Arxiu d'etiquetes: Roser Batalla

– 153 – Teatre – AMY (& THE ORPHANS) (🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries (temp. 19/20 – espectacle 100) – 2020.02.13

AMY (& THE ORPHANS) (temp. 19/20 – espectacle 100 )

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous, vam fer cap a la Sala Versus Glòries per poder veure AMY (&THE ORPHANS), un text basat en fets reals, de la nord-americana Lindsey Ferrentino, que ens ha presentat la companyia La Niña Bonita. Aquesta peça està adaptada i dirigida per Xavi Álvarez i Neus Suñé, que també formen part del repartiment encapçalat per Odile Fernández, una actriu amb síndrome de Down.

Aquesta peça va ser estrenada a l’Off Broadway el 2018 i ens parla del cas real de la tieta de la dramaturga. Un text escrit amb la intenció de denunciar la situació que patien als anys 70, als EEUU, les persones amb discapacitat psíquica en algunes institucions on eren internades.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, la companyia La Niña Bonita, creada en 2015 i actualment resident a la Sala Versus, va obtenir els drets de l’autora per poder estrenar per primera vegada aquesta peça fora dels Estats Units.

Després de la mort del seu pare, dos germans amb dubtosa estabilitat emocional es reuneixen amb l’Amy, la seva cinèfila germana, que porta internada tota la vida en una residència per a persones amb síndrome de Down. Els tres, amb la inesperada presència de la Kathy, la cuidadora d’Amy, inicien un viatge per l’autopista.

Curiosament, encara que sembli inversemblant, la proposta té el format de comèdia / road-trip, on els germans de la protagonista, després de la mort dels pares, viatjaran a la recerca de la veritat per retrobar-se amb la seva germana, que ja té 47 anys i de la que coneixen ben poca cosa. L’acció amb un ritme accelerat, utilitza el flashback constant. No pretén en cap cas jutjar el que va passar, ni destacar culpable ni víctimes, fugint de qualsevol paternalisme.

Continua llegint →

– 136 – Roda de premsa – AMY (and the orphans) — Sala Versus Glòries (temp. 19/20 – RdP 038) – 2020.01.31

Deixa un comentari

RdP – AMY (and the orphans) (temp. 19/20 – RdP nº 038)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres, darrer dia de gener, culturalment parlant, per nosaltres va ser una jornada molt intensa, ja que al matí vaig assistir a dues rodes de premsa i al vespre vam veure una representació al Teatre Gaudí, que ja us avanço, abans de començar a redactar la ressenya que aconsegueix els 5 “cargols voltaires”.

A primera hora del matí es va presentar a la Sala Versus Glòries, una proposta escènica amb el títol AMY (and the orphans), basada en fets reals, amb un text escrit per la dramaturga nord-americana Lindsey Ferrentino.

Un text que va escriure per explicar la història de la seva tieta, Amy Jacobs, que va néixer amb síndrome de Down i que als anys setanta del segle passat, va ser abandonada pels seus pares a una Institució creada per “apartar” de la societat éssers humans considerats “no productius”, en una època on la síndrome de Down, gairebé era considerada una maledicció. Precisament aquella institució amb posterioritat va ser denunciada per maltractament i abusos.

La companyia “La niña Bonita” actualment resident d’aquesta Sala, ha obtingut els drets de l’autora, per estrenar la proposta per primera vegada fora dels EUA. i poder-la representar a Barcelona, amb la particularitat de què la protagonista de la història serà interpretada per l’actriu Odile Fernández, amb síndrome de Down.

Continua llegint →

– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

Deixa un comentari

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran “Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” “Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Continua llegint →

– Teatre Musical (95) – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Gaudí (🐌🐌🐌🐌) – 16.11.2016

Deixa un comentari

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest musical que ens presenten al Teatre Gaudi i del que vam fer cinc cèntims en la crònica de la roda de premsa, és l’adaptació catalana del musical Spring Awakening basat en l’obra de Frank Wedelind (Hannover 1864-Munic 1918), escrita l’any 1890, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik.

Fa trenta anys que Josep Maria Flotats, que acabava de tornar a Catalunya amb «Cyrano de Bergerac», va formar una companyia jove, per representar al recuperat Teatre Poliorama «El despertar de la primavera», en una versió de Carme Serrallonga. La va estrenar el 27 de febrer del 1986 i va constituir un altre dels èxits de l’època. Aleshores encara no existia la versió musical.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estats Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

És l’any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d’adolescents d’un petit poble s’enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l’adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, mentre intenten continuar amb les seves vides dins del col·legi, i dins d’un món extremadament hostil davant tots aquells que s’atreveixen a posar a prova els seus valors.

