Arxiu d'etiquetes: Sala Fènix

– Roda de premsa – EL BUFON DEL REY LEAR – Sala Fènix – 2017.11.28 (temp. 17/18 – RdP 040)

Roda de premsa EL BUFON DEL REY LEAR –  (temp. 17/18 – RdP nº 40)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al mati vaig poder assistir a dues rodes de premsa; la primera va ser ben d’hora i en petit comitè a la Sala Fènix, on es presentava la nova producció EL BUFON DEL REY LEAR, el cinquè monòleg que protagonitza Felipe Cabezas i curiosament dins de la cinquena temporada de la Sala.

L’estrena serà demà dijous 30 de novembre i en principi està programat fins a finals del mes de febrer, encara que es pot allargar un mes més segons la resposta del públic. Felipe Cabezas i Isabella Pintani, els responsables de la Fènix, són força optimistes en veure com evoluciona la venda anticipada d’entrades. Creuen que el seu títol, la imatge de l’espectacle i el tipus de temàtica el faran atractiu.

Es tracta d’un tàndem amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, amb qui no hi havien col·laborat personalment des de feia cinc anys, encara que ja fa temps que ho fan com a sales associades i amb enllaços a les seves newsletter. Jordi Pérez assumeix la part de direcció d’actors d’aquest monòleg.

En aquest cinquè monòleg de Felipe Cabezas, ell mateix assumeix la direcció general de l’espectacle, malgrat que comenta que considera gairebé impossible fer-ho sol i per això va decidir comptar amb en Jordi, que ja havia llegit el text.

L’attrezzista és Anna Chwaliszewska que ha confeccionat les mascares i el vestuari i ha dibuixat l’escenografia. És la directora de l’exposició que ara mateix es pot veure en el vestíbul del teatre. La realització de l’escenografia però ha estat realitzada per Artesanos Grima.

Continua llegint

– Teatre de titelles – RETRETE CABARETE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 126)

RETRETE CABARETE (temp. 17/18 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam anar de nou (a les nou) a la Sala Fènix per veure aquesta proposta, dins del Cicle Ànima de titelles per a adults.

La companyia El Retrete de Dorian Grey està formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i és una de les formacions de teatre d’objectes amb més prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del món. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. Van crear la companyia a Barcelona, on es van conèixer treballant a TVE, i ara tenen la seu a Santiago de Compostela.

RETRETE CABARETE es va plantejar, en inici, com una recopilació de peces curtes dels seus espectacles anteriors. Deu anys d’experimentació condensats en cinquanta minuts, sense paraules.

És un espectacle on es recullen alguns números de la seva primera obra “Rúa Aire“, de “Ne Me Quitte pas” gran clàssic de la companyia amb la manipulació de globus, i del seu últim espectacle “In Memoriam” que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest últim, sobre la pèrdua de la memòria.

Continua llegint

– Teatre titelles – COLGANDO DE UN HILO (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.11.12  (temp. 17/18 – espectacle nº 106)

COLGANDO DE UN HILO  (temp. 17/18 – espectacle nº 106)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge passat vàrem fer cap a la Sala Fènix a les 9 de la nit, una hora poc habitual en les sales de teatre, però que ens permet als més “malalts de Teatre” poder fer algunes vegades un “doblet” amb un altre espectacle la mateixa tarda.

En entrar, veiem al vestíbul una exposició que ens sorprèn gratament; es tracta de “bosc d’ombres” d’Anna Chwaliszewska; ella és directora artística, escenògrafa, dissenyadora de vestuari i creadora d’algunes de les mascares més reconegudes pels amants del teatre, com són per exemple “Trilogía Mozart Così fan Dei Furbi” “Houdini, El arte de la fuga” o “Delante, fuera de la puerta”.

L’exposició es podrà veure fins a final de desembre.

_________________

La Sala Fènix presenta la seva 5ª temporada d’ÀNIMA, Cicle de Titelles per a Adults amb quatre propostes. COLGANDO DE UN HILO ha estat la segona de les propostes, presentada en aquest cas, per la Cia. Di Filippo Marionette.

Aquest és el primer espectacle d’aquesta companyia i va ser estrenat en 2012 a Barcelona al Teatre Teresa Pamies, ha voltat per tot el món i ha guanyat alguns premis.

La companyia Di Filippo Marionette està formada per Remo Di Filippo (Italia) i Rhoda López (Australia).

Ell es va iniciar en el teatre de marionetes gràcies a un petit taller de Barcelona “Casa Taller de Marionetes de Pepe Otal”, i és allà on es va enamorar de les infinites possibilitats expressives de la fusta. Allí va néixer GINO, la primera titella, que és l’última que apareix a l’espectacle. Des d’aquell moment no ha deixat d’investigar i construir els personatges que l’acompanyen en el seu viatge.

Ens ha comentat, a l’inici de l’espectacle que el vestuari dels titelles el fa la “sua mama”.

Continua llegint

– Teatre – IL RITRATTO DEL DON PASQUALE (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.10.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 90)

IL RITRATTO DEL DON PASQUALE (temp. 17/18 – espectacle nº 90)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quasi ens perdem l’oportunitat de veure aquesta proposta de la Sala Fènix que ha estat programada només quatre dies; no la teníem prevista i a l’últim moment una bona amiga ens la va recomanar i hem pogut anar a la sessió de les nou de la nit del diumenge tot sortint de “l’empanada” de Obabakoak.

Aprofitem per destacar i agrair, a la Fènix, aquesta sessió de diumenges al vespre que creiem, que és l’únic teatre de Barcelona que l’ofereix ……

IL RITRATTO DE DON PASQUALE és una recreació del mite de Don Juan en forma de farsa napolitana, farsa teatral dinàmica i irreverent. Un espectacle a partir dels contes, sobre la figura del Don Juan, de Puškin i Rostand.

