Arxiu d'etiquetes: Roger Coma

– 151 –  Teatre – JUSTÍCIA  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044) – 2020.02.11

1 resposta

JUSTÍCIA (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

És la primera vegada, en els deu anys d’història d’aquest blog, que assistim primer a una de les representacions prèvies a l’estrena i l’endemà a la roda de premsa de presentació.

Això és el que ens ha passat amb JUSTÍCIA, ja que aquest passat dimarts vam poder anar a veure la proposta escènica i dimecres a la presentació en roda de premsa, de la que com sempre us deixem l’àudio.

 

This slideshow requires JavaScript.

Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena.

En paraules de Josep Maria Mestres, JUSTICIA és una obra que posa en primer pla el tema de la identitat. Qui som? Com som? Per què som així? D’on som? Que ens configura com a persones, com a societat, com a país?

JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.

Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però molt fàcils de seguir per part de l’espectador.

Continua llegint →

– 173 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌) – Club Capitol – 2019.01.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

3 respostes

LAPÒNIA (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, últim dia de gener, al vespre vam anar al Club Capitol per tal de veure LAPÒNIA, una comèdia escrita i dirigida a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet.

Nit de Nadal a Lapònia. La veritat i la mentida es confronten. Quatre persones. Dues parelles. Dues famílies. Dues maneres d’entendre l’educació dels fills.

LAPÒNIA, és una comèdia que ens proposa un debat sobre les tradicions, l’educació o els valors familiars de dues famílies, amb molts secrets amagats, partint de l’etern dilema que qüestiona si cal dir o no a un nen de cinc anys que el pare Noel són els pares ….  però que va molt més enllà.

La Mònica (Meritxell Huertas), en Ramon (Manel Sans) i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana d’ella, la Núria (Meritxell Calvo), el seu company finès, l’Olavi (Roger Coma), i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys.

L’Aina explica a en Martí que el Pare Noel no existeix. La veritat és que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust d’en Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors.

Per a la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal. A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposaran dues maneres d’educar als fills totalment oposades, debatran sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement sortiran a la llum secrets del passat que ningú no volia desenterrar.

Continua llegint →

2018.04.18 – Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Montjuïc (temp. 17/18 – espectacle  nº 259)

Deixa un comentari

MEDEA (temp. 17/18 – espec. nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A partir d’Eurípides i Séneca, dues tragèdies barrejades en aquesta versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual i dirigida per Lluís Pasqual hem pogut veure aquesta MEDEA que envaeix amb una gran força escènica la Sala Fabià Puigserver.

Aquesta versió ha eludit la part dels textos clàssics que ja coneixem i ens apropa a una Medea dominada de principi a fi per la ira, incapaç d’acceptar, reclamant el que creu que són els seus drets com a dona i els dels seus fills com a nens.

This slideshow requires JavaScript.

Medea és filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de l’oceànida Idia. I neta del sol, Heli, i de la maga Circe. Casada amb Jasó, cap dels Argonautes i a qui va ajudar a conquerir el velló d’or, viu amb ell a Corint, el país d’origen d’Eetes, sota el regnat de Creont.

 Un bon dia, però, Creont decideix fer casar la seva filla amb l’heroi. Per aconseguir-ho, decreta desterrar Medea. Ella, però, aconsegueix ajornar un dia l’execució del decret, el temps just de preparar la seva venjança.

 Impregna de verí un vestit i joiells i ho envia tot a la seva rival per mitjà dels seus fills. Quan ella s’ho emprova, és cremada per un foc misteriós, que també afecta Creont quan corre a auxiliar-la, i fins al palau sencer. Mentrestant, Medea assassina els seus propis fills al temple d’Hera i, tot seguit, s’escapa a Atenes enfilada en un carro estirat per cavalls alats, un regal del seu avi, el sol.

Lluís Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusió de què “el més difícil de tot és trobar el to adequat”. Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, és “l’element clàssic que ha envellit pitjor”.

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

Fotografies de Ros Ribas

Emma Vilarasau és una Medea amb una força i una resistència indiscutibles, imprimeix un ritme trepidant al seu personatge, encara que, al nostre entendre, ha estat sobreactuada en forçes moments. Cal afegir però, la incomoditat que deu suposar actuar absolutament mullada ….

Continua llegint →

– Teatre (271) – L’ELECTE (🐌🐌) – Sala Muntaner – 03.05.2017

Deixa un comentari

L’ELECTE  –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ramon Madaula és l’autor i intèrpret d’aquesta proposta, un text que va ser presentat al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015, on va quedar finalista, i ara, per a la seva representació a les sales comercials ha estat reescrit, allargant la seva durada i variant força el contingut, tal com ens van explicar a la roda de premsa.

Aquest és el segon text d’en Ramon Madaula després de presentar COSES NOSTRES l’any 2015, i ara, en aquests moments, té una tercera obra a la cartellera, IGNOTS, a la El Maldà.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera tant ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

Una guerra dialèctica entre metge (Ramon Madaula) i pacient (Roger Coma) on apareixen totes les inseguretats, totes les pors, totes les contradiccions personals del polític que fan qüestionar el fet d’haver arribat al lloc on està. Quins són els fets del seu passat que marquen l’avui i condicionen el seu futur??

El text no ens ha acabat de convèncer, ja que ho trobem força “tendenciós” i ple de tòpics, en el sentit de voler encabir a totes les persones dins del mateix patró, mesurar-los a tots de la mateixa manera, els polítics que no han de ser (sinó semblar), que han de prometre però no han de fer res, que han de permetre que tot continuï com està sense intervenir en l’esdeveniment normal de les coses.

I d’altra banda els votants que s’han de deixar manipular fent veure que decideixen ells, que han de tancar els ulls a les corrupteles, que han de fer veure que “creuen” sense creure.

Ramon Madaula ridiculitza un sistema polític (especialment si aquest està lligat al món independentista, amb el que no combrega pas), basat en els favors i en els servilismes, i al mateix temps una societat enfocada a aparentar una seguretat i una felicitat que en molts casos no hi és.

Continua llegint →

– Roda de premsa – L’ELECTE – Sala Muntaner (rp85) – 28.03.2017

Deixa un comentari

L’ELECTE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dimarts passat vaig tornar a assistir a una roda de premsa a l’hotel Internacional, que és on es fa la presentació de L’ELECTE, proposta que ja s’ha pogut veure en algunes poblacions de Catalunya i que ara arriba a la Sala Muntaner de Barcelona.

A la capçalera de la taula on estem tots asseguts, d’esquerra a dreta, els dos actors d’aquesta proposta: Roger Coma i Ramon Madaula, a continuació Jordi Casanovas (director de la proposta) i al seu costat el director artístic de la Sala Muntaner, Josep María Coll.

El text ha estat escrit pel mateix Ramon Madaula, el segon text que estrena com a autor; la primera va ser COSES NOSTRES, estrenada a la Sala Atrium l’any 2015.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’ELECTE es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatre, Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i de l’altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació ?

El Text va ser un encàrrec de Temporada Alta, malgrat que llavors durava solament mitja hora i el text va quedar com a finalista. Ara s’ha reescrit tot, amb el mateix punt de partida i s’ha variat força el seu argument; el resultat ha estat aquest text que ara es posa a escena, amb una durada de 75 minuts.

Continua llegint →