Arxiu d'etiquetes: Sala ATRIUM

– 138 – Teatre – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.12.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia dies que no veiem una peça de teatre de text després de molts dies d’assistir a espectacles musicals i concerts, i la veritat és que ahir dijous anàvem amb moltes ganes amb les expectatives generades a la roda de premsa del passat dia 10. A la Sala Atrium, LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO.

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”.

La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur.

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza  i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta.

Quin paper exerceix el físic en el món i com condiciona el nivell de felicitat? Són preguntes que intenta respondre, o si més no que es planteja sarcàsticament, aquest monòleg que porta el subtítol de “Una historia sobre el vacio”.

Segons comenten, a la sinopsi del programa de mà, a escena hi ha una dona, nua, al terra del seu bany, el buit al mig de Madrid o Barcelona. Una dona jove, normal, de vida normal i amb un dolor punyent a l’estómac.

El dolor que provoca el buit existencial.

Una persona, resultat del consumisme tòpic d’aquest segle XXI en la cerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort. Una anàlisi del paper del físic a la nostra societat i de com aquest físic marca el grau de felicitat i satisfacció assolible. La lluita per aconseguir un lloc en el món de la moda on els teus malucs han de ser retocats a les fotos i aquest fet trastoca profundament la teva percepció de l’ésser fins a condicionar la teva alimentació.

Continua llegint

– 109 – Roda de premsa LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO – Sala Atrium – 2018.12.10 (temp. 18/19 – RdP 023)

RdP – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – RdP nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de “LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO“, la propera proposta escènica que es podrà veure a la Sala Atrium. Es tracta d’un text escrit conjuntament per dues actrius amigues, Bàrbara Mestanza (que també la dirigeix) i Ana Rujas (que la interpreta).

Es van conèixer a Madrid perquè Bàrbara va viatjar per un temps a aquesta ciutat a causa de la seva professió i Ana (nascuda a Madrid) s’acabava d’independitzar. Per un temps van viure juntes i malgrat que al principi no van connectar gaire, van acabar fent-se molt amigues i ara són inseparables.

Bàrbara Mestanza i Patricia Mendoza

La idea d’aquest projecte va sorgir en un viatge per feina a Nova York on van tornar a coincidir; això va ser a principis d’aquest 2018, quan les dues estaven passant una època força dolenta, plena de buidor interior. En una xerrada prenent en un cafè, van parlar de la necessitat que tenien ambdues de poder explicar “la merda interior” que cada una d’elles guardaven al seu interior.

Aquesta idea inicial s’ha transformat en una trilogia “La trilogia de la bestia“, que podrem veure als escenaris. Aquesta primera,”La mujer mas fea del mundo” parla del que és i significa la dona d’avui en dia, les seves esperances i frustracions en una societat kitch i consumista en el que gairebé tot és fals i mancat de “veritat”… i també parla sobre el buit inherent de l’ésser humà.

La segona proposta de la trilogia “Pocahontas, o la verdadera história de una traviesa“, es podrà veure molt aviat a la Sala Beckett, a partir del 31 de gener i parlarà de la dona del passat. La tercera proposta encara no té nom, però tractarà del que espera a la dona del futur.

Bàrbara Mestanza i Ana Rujas

Continua llegint

– 037 –  Teatre – AQUÍ “de Santander a NY” (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium  – 2018.09.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

AQUÍ “de Santander a NY” (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I continuem “reestrenant” temporada, aquesta nit a la Sala Atrium on arribem després del concert de Flamenco BCN, i on tot just arribar ens quedem a les fosques, una avaria sobtada que farà endarrerir el començament de l’obra uns vint minuts. Finalment, torna la llum i entrem a la sala.

AQUÍ “de Santander a NY”, és un monòleg amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent, una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent.

AQUÍ és un assaig sobre la bogeria d’un personatge dividit en dos grans línies emocionals, la de l’amor i la de la mort.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça estructurada en dos actes, on en el primer acte la Lis apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Està commocionada. Va vestida de núvia i porta un ram de flors a la mà. Al vestit una gran taca de sang. En el seu monòleg, la Lis ens explicarà com ha arribat fins allà, qui és i d’on ve, i el que incomprensiblement li ha passat en el dia del seu casament.

Continua llegint

– Teatre – ASATIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.07.14 (temp. 17/18 – espect. nº 352)

ASATIA (temp. 17/18 – espectacle nº 352)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest mes de juliol, com gairebé tots els “teatraires”, ens hem abocat a veure el nombre més gran d’espectacles possibles, dins de la programació del Festival Grec. Per sort, també hem pogut fer un forat a la nostra agenda “teatraire”, per veure altres propostes no incloses al Festival.

Diem “per sort”, perquè aquesta ASATIA, que vàrem poder veure ahir a la Sala Atrium, és una petita joia teatral, que sense cap mena de dubte es mereixia una millor visualització de la que ha aconseguit, durant les dues setmanes que ha estat representant-se a Barcelona. El Grec, sense voler, els ha jugat una mala passada a aquesta jove companyia mexicana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ASATIA del Colectivo Berenjena, va ser la proposta guanyadora de la beca “La Vaquita” que la companyia Vaca 35 va concedir l’any 2017 com a suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves.

Des de Vaca 35 ens van parlar d’aquest projecte, fa aproximadament un mes, i vam parlar amb els membres de Colectivo Berenjena a la roda de premsa on ens van presentar la peça.

Aquesta proposta va ser estrenada al Teatro del Milagro a la ciutat de Mèxic el desembre del 2016, i gràcies a l’èxit de públic va fer dues temporades en aquest teatre, oferint representacions en altres teatres de la mateixa ciutat. La representació a la Sala Atrium és el primer salt de la companyia a Europa.

Continua llegint

– Roda de premsa – ASATIA – Sala Atrium – 2018.07.03 (temp. 17/18 – RdP 110)

RdP – ASATIA (temp. 17/18 – RdP nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Tantarantana, treient el fetge per la boca, a la Sala Atrium, per assistir a la presentació de ASATIA, del “Colectivo Berenjena”  que amb aquesta proposta van ser els guanyadors del “Primer suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves” amb la beca “LA VAQUITA” que la cia. Vaca 35 va concedir l’any 2017.

De fet, ja ens van parlar  d’aquest projecte Damián Cervantes, director de Vaca 35 d’aquesta proposta a la RdP de “Josefina, la gallina …” fa aproximadament un mes.

Malauradament les convocatòries de RdP del “monstre” Grec, deixa molt en segon pla, qualsevol proposta que presenten els petits teatres de la ciutat, si aquestes no tenen la sort de considerar-se part d’aquest Festival. És per això que mes que una RdP, va ser una xerrada en petit comitè amb Eduardo Orozco i Verónica Bravo, els dos membres del Colectivo Berenjena.

Ens expliquen que ells dos van estudiar plegats a la mateixa escola de Teatre de la ciutat de Mèxic i que en acabar els estudis es van adonar que els dos patien una certa frustració per no poder exercir ràpidament la professió d’actors amb la que tant havien somiat. Van decidir posar remei a aquests situació, i deixar d’esperar que algú els truqués i crear dramàticament una història d’amor per portar-la a escena. La van presentar al concurs de Vaca 35 i aquests van reconèixer la seva gran qualitat, premiant-la.

És així com la varen poder aixecar i estrenar al Teatro del Milagro a la ciutat de Mèxic el desembre del 2016. El seu èxit ha provocat que la proposta des de llavors s’ha representat per dues temporades en aquest teatre i també les sales del “Teatro La capilla” i a “La Teatrería” de la mateixa ciutat. Ara per fi han pogut saltar a Europa i poder-la representar a partir d’avui 4 de juliol a la Sala Atrium de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.06.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 321)

JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (temp. 17/18 – espectacle nº 321)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dijous, amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Cia. Vaca 35 Teatro en Grupo, vam fer cap a la Sala Atrium, on ja havíem assistit a la roda de premsa de presentació del dia 8.

JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA és el primer treball unipersonal que la companyia ha decidit explorar. Dirigida per Diana Magallón, la proposta parteix d’una curiosa afirmació de l’únic actor present a l’escenari : Les va a sonar raro lo que les voy a decir, pero soy una gallina”.

Aquesta gallina cuida dels seus ous amb cura. Els posa noms a cadascun d’ells, els enterra en la sorra perquè sempre tinguin la temperatura ideal, fins i tot els porta al cinema i celebra els seus aniversaris. Aquesta gallina no és com les altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta proposta pren com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l’actor protagonista José Rafael Flores. Reflexiona sobre l’impacte del bullying durant la infantesa i les desaparicions i assassinats de dones en el nord del país.

Una metàfora de la consciència de l’ésser humà quan aconsegueix assabentar-se de qui és i decideix assumir-ho.

Ens parla de la violència de Ciudad Juárez on ell va néixer i va passar la seva infantesa, ens parla de la por i el dolor i també de l’amor, de quan va marxar a la ciutat més poblada del món, Ciudad de Méjico (DF), quan va deixar de ser José/Josefina per convertir-se en Rafael.

La migració com un concepte detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides.

José Rafael Flores es despulla davant nostre mostrant-nos la seva gran fragilitat, la vida l’ha ferit, i ell ha estat capaç de reaccionar, sobreviure i explicar-ho damunt l’escenari tot mirant-nos als ulls. La seva interpretació ens arriba per la gran honestedat que desprèn.

L’acompanya Alberto Rosas a l’acordió amb la nota adequada en cada moment de la peça. Ell és còmplice de l’actor, donant sonoritat als seus passos, i als moments vitals que travessa la narració.

Acordionista i actor uneixen les seves veus per entonar a “capella” un cant candenche rescatat del folklore fronterer.

Josefina la gallina, puso un huevo en la cocina és el resultat d’una exploració a l’interior, no només de l’actor protagonista, sinó de cadascun dels integrants del grup donant com a resultat una dramatúrgia solida i molt real.

Continua llegint

– Roda de premsa – JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA – Sala Atrium – 2018.06.08 (temp. 17/18 – RdP 088)

Roda de premsa – JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA – (temp. 17/18 – RdP nº 88)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí una nova RdP per presentar un cicle de dues obres protagonitzat per la coneguda companyia mexicana Vaca 35 Teatro en Grupo, que tornen novament a Barcelona (diuen que ja la consideren com la seva segona llar) … i concretament a la Sala Atrium, coincidint amb el seu dècim aniversari.

En realitat, únicament la primera obra d’aquest cicle està signada per aquesta companyia, es tracta de JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA, que es podrà veure en aquesta sala durant 3 setmanes... i més tard l’espectacle ASATIA del “Colectivo Berenjena”  que amb aquesta proposta van ser els guanyadors del “Primer suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves” amb la beca “LA VAQUITA” que Vaca 35 va concedir l’any 2017.

Tot i que el repertori conegut de Vaca 35 Teatro en Grupo és reduït, en el seu haver compta amb nombroses distincions i reconeixements dels seus projectes que ja han traspassat fronteres tenint l’oportunitat de mostrar el seu talent per més de mig món (Amèrica Central, Sud-amèrica, Europa i Àsia).

Nosaltres els coneixem per alguns dels seus emblemàtics espectacles, com aquell “CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABIAMOS DESAPARECIDOque vàrem poder veure a Fira Tàrrega del 2015 …. o encara un any abans amb aquell “LO UNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ, ES UNA GRAN OBRA Y LAS GANAS DE TRIUNFAR” estrenat també a Fira Tàrrega, però que nosaltres el vàrem poder veure a la Sala Atrium el gener del 2014.

Ahir a la Sala Atrium, Patricia Mendoza ens va presentar a Damián Cervantes (director del Grup Vaca 35), a José Rafael Flores (actor d’aquest monòleg “gallinaci”) i a Diana Magallón (directora d’aquesta proposta escènica).

Continua llegint