Arxiu d'etiquetes: Ruben Ametllé

– 044 – Teatre – LA REVELACIÓ 1.0 (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – (temp. 19/20 – RdP 016 i  espectacle 026 ) – 2019.11.16

LA REVELACIÓ 1.0 (temp. 19/20 – Roda de premsa nº 16 i espectacle nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Haig de reconèixer que aquest dimarts passat, vaig assistir a la Roda de premsa … sense recordar-me pas que aquesta proposta ja l’havíem vist al Festival Grec del 2018, En arribar al Teatre Tantarantana, em van oferir el dossier de premsa i en començar a llegir em vaig adonar. De ben segur que no hagués anat a la RdP si ho hagués intuït abans de sortir de casa, però un cop allà vaig creure que potser pagava la pena escoltar de boca dels seus protagonistes, quines actualitzacions havien fet a l’espectacle.

Recordava també que aquella primera versió, de fa 16 mesos ens va interessar força pel tema que tractava, però teatralment no ens va arribar a emocionar, potser pel garbuix d’inputs rebuts de la immensa quantitat d’informació abocada a l’escenari, que se’ns va arribar a fer confusa i fins i tot difícil de pair.

En la Roda de premsa d’aquest dimarts, se’ns va informar que en aquella primera proposta s’havia optat per un final esperançador i potser massa “feliç”, … però que malauradament transcorreguts aquests 16 mesos, la realitat de la persecució dels seus protagonistes era un altre molt diferent i que havien volgut actualitzar la proposta per explicar la realitat de la repressió dels estats contra els dissidents, especialment contra als “relators” que destapen la corrupció del poder.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És en aquell moment que decideixo donar una nova oportunitat a la proposta i tornar-la a veure, … ara potser amb la ment més oberta i sobretot amb molta més informació de la que nosaltres teníem llavors. Aquesta decisió ha estat tot un encert, perquè aquesta nova versió ens ha satisfet plenament.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa, per si algú està interessat en escoltar el que es van explicar …

————————–

 … i per tant, com la decisió estava presa, ahir dissabte després del concert del Cor Vivaldi ens vam dirigir al Teatre Tantarantana per veure novament aquesta proposta escrita i dirigida per Jorge-Yamam Serrano que com ja hem comentat abans, ja havíem vist (vegeu aquella ressenya) dins del Festival Grec 2018 a l’Espai Lliure. En aquell moment el nom de la proposta va ser LA REVELACIÓ.

Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l’estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d’asil polític a Assange per part d’Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d’alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s’està morint.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA REVELACIÓ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.07.11 (temp. 17/18 – espect. nº 346)

LA REVELACIÓ (temp. 17/18 – espectacle nº 346)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet, i que va ser presentada a la roda de premsa del passat 3 de juliol.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faríeu si tinguéssiu accés, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Els tres protagonistes d’aquesta proposta estan actualment, d’una manera o altra, mancats de llibertat o a l’exili per haver publicitat material “classificat”. La peça està estructurada en tres parts i en cada una de les parts el protagonista un dels personatges ens fa coneixedors de la seva història, bé simulant entrevistes periodístiques, la de Shmitd (director de Google) i Assange, la de Snowden amb dos periodistes que farien pública la notícia, o bé com en el cas de la soldat Chelsea Manning amb un relat basat en una carta personal.

Per construir la proposta s’han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Continua llegint

– Teatre – BONA GENT (***) – Teatre Goya – 17/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La tarda del diumenge no acostumem a sortir ja que ens agrada estar a casa, assaborint les ultimes hores del cap de setmana, llegint o posant al dia el Bloc, que porta la seva feina. Però aquesta vegada la temptació va ser massa forta, ja que és tractava d’una oferta de Teatre que teníem la intenció prèviament d’anar a veure … i el TresC ens oferia entrades a 9 euros. Com ja imagineu varem “pecar” molt a gust.

Bona gent (2 sur 4)

El director de Teatre Daniel Veronese al que admirem força, ha estrenat una obra sota el nom de BONA GENT, amb un text del dramaturg David Lindsay-Abaire. La primera versió d’aquesta obra teatral es va estrenar a Broadway l’any 2011 amb molt d’èxit.

Com a base del argument la maleïda crisi que ens te amargats; la història tracta d’una dona treballadora i mare soltera que te al càrrec una filla disminuïda psíquica. Aquesta causa provoca que moltes vegades arribi tard a la feina o es tingui que absentar…. fins que la acomiaden de la feina. Amb aquest inici, l’obra explora els sentiments humans d’amistat, de solidaritat, però també de mesquinesa, mala llet, cobdícia i manca d’escrúpols.

Sembla que el escriptor vulgui plasmar la crua realitat dels desnonaments que ara mateix es viu a Barcelona, però l’obra esta escrita ja fa uns anys i parla de Boston, la ciutat on l’escriptor va néixer i viure forces anys.

Bona Gent 1 (3 sur 4)

Continua llegint