Arxiu d'etiquetes: Roger Padullés

– Òpera – LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2018.07.20 (temp. 17/18 – espect. nº 360)

LA FAVORITE de Gaetano Donizett (temp. 17/18 – espectacle nº 360)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un nou parèntesi al Festival Grec per veure l’última òpera de la temporada dins del nostre abonament del Liceu. A principi del mes de juliol vaig publicar aquí la ressenya de la Roda de premsa d’aquesta producció.

LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (1797-1848), és una de les primeres òperes escrites pel compositor per al públic francès, després del triomf aclaparador de l’adaptació francesa de Lucia di Lammermoor.

Òpera en quatre actes amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, que va ser estrenada el 2 de desembre del 1840 a l’Acadèmie Royale de Musique de Paris en la seva versió francesa. Al Liceu va arribar per primera vegada, en versió italiana el novembre del 1850. En 2002 es va representar al Liceu en la versió original francesa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Antoni Bofill

Una història ambientada a la Castella d’Alfons XI en el segle XIV. L’acció adaptava una obra anterior, “L’Ange de Nisida” per a la qual Donizetti havia escrit alguns fragments. El compositor va utilitzar per a aquesta òpera, fragments d’obres inacabades o d’altres ja estrenades com “Maria Stuarda”. Una obra equilibrada a mig camí entre el gust francès (amb inclusió de ballets) i el “belcanto” amb àries tant celebres com “O mon Fernand” o “Ange si pur“.

Una òpera que també va ser coneguda com a “Richard una Mathilde”, “Leonore”, “Riccardo e Matilde”, “Daila”, “Elda” o “Die Templer in Sidó” fet, que segons la revista del Liceu que ofereix als abonats, la converteixen en una de les obres més manipulades de la història.

En el seu retorn al Liceu, reneix la producció del 2002 amb escenografia i vestuari de Jean-Pierre Vergier. El muntatge es va rescatar al mes de febrer llogant-lo al Maggio Musicale de Florència i actualitzant-lo amb la direcció d’escena de Derek Gimpel, donant-li més dinamisme.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint