Arxiu d'etiquetes: Sala Beckett

– 287 – Teatre – ELS OCELLS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.05.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

ELS OCELLS (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció “extra” que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en “El Cicló” al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d’Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-RocherEsther López i Marc Rius. Es tracta d’una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d’aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Continua llegint

– 254 – Teatre – LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS – Sala Beckett (🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 186)

LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS (temp. 18/19 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres 24 d’abril vam tenir la sort de poder assistir a la prèvia de l’espectacle LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS on Ivan Benet el dirigeix i també debuta com a autor, amb un text escrit a quatre mans amb Víctor Borràs, de Teatre Nu.

També és la primera obra de text per a adults de Teatre Nu, companyia establerta a Sant Martí de Tous dedicada al teatre artesanal, cuit a foc lent, com aquest text.

Després de la representació vam poder xerrar una estona amb els dos autors i la magnífica protagonista de la proposta, Aida Oset. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que es representa a la Sala de dalt de La Beckett, un thriller inspirat en l’univers de David Lynch, a mig camí entre el musical i el monòleg interior.

Segons ens va comentar l’Ivan Benet, al que admirem en la seva faceta d’actor (“L’habitació del costat”, “Bodas de sangre” o “L’ànec salvatge”, per esmentar algunes), és la primera vegada que dirigeix en solitari i la primera vegada que escriu un text.

Una experiència personal a l’Hospital Clínic, el va fer pensar a escriure aquest text per parlar de les professions invisibles, fent un homenatge a la figura de la infermera. Un personatge intermedi, amagat entre el metge i el malalt, un personatge que no es veu quan tot funciona, però a qui se’ls demana responsabilitats quan alguna cosa falla.

També va sentir la necessitat de donar veu al pensament filosòfic contemporani del filòsof francès Gilles Lipovetsky. Conceptes com la lleugeresa, la hipermodernitat, l’error humà. Una reflexió sobre la buidor de la societat, la mecanització de les tasques i l’individualisme. L’alliberament mal entès, que comporta soledat i indiferència. La creació de necessitats que comporten angoixes. La desinformació de la sobreinformació.

Continua llegint

– 187 –  Teatre – THIS IS REAL LOVE (prèvia) (🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 137)

THIS IS REAL LOVE (temp. 18/19 – espectacle nº 137)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres s’estrenava a la Beckett la nova proposta del col·lectiu VVAA explorant el binomi parella i empresa, THIS IS REAL LOVE, i nosaltres vam poder assistir a la representació prèvia que va tenir lloc a migdia.

Aquest espectacle forma part del cicle “Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals“. Un cicle que pretén reflexionar sobre la ficció i el món juvenil intentant trobar la porta d’entrada a la ficció que fan servir els joves d’avui.

Hem assistit a aquesta representació amb una mica de reticència després del desencís que vam patir a la Fira de Tàrrega amb la seva proposta POOL (NO WATER), on anàvem amb ganes, ja que l’anterior proposta de WOHNWAGEN ens havia agradat força.

I aquesta vegada amb THIS IS REAL LOVE ens hem quedat a mitges, no hem pogut connectar massa amb la proposta, tot i que hem de reconèixer que alguns moments ens han semblat molt potents i engrescadors. Una proposta arriscada, com totes les seves, on potencien les relacions interpersonals.

THIS IS REAL LOVE és una performance sobre l’amor i les relacions, la destrucció i la salvació. És una intrincada investigació del pantanós món de sentiments mercantilitzats i amors al·legòrics.

Una performance multidisciplinària que inclou audiovisuals de Rita Molina, música en directe de Clara Aguilar i una línia de merchandising dissenyada per SAGA (Sofia Gallarate i Alessia Arcuri), CLAN i Noemí Galí. L’espai escènic i el disseny de llums són de Marc Salicrú.

Continua llegint

– 185 – Teatre – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.02.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 135)

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – espectacle nº 135)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja fa uns dies a la Sala Beckett ens van presentar en roda de premsa el cicle “Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals” coordinat per Elisenda Ardèvol. Un cicle que vol ser una reflexió sobre la ficció i el món juvenil.