Continua llegint →

– Teatre – EL FLORIDO PENSIL (Nenes) (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 08/03/2016

8 respostes

Malgrat que sabia que es tractava de teatre d’entreteniment, em feia especial il·lusió tornar a veure aquesta proposta 20 anys després de veure la versió inicial; ara ens la presenten de nou però en versió “nenes”.

Encara avui en dia, m’esgarrifo de l’educació que vaig rebre a les dècades dels anys 50 i 60, … i també estic segur que la que rebien les noies encara era pitjor…. cal recordar que les escoles en aquella època estaven separades per sexes.

Una època que la gent més jove que nosaltres, difícilment es poden arribar a imaginar en tota la seva magnitud el que va arribar a significar; ens va marcar i per sempre en una sèrie de prejudicis religiosos, polítics, masclistes i sexuals, que malgrat que ens pensem que ja els hem superat, estaran per sempre mes en la base de la nostra educació.

El Règim franquista va implantar un patriarcat d’índole medieval, que significava un retrocés brutal després dels anys d’esplendor que va aportar la República, tant en drets socials com en el paper de la dona en la vida, que volien quedes relegat a les tasques de la llar i a l’ombra dels homes (ja fossin aquests pares o marits).

Continua llegint →

– Teatre – XARNEGOS (🐌🐌+ 🐚) – Almeria Teatre – 07/02/2016

Deixa un comentari

XARNEGOS ha prorrogat a l’Almeria Teatre i aquesta circumstància ens ha permès poder veure aquesta producció, que se’ns havia escapat en un primer moment per culpa de la nostra massa atapeïda agenda de Teatre. De fet aquest diumenge vàrem tenir sessió doble al mateix teatre, ja que vàrem aprofitar per veure per segon cop FUSELLS un parell d’hores abans.

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. A causa de això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és català.

L’autor del text, Marc González de la Varga, és el que també dirigeix aquesta proposta i d’aquesta manera completar el seu somni d’estrenar-la en un teatre comercial, ja que el projecte el va iniciar al Centre municipal de música i centre de les Arts de l’Hospitalet. En el programa de mà, ens comenta que ha volgut escriure-la per tal de parlar de la seva pròpia família, dels seus pares, ella lleonesa, ell madrileny i també perquè no, dels seus avis. Ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català.

També remarca que “Això no va de pàtries, això va de persones“.

Continua llegint →

– Roda de premsa – EL FLORIDO PENSIL (Nenes) – Granja Viader – 10/02/2016

Deixa un comentari

Aquest matí he assistit a una roda de premsa diferent i molt divertida, perquè s’ha fet en un lloc que estimo molt, la Granja Viader; aquesta granja del carrer d’en Xuclà, que va ser fundada l’any 1870 i en on es va crear el “Cacaolat” l’any 1931. Avui en dia és, sens dubte una xocolateria reconeguda internacionalment.

Tot fent una xocolata calenta amb melindros assistim a la presentació de la producció teatral EL FLORIDO PENSIL (Nenes), que a partir de demà mateix, 11 de febrer es podrà veure al Teatre Poliorama.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta producció, nosaltres ja la vàrem poder veure, ara fa ni més ni menys que 20 anys!!!, quan ho penso, m’esgarrifo de la rapidesa del pas del temps; llavors va ser amb la versió masculina i va tenir un gran èxit a Barcelona ciutat amb molts mesos de representacions, a les que es van afegir més de 200 representacions de “bolos” per tot el territori de Catalunya.

Ens la presenta el director d’aquesta nova versió, Fernando Bernués, que ara podrem veure amb la seva versió femenina, amb un repartiment de luxe: Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Isabel Rocatti i Mireia Portas.

Continua llegint →

– Teatre – FRONTERES (*) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala petita – 13/05/2014

2 respostes

Dimarts i 13 !!!

Ahir a la Sala Gran del TNC estaven celebrant el Català de l’any 2013 i justament a sota, a la sala petita nosaltres assistíem a la pre-estrena de FRONTERES, un acte organitzat pel club TresC per tal de celebrar el seu 8e aniversari de la seva creació.

FRONTERES, ha estat un encàrrec del actual director Xavier Albertí a tres diferents autors, dirigits per 3 diferents directors, a partir d’una idea…. les fronteres. Una idea que en principi es tindria que valorar positivament per lo novedosa que es, tractant-se del Teatre públic mes important de Catalunya.

