Arxiu d'etiquetes: Sala Beckett

– 163 – Roda de premsa – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA – Sala Beckett – 2019.01.23 (temp. 18/19 – RdP 032)

RdP – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – RdP nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Jove Teatre Regina (gairebé amb un coet al cul, pel fet del desplaçament força complicat, i sobretot per la manca de coordinació entre teatres) …. a la Sala Beckett, on es presentava el cicle “Res no és mentida” i la producció teatral EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA.

A l’inici de la roda de premsa Toni Casares ens comenta que com és habitual, la Sala Beckett estructura la seva programació en cicles i ara amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) presenten aquest nou cicle, “Res no és mentida”, sota la coordinació de la comissaria Elisenda Ardèvol.

Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.

En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. 

Continua llegint

– 035 –  Concert – CLARA PEYA en concert (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.09.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 024)

CLARA PEYA (temp. 18/19 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres 13 de setembre, dia de l’apertura de temporada a la Sala Beckett, expectació i alegria continguda al mateix temps, retrobaments, curtes xerrades i un esdeveniment especial, un concert de Clara Peya proposat per a l’ocasió.

Lluny de les etiquetes, de voler encaixar en un estil, de voler ser definit amb paraules que limiten, aquest concert (si és que es pot definir així) obre nous espais on la música et condueix, es troba amb altres expressions, amb altres personalitats, amb altres sonoritats, amb altres veus. Una obsessió: les tecles que més enllà de generar sons, conviden a l’espectador a entrar en aquest univers que ens apropa a algunes de les propostes de la nova temporada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Clara Peya, nascuda a Palafrugell en 1986 és pianista i compositora. Cofundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe Les Impuxibles, de la qual nosaltres hem pogut gaudir dels espectacles “Aüc: el so de les esquerdes” i “Limbo”. Al mes de març presentaran a la sala de dalt la peça “Suite Toc núm 6” amb Judit Pujol i María Velasco.

Continua llegint

– Festival GREC 2018  – Teatre – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (🐌🐌🐌🐌🐌) Sala Beckett – 2018.07.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de “Tortugues: la desacceleració de les partícules” (2014) i “L’home sense veu”(2016), Clàudia Cedó, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2017/18, ens presenta “Una gossa en un descampat”, una peça que dirigeix Sergi Belbel.

En paral·lel, a través del seu projecte Escenaris especials, la Clàudia Cedó, s’ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l’escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d’integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així”.

Un text punyent, colpidor, que parla de trobar sentit a les coses que colpegen, que ens fan mal, una experiència dura, una decisió difícil, una pèrdua que no ha avisat de la seva arribada … moments no desitjats però que no podem obviar, que hem d’enfrontar.

Tots tenim el nostre descampat. Un indret àrid que hem hagut de travessar en algun moment de la nostra vida.

Una obra absolutament personal, on vivim a través dels actors totes les pors, tots els dubtes, tota la dificultat i el dolor d’una decisió dura i irreversible.

La protagonista de l’obra, alter ego de la Claudia Cedó, és la Júlia, compta amb dues cares a escena: ella (Júlia 1) i la seva consciència (Júlia 2). Els dos papers son interpretats per les actrius Vicky Luengo (els dies imparells) i Maria Rodríguez (els dies parells), que s’intercanviaran els dos rols en dies intercalats.

Continua llegint

– Roda de premsa – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT – Sala Beckett- 2018.06.25 (temp. 17/18 – RdP 102)

RdP – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT – (temp. 17/18 – RdP nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona Roda de premsa del passat dilluns; de La Seca a la Sala Beckett, on es presentava UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT de Clàudia Cedó i dirigit per Sergi Belbel.

Toni Casares, director artístic de la Beckett, comença la RdP afirmant que un cop ha pogut veure els assajos, creu que “és precisament això el que ha de fer la Sala Beckett“.

Clàudia Cedó, l’autora, actualment és resident de la Sala Beckett i quan ja estava treballant en aquest projecte i el tenia força avançat, un esdeveniment important i tràgic a la seva vida li va fer replantejar el projecte des de zero i començar de nou per intentar explicar el “descampat” psicològic que va d’haver de passar en aquestes circumstàncies totalment inesperades.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Claudia Cedó ens ho explica en el dossier de premsa, d’aquesta manera:

 Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així. La psicòloga de l’hospital (Ara li agraeixo molt!) ens va explicar que és el millor, que parir la criatura i veure-la t’ajuda a tancar el cicle. Jo vaig pensar “Que dur! No ho podré fer!”, per a mi era la pitjor de les pors: veure el petit, que naixeria sense vida.

