvolupa a mig camí entre el seu dubte abans de l’assassinat i el seu dolor després perquè ha matat un home que s’estimava. L’autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor. En aquest discurs, dues petites escletxes que permeten parlar a Juli Cèsar i a Marco Antonio. És a partir d’aquest últim que Bruto s’adona que en realitat ha estat utilitzat i al mateix temps convertit en el boc expiatori del Senat. La seva desesperació és aclaparadora.

Continua llegint