Malauradament Xavier Albertí l’ha tornat a pifiar, i el resultat, (sempre sota el meu punt de vista), ha estat un pastitx de dubtosa qualitat, sota la falsa mascara d’un teatre contemporani que pretén ser avantguardista en la seva forma de fer. Per ser clar del tot … a mi em va semblar un autèntic desastre, avorrit fins “el infinit i mes enllà” … amb un resultat “infumable”, que pot apartar inclús molt públic del Teatre… precisament pot afectar a un tipus de públic que acudeix en massa per tal de veure en directe treballar actors de la categoria de Roser Batalla o Jordi Boixaderas.

Un encàrrec segurament amb la millor bona fe…. podries escriure una obra a partir de la idea de “frontera”, per un màxim de 4 actors i d’una durada que no sobrepassi els 4o minuts ??

El resultat del experiment aquí el tenim:

1 – Santa Cecília de Borja a Saragossa (*) del dramaturg i alhora director Rafael Spregelbud – Dos professors d’universitat que han de catalogar un fresc mediocre, discuteixen sobre les seves visions totalment oposades sobre que es pot considerar art i el que no. En aquest cas treballen els 4 actors, que en un diàleg molt proper al absurd, no acaba d’interessar en cap moment al espectador.

Santa Cecília de Borja a Saragossa

Continua llegint →

– Teatre – COACHING (**) – Teatre TANTArantana – 13/02/2014

Deixa un comentari

Ahir dijous 13 de febrer tornem al Teatre TANTArantana per veure una nova proposta de Teatre contemporani en Català.

Àngel Amazares és l’autor i director d’aquesta proposta. L’idea inicial del argument li va vindre al cap, quant va veure l’enfrontament polític dins del mateix partit, el PSOE, de dos candidats, Rubalcaba i Chacón. Els dos candidats per primer cop van ser votats pels afiliats, però també pels simpatitzants.

Partint d’aquesta idea, l’autor intenta introduir a l’espectador en el mes fosc de la política, on el que compta realment es aconseguir l’objectiu desitjat, encara que la manera i les eines per aconseguir-ho, no siguin massa ètiques i si força invisibles cap el votant final…. En aquest mon, qualsevol recurs s’utilitza, encara que es caigui en la corrupció i l’engany polític.

Dos polítics s’enfronten al repte més important de les seves carreres: unes primàries obertes a la ciutadania que poden decidir qui serà el proper president del partit i futur representant a les eleccions generals del país. De rerefons un previ debat polític televisat amb el presentador més carismàtic i mediàtic del moment obsessionat en vendre el seu exitós llibre “La dictadura del carbohidrat”. La candidata Norma Mercader s’enfronta al favorit i actual President del partit, per a aconseguir guanyar-lo no dubtarà en contractar els serveis d’un coach especialitzat en l’àmbit de la comunicació; l’entrenador intentarà donar-li totes les eines al seu abast per dur-la al més alt, però l’aparició a escena del marit amb una estranya oferta per al coach farà trontollar l’entrenament.

Continua llegint →

– Teatre – MARRY ME A LITTLE (*** 1/2) – Teatre Lliure Montjuïc – Espai Lliure – 06/12/2013

1 resposta

Una estrena molt esperada, … i és que ens agraden molt els Musicals i mes encara si es tracta del mestre per excel·lència dels Musicals…. de Stephen Sondheim.

Divendres passat, 6 de desembre, desprès d’un dia festiu “forçat” per tal de “celebrar” per imperatiu legal, una llei que cada cop ens constreny mes i ens força a pertànyer a un estat del que no ens sentim partícips i que alhora ens menysprea com a poble, tan sols per sentir-se diferent i tenir una llengua pròpia… ens apropem de nou al nostre Teatre Lliure i tornem a pagar el 21% del preu de la localitat a un Estat al que li fa por la paraula “LLIURE” i la paraula “CULTURA”.

Lluís Pasqual va comentar a la premsa uns dies abans de la estrena a Barcelona que “Sondheim és el Shakespeare dels musicals“, … i te tota la raó; llavors, jo em pregunto… si això es així i es reconegut per tothom, no s’entén el perquè a Catalunya els Musicals no resulten rendibles i el públic no assisteix en massa com si succeeix en altres ciutats com Madrid, Londres o New York, on anar a veure un Musical requereix avançar la compra de localitats setmanes o mesos. Els teatres públics segons el meu parer no fan el suficient esforç perquè aquest tipus d’espectacles Teatrals es portin als escenaris a casa nostre tal i com fan amb qualsevol text de Shakespear, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Segarra o Salvador Espriu.

Continua llegint →