Continua llegint

– Teatre – ESMORZA AMB MI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 273)

ESMORZA AMB MI (temp. 17/18 – espec. nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan sortim de veure una representació teatral, acostumem a tenir una valoració força similar, tot i que sovint argumentem les nostres diferències de criteri i alguna vegada fins i tot arribem a discutir.

Aquesta vegada la sang no ha arribat al riu, però haig de reconèixer que l’Imma ha connectat força mes que jo amb aquesta proposta de “ESMORZA AMB MI“, que vàrem poder veure aquest passat diumenge a la Sala Beckett.

Encara que en general la proposta ens ha agradat a tots dos, jo he sortit una mica amb la moral per terra per la desesperança provocada pel desamor i la incapacitat d’estimar, que vol transmetre expressament la proposta. Per altra banda a mi m’han sobrat uns quants minuts de l’escena inicial del fisioterapeuta i m’han mancat en l’escena final, perquè no me l’he acabat de creure, per la urgència en què prenen les decisions finals els seus protagonistes.

És per això que aquesta vegada la valoració “cargolaire” correspon més aviat a la visió de la proposta que ha realitzat l’Imma. Dit això, entrem en matèria …

ESMORZA AMB MI, de la cia. losMontoya, és una proposta escrita i dirigida per l’Ivan Morales i que ens havien presentat la setmana passada en roda de premsa. Una proposta “cuinada a foc lent” segons ens va explicar Morales, perquè s’ha pogut treballar d’una forma pausada en els locals de la Beckett, experimentant sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors.

Continua llegint

– Teatre – DISTÀNCIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2018.05.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 271)

DISTÀNCIA (temp. 17/18 – espec. nº 271)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada.

Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta.

Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable.

Distància gira entorn l’educació i els seus límits. Distància ens planteja fins a quin punt no es toleren certs temes, en segons quins àmbits, per tal de no desestabilitzar la jerarquia i el sistema establert. Distància posa en dubte certes estructures paternalistes que prenem com a patrons inamovibles.

L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot tolerar que dins de les aules es tractin temes que puguin despertar en els alumnes necessitats de saber, de conèixer, de pensar per si mateixos. De què ens sona tot això?

Una part de la societat que imposa barreres ideològiques que cal respectar?, on acaba la tasca de l’escola i comença la de la família?, qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula?, quina és la llavor de la rebel·lió?.

Continua llegint

– Roda de premsa ESMORZA AMB MI – Sala Beckett – 2018.05.15 (temp. 17/18 – RdP 081)

Roda de premsa ESMORZA AMB MI – (temp. 17/18 – RdP nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig poder assistir a una nova roda de premsa, convocada per presentar la nova proposta de la Sala Beckett, ESMORZA AMB MI de la cia. losMontoya  (pantalla & escena), amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales.

El director artístic de la Sala Beckett, Toni Casares fa la presentació de l’equip artístic de la proposta i comenta que està molt satisfet del treball de les dues companyies residents d’aquest any, una de les quals (losMontoya) presenta aquesta producció, que s’estrenarà demà 17 de maig i es podrà veure fins al 10 de juny.

La Sala Beckett, afirma Casares, sempre ha volgut donar la màxima importància a la figura del dramaturg, encara que en aquest cas dramaturg i director recauen en la mateixa persona.

Ivàn Morales, ens ha comentat que ha estat un plaer treballar aquesta proposta d’una forma pausada en els locals de la Beckett, perquè ha pogut cuinar-la a foc lent i experimentar sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors, en un ambient gairebé màgic on t’adones que estàs treballant en un “obrador” d’arts escèniques i perquè et trobes contínuament amb altres artistes, creadors i projectes.

Ens comenta que ha volgut escriure una història de personatges com tots nosaltres, com els nostres amics, de com estimem, de com ens perdem, de com ens donem plaer, de què ens fa patir, i com intentem riure. Ha intentat explicar la intimitat de les nostres vides fugint del fals realisme o costumisme de les sèries televisives. Ha volgut retratar-se a ell mateix i a les persones del seu entorn, i construir una mena de mirall on segurament els espectadors es podran veure reflectits.

Continua llegint