I dins d’aquest cicle s’ha programat EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA de Juan Mayorga, dirigit per Andrés Lima. Aquest text va ser guardonat amb un premi Max al millor autor 2008, i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula “Dans la maison” (2012) que va guanyar la Conxa d’Or al Festival de San Sebastian.

El març del 2014, ja vàrem poder veure un altra versió d’aquesta proposta a la Sala Muntaner, que també ens va agradar molt i que llavors va estar dirigida per Víctor Velasco.

Germán és un professor de secundària, professor de literatura, que es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes. Fins que arriba a la redacció del noi silenciós que s’asseu a l’última fila. Una redacció que comença dient “El sábado fui a estudiar a casa de Rafael Artola. La idea partió de mí, porque hace tiempo que deseaba entrar en esa casa.” … redacció que acaba amb un “continuará“….

L’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. A partir d’aquí, sorgeix entre l’adult i el chico un vincle tan intens com a perillós. Perillós per a ells i per als qui els envolten. Una estranya relació que acabarà en una espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.

Continua llegint

– 163 – Roda de premsa – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA – Sala Beckett – 2019.01.23 (temp. 18/19 – RdP 032)

RdP – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – RdP nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Jove Teatre Regina (gairebé amb un coet al cul, pel fet del desplaçament força complicat, i sobretot per la manca de coordinació entre teatres) …. a la Sala Beckett, on es presentava el cicle “Res no és mentida” i la producció teatral EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA.

A l’inici de la roda de premsa Toni Casares ens comenta que com és habitual, la Sala Beckett estructura la seva programació en cicles i ara amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) presenten aquest nou cicle, “Res no és mentida”, sota la coordinació de la comissaria Elisenda Ardèvol.

Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.

En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. 

Continua llegint

– 035 –  Concert – CLARA PEYA en concert (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.09.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 024)

CLARA PEYA (temp. 18/19 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres 13 de setembre, dia de l’apertura de temporada a la Sala Beckett, expectació i alegria continguda al mateix temps, retrobaments, curtes xerrades i un esdeveniment especial, un concert de Clara Peya proposat per a l’ocasió.

Lluny de les etiquetes, de voler encaixar en un estil, de voler ser definit amb paraules que limiten, aquest concert (si és que es pot definir així) obre nous espais on la música et condueix, es troba amb altres expressions, amb altres personalitats, amb altres sonoritats, amb altres veus. Una obsessió: les tecles que més enllà de generar sons, conviden a l’espectador a entrar en aquest univers que ens apropa a algunes de les propostes de la nova temporada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Clara Peya, nascuda a Palafrugell en 1986 és pianista i compositora. Cofundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe Les Impuxibles, de la qual nosaltres hem pogut gaudir dels espectacles “Aüc: el so de les esquerdes” i “Limbo”. Al mes de març presentaran a la sala de dalt la peça “Suite Toc núm 6” amb Judit Pujol i María Velasco.

Continua llegint

– Festival GREC 2018  – Teatre – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (🐌🐌🐌🐌🐌) Sala Beckett – 2018.07.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de “Tortugues: la desacceleració de les partícules” (2014) i “L’home sense veu”(2016), Clàudia Cedó, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2017/18, ens presenta “Una gossa en un descampat”, una peça que dirigeix Sergi Belbel.

En paral·lel, a través del seu projecte Escenaris especials, la Clàudia Cedó, s’ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l’escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d’integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així”.

Un text punyent, colpidor, que parla de trobar sentit a les coses que colpegen, que ens fan mal, una experiència dura, una decisió difícil, una pèrdua que no ha avisat de la seva arribada … moments no desitjats però que no podem obviar, que hem d’enfrontar.

Tots tenim el nostre descampat. Un indret àrid que hem hagut de travessar en algun moment de la nostra vida.

Una obra absolutament personal, on vivim a través dels actors totes les pors, tots els dubtes, tota la dificultat i el dolor d’una decisió dura i irreversible.

La protagonista de l’obra, alter ego de la Claudia Cedó, és la Júlia, compta amb dues cares a escena: ella (Júlia 1) i la seva consciència (Júlia 2). Els dos papers son interpretats per les actrius Vicky Luengo (els dies imparells) i Maria Rodríguez (els dies parells), que s’intercanviaran els dos rols en dies intercalats.

Continua llegint