Don Giovanni és la representació màxima de l’ego masculí, en una forma masoquista de viure la seducció amb objectius sempre difícils per complaure la vanitat d’un individu incomplet. El mite de Don Giovanni mostra per primera vegada, en la història de la literatura, els capricis d’un home que no aspira al poder polític sinó a la demostració del seu poder emotiu i sexual sobre totes les dones, arribant a la seva autodestrucció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Effige Teatro és una companyia teatral italiana a Barcelona, creada el febrer de 2017, que treballa amb una programació anual oferint al públic espectacles en italià i en castellà. La seva filosofia és aixecar espectacles que incloguin diverses maneres de fer teatre: la Comèdia de l’Art, el teatre de l’absurd, el teatre satíric.

Dins del seu programari està també l’organització de Cursos de teatre per tal de transmetre aquestes maneres de fer teatre que s’estan perdent en el món teatral actual.

IL RITRATTO DE DON PASQUALE, a l’escenari de la Sala Fènix, un banc i el marc d’un quadre. Una sèrie de “fotos fixes” a ritme de Mozart ens presenten als quatre actors, Tommaso SassiFrancesco Nappi, Andrea Vassili Benevento i Federica Amendola.

Don Giovanni arriba a Milà, fugint des de Nàpols, acusat de l’assassinat de Don Pasquale. L’acompanya Leporello, el seu fidel servidor, que admira i enveja al seu amo a parts iguals. Allà Don Giovanni es retroba amb una antiga amant i al mateix temps coneix Doña Anna, la vídua de Don Pasquale. Un Leporello magnífic i un Don Giovanni histriònic i exagerat en la justa mesura. A partir d’aquí la història és prou coneguda, seducció i desafiament a la mort.

Continua llegint

– Teatre d’objectes – ANTOLOGIA de JORDI BERTRAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.10.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 80)

ANTOLOGIA de JORDI BERTRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 80)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle està definit com un espectacle de marionetes en set escenes a la pàgina web d’en Jordi Bertran.

ANTOLOGIA és l’òpera prima de Jordi Bertran, estrenada el 1987 i que ha visitat escenaris dels cinc continents des de fa més de vint anys.

La Sala Fènix ha programat durant un mes una retrospectiva de l’obra de Jordi Bertran per commemorar els 40 anys als escenaris d’aquest titellaire. Hem tingut la sort de poder veure els tres espectacles programats, POEMES VISUALS (la varem poder veure la temporada passada), ¡AZÚCAR! i aquesta ANTOLOGIA, que sens dubte la que ens ha agradat més.

De tota la variada gamma de titelles, les marionetes són les que tenen una exigència tècnica més elevada, per ser titelles articulats i accionats pel manipulador des de dalt, mitjançant un control on es tensen i destensen els fils, per a poder dirigir els moviments de cada part de la figura.

Set marionetes que van apareixent al llarg de l’espectacle, amb una enorme càrrega emocional i una precisió i virtuosisme que ens ha deixat bocabadats.

DALI que ens dóna la benvinguda amb el seu conegut discurs “Yo no soy Dios, porque si fuera Dios no podria ser Dalí, el divino”, a escena el sofà-llavis de Mae West.

LOUIS ARMSTRONG i la seva inseparable trompeta. Amb el seu cor de tres membres (genial el moment de la primera intervenció del cor), interpreta la coneguda cançó “When the Saints go marching is”.

Continua llegint

– Teatre d’objectes – AZÚCAR ! (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espect. nº 59)

AZUCAR (temp. 17/18 – espectacle nº 59)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa pràcticament un any ens vam quedar enamorats d’un espectacle emmarcat dins del “Cicle Ànima de Titelles per adults” d’aquesta mateixa Sala Fènix. … POEMES VISUALS d’en Jordi Bertran, que ens va fascinar.

Ara, no hem dubtat a encabir a la nostra agenda els altres dos espectacles d’aquest autor en la retrospectiva de la seva obra que també organitza la Sala Fènix, amb motiu dels seus 40 anys dalt dels escenaris.

Aquest passat diumenge vam poder veure ¡AZÚCAR!, la història que ens parla d’Elena, una sucrera que lluita contra l’obesitat.

Dali M.Blanch i Nelo Sebastian són els manipuladors d’un munt d’objectes quotidians que prenen vida. Una proposta renovada, del espectacle que es va poder veure fa un temps sota el nom de “La sucrera diabètica“. Es tracta de Teatre d’objectes on els dos titellaires donen veu als objectes creant diferents espais, temps i situacions.

Una història que parla de l’acceptació del mateix cos i de la violència de gènere, on Elena, la sucrera, té problemes d’autoestima, de salut i amb el seu matrimoni.

Una proposta diferent, que convida a deixar que la fantasia ens porti a humanitzar objectes que prenen vida pròpia. Teteres, pots, pastissos, dolços, caramels, parlen i actuen com persones a les mans dels dos titellaires. I la protagonista, una sucrera que ens porta a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el nostre afany de trobar sempre a qui fer culpable d’allò que ens passa.

Continua llegint

– Teatre (326) – FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA (🐌🐌🐌🐌)- Sala Fènix – 05.08.2017

FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, més coneguda com a FRIDA KAHLO (1907-1954), va ser una reconeguda pintora mexicana, que va viure bona part de la seva vida a l’ombra de l’artista Diego Rivera, un destacat muralista famós per la seva tendència a plasmar obres d’alt contingut social en edificis públics de la ciutat de Mèxic.

A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.

Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.

Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.

Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.

Continua llegint