Arxiu d'etiquetes: Roger Bernat

– 051 – Teatre – FLAM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia (temp. 19/20 – espectacle 031) – 2019.11.22

Deixa un comentari

FLAM (temp. 19/20 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres passat vam fer cap al Lliure de Gràcia per veure FLAM, l’espectacle que, rodejat de polèmica, es va poder veure el passat Grec Festival de Barcelona, i del qual en vam fer cinc cèntims en la nostra ressenya de la roda de premsa.

Una proposta amb dramatúrgia de Roberto Fratini i direcció de Roger Bernat amb la companyia FFF/ITTEATRE.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Roger Bernat (Barcelona, 1968) és l’ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que donen el protagonisme al públic  sense concedir protagonisme ni als actors ni a les actrius. L’acusen de fer un teatre fred i sense emocions. Dues actrius italianes van parlar amb ell i la conversa el va decidir a crear un muntatge fet únicament d’emocions. 

ITTEATRE és la jove companyia de l’Institut del Teatre, formada en 2016 i coordinada per en Ramon Simó. Una companyia nascuda amb la finalitat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’Institut del Teatre.

FLAM és la tercera coproducció d’aquesta companyia.

La companyia i el director van decidir que per apel·lar a les emocions del públic no era necessari crear una història ni una trama convencionals. Van voler fer un espectacle farcit  d’emocions “trobades”, que no es busquessin mitjançant una història o uns personatges.

Continua llegint →

– Teatre – NEO 2012 (d) – Noves Escenes Obertes – EL CEL DELS TRISTOS (*) – PENDENT DE VOTACIÓ (***)

Deixa un comentari

El diumenge 13 de maig 2012, tornem per ultim cop al FESTIVAL NEO 2012, per tal de veure dues propostes mes. Aquesta vegada accedim als dos recintes del Teatre lliure de Montjuïc, on fins l’any passat es celebraven totes les representacions de RADICALS. Amb aquestes dues propostes hem assistit a 8 espectacles diferents en els pocs dies que ha durat el Festival.

El primer espectacle al que assistim en la Sala Fabiá Puigserver, es EL CEL DELS TRISTOS (*)

El cel dels tristos (o la impossibilitat de ser millor persona) és un paratge anímic situat en algun lloc entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental. Per travessar aquest enigmàtic estadi i aterrar en una ment feliçment deserta, no convé ser o no ser, ni desitjar o no. Allí, transcendir es converteix en no esperar res. Entre l’espera i l’esperança passa tot. Res de hipòtesis, res de conjectures. Teràpia o mort. Immolació pseudopsicofilosòfica a la caça de raons per continuar seguint. No hi ha cap altra manera d’entendre l’existència que no sigui existir? Una migració exaltada cap als suburbis mentals que ens desequilibren per poder prendre inconsciència. Un lloc on renovar-se o morir.

Continua